Pedals de Cerdanya - dia 2 - Lles - Llívia (IBP 97)

Ens llevem amb un dia radiant. Les vistes del Cadí són un espectacle i Lles és el balcó ideal per gaudir-ne. Remuntem una miqueta i baixem per sender fins a Arànser. De seguida m’adono que em trobo més bé, però que no tinc cames i aquest estat serà així la resta del dia.

Fem un llarg descens, primer per pista, i després per corriol amb alguns trams tècnics, fins a Martinet, passant per Músser. A Martinet punt més baix de tota la ruta fem un segon esmorzar prou bo en un forn de pa a peu de carretera.

En sortir agafem la carretera empinada que ens portarà a Montellà. Durant la pujada ens sobrepassa, amb una facilitat insultant, una dona amb Mountain Bike. Ens quedem amb cara de tontos i sospitem que vagi amb ebike. El seu company, força més endarrerit, ens confessa que és la Núria Lauco, guanyadora dues vegades de la Titan Desert, de la Iron Bike i diverses vegades de la Pedals de Foc Non Stop. Quedem acollonits, però alleujats per qui ens avançat, i els deixem fer.

Poc després del trencant de Montellà comença una llarga pujada per una pista que transcorre per zona molt boscosa i que resulta molt més còmode que les pujades del dia anterior. Arribem a la Torre de Sant Romà i després d’un parell de baixades i pujades conquerim el punt més alt de la jornada. Comencem una baixada per molt bona pista que només empitjora a partir de Nas, quasi al final. Comencem a pujar i baixar per alguna rampa complicada fins a Bor, on ja força tard i amb calor extrema, fem una parada per avituallar-nos.

Continuem per pistes i camins rurals per diferents pobles de les Riberes de l’Alt Segre. Aquesta part és la més còmode dels dos dies, però al no tenir cames, el ritme és lent.

Passem per Baltarga, Sansor, Sanavastre i creuem el Segre per una palanca. Resseguint el Segre ens trobem amb molta gent banyant-se per superar la calor que està fent aquests dies. El camí ral del Camí de Santiago ens acosta fins a Bolvir i després passem per caminets que segueixen un torrent i que passen per finques amb jardins molt espectaculars. Arribem a Talltorta i poc després al restaurant de l’Estació de Queixans, on podem gaudir d’un bon dinar a bon preu.

Calmada la gana i la set, però amb molta fatiga, acabem la ruta fins a Llívia passant per Age, Guingueta d’Ix i Onzés amb trams de camins, carreteres secundàries i algun que altre sender.

A Llívia ens espera una dutxa fresca, gentilesa d’en Miquel, que se’ns posa d’allò més bé.