Pedals de foc non-stop 2014

Pedals de Foc non-stop 2014 plata
Volta de 200km i 6700m de desnivell positiu pel Pirineu.

IBP: 400 mtb
Distància total: 200km
Desnivell acumulat: 6200m (garmin)
Temps emprat en moviment: 15,5 hores
Dificulat: Experts
Velocitat mitjana: 13km/h

Descripció:
http://mtbultramarathonseries.com/ca/pedals-de-foc-non-stop/

La PDF Non Stop MTB UltraMarathon és un raid de btt de casi 220 kilòmetres i amb 6.200 metres de desnivell positiu. La participació és individual i/o per equips.

La sortida i arribada estan situades a Vielha (Lleida), i la ruta segueix l’itinerari de la mítica Pedals de Foc majoritàriament. Passarà per les comarques de la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, al Pirineu de Lleida.

Pobles: Vielha, Senet, Vinyal, Ginast, Vilaller, Llesp, Iran, Irgo, Gotarta, Raons, Malpás, Castellars, Erta, Sas, Sentís, Les Esglèsies, Guiró, Astell, La Torre de Capdella, Espui, Espot, Son, Sorpe, Borén, Isil, Alòs d’Isil, Montgarri, Bagergue, Unha, Gessa, Artíes, Garòs, Casarilh, Betrén, Vielha.

La meva experiència:
Sortim de Vielha a les 5 del matí (havent-nos llevat a les 4) per a mi la major proesa de la cursa roman en aquesta dada. Anem a buscar la pista que guanya uns metres per formigó fins a l'alçada del Túnel de Vielha (primera pujada). Continuem guanyant metres dins, és una recta inacabable de 5km amb la mateixa tònica, sort que ens reservaren un carril per a nosaltres. El pas dels camions es eixordador i ressona per a tota la construcció multiplicant-se en un eco infinit.

Acabem la pujadeta i emprenem una pista que en la major part baixa resseguint un embassament. I es fa de dia quan el silenci ho envolta tot i només els més freakis estem pedalant. Es deixen sentir alguns ocells sempre fent guàrdia, no sé el que deuen estar esperant o estan expressament allà esperant-nos per a piular un bon dia tot extranyats.

Continuem baixant fins al primer control i avituallament al poble de Vilaller, 4 fotos esmorzar i continuo creuant la nacional N-230 i segona pujada, aquesta per pista suau i poc desnivell de 1000 a uns 1350m acabant al Coll de les Serreres on comença un corriol preciós no obstant una mica tècnic però es deixa fer. Acaba pràcticament a Escanemàs. Però ens em desviat de la ruta i toca fer un kilòmetre per asfalt fins empalmar amb el track.

Creuem el riu la Noguera de Tor i emprenem la segona pujada també suau però llargueta passant per Iran i pujant fins al segon control, Gotarta.

Breu pausa per entrepà i beure una mica ja que això serà llarg. Parlem amb participants i la germanor és un punt fort de la prova, tothom té a seva història o val la pena escoltar-la. Aprenem.

Sortim de Gotarta baixant suaument per pista passant per Malpàs i una font pirinenca on parem a refrescar-nos el cap ja que el dia s'aixeca amb unes fortes pujades de temperatura i això fa que hidratar-se sigui vital per a poder continuar.

La baixada és suau com he dit anteriorment i no entranya ninguna sorpresa i després empalma amb una pujada dureta creuant un rierol prou cabalós com per mullar-nos els peus. El camí de pujada és un fangar empinat amb poca adherència fins a creuar amb la pista i posteriorment després d'acabar pujant ens plantem al Control i avituallament 3 sense problemes. Breu pausa unes fotografies i el primer gel acompanyat amb líquid i seguim.

Després d'una baixada ràpida parem al control 4 uns minuts per agafar aire abans d'arribar a una de les pujades més dures, el Coll de l'Oli. No es tracta de guanyar metres, es que pràcticament l'ascensió no baixa del 10% i això comença a cansar.

Després de les rampes en un sender estret i amb equilibri toca la part trialerenca on es deixen veure les habilitats de cada un i les ganes de morir estavellat contra una roca que en tenen els altres.
La baixada és molt divertida amb algun punt impossible però no massa llarga, just per a trobar-ho a faltar més tard.

Arribo a una petita reunió de masies, es tracta d'Aguiró. El meu company Ricard triga molt a venir, ell és ràpid i molt tècnic baixant i em temo que hagi passat qualsevol cosa perquè no és normal.

Em truca i em comenta que ha trencat la patilla del canvi (segon cop en quinze dies). Mala jugada per a ell i final del trajecte així que l'espero, baixem fins Astell i posteriorment la carretera a la Torre de Cabdella on es queda esperant rescat.

Quedem que continuo i ell es queda allà així que segueixo pedalant resseguint el Flamisell (riu) pes asfalt i en uns pocs kilòmetres em planto al control 6, Espui.

Aquí és el punt on es dina normalment, em menjo el que porto per agafar forces per la darrera gran pujada del dia, la sisena, el Triador.
Agafo la pista que comença entre els arbres a 1100m, vaig guanyant alçada i vistes impressionants del Parc Natural fins al 2300m.

A dalt m'espera el darrer avituallament del dia on coincideixo amb en Jaume i un company que van junts. A un se li ha acabat la bateria del gps i m'acoplo quan de sobte se li trenca la patilla del canvi! igual que en Ricard! quina casualitat dec ser gafe.

Doncs no queda més que esperar la moto de l'organització ja que no volem deixar sol al noi. Seguidament en Jaume i un servidor continuem pedalant per uns paratges de postal, unes vistes 100% pirinenques amb vaques quan en un moment ens comença a ploure just abans de baixar cap a Espot.

La baixada és fàcil i ràpida per pista ample amb un parell de pujadetes sense perdre l'embranzida i en un tres i no res ja sóc a l'alberg.

DIA 2:

La sortida és a les 7 i plou a dojo. Les cames no comencen de zero i això és nota. La primera pujada primer per asfalt i després un caminet estret i costerut de 1300m a Jou 1450 i planegem en uns cingles pedregosos i sender estret durant una bona estona fins a Son (control).

Baixem per corriol tècnic i mullat fins a la carretera del port de la Bonaigua i més amunt la deixem, girem a mà dreta i entrem a Sorpe.

Després del bonic poble de cases de pedra típic del Pirineu baixem per camí trencat fins la carretera que ens durà a Isil i després Alòs d'Isil la carretera està en molt bon estat i ens trobem per primera vegada amb la Noguera Pallaresa (riu) que no deixarem fins molt amunt.

Deixem l'asfalt i agafem la pista de Bonabé que puja i puja amb desnivell molt poc pronunciats agradable i a més no fa fred. Paro un parell de vegades a fotografiar un lloc que sé que no tornaré en temps i val la pena recordar i emportar-se la foto de souvenir. Em trobo ben acollit per l'entorn per boscos i esplanades amb vaques que pasturen lliurement sense pensar en el dia a dia, en ninguna preocupació. Aquí es respira tranquil·litat.

Sense pràcticament adonar-me'n la pista agafa desnivell positiu i baixo un plat, ara vaig més lent però la meva intenció no era venir a còrrer i fondre'm sense poder continuar, la idea era venir a gaudir d'una prova i un paisatge inigualable en bicicleta.

Seguint muntanya amunt ja ens trobem a Montgarrí (deshabitat)(control) i faig un parell de fotos menjo una barreta i un suc i continuo pujant. El sender es pedregós i en alguns trams mullat per rierols.

Més alçada, això es comença a fer llarg però res, ja veig en el mapa el final de la pujada arribant al Pla de Beret (1900m). Una esplanada enorme i més endavant un kilòmetre per carretera i desviació a mà dreta per agafar un camí estret.


El camí ens porta fins a Baguergue una població a 1400m la creuem i continua el divertit sender estret i sinuós de terra fins a Gessa.

L'últim tram de la cursa és per asfalt de Gessa passem a Arties, Garòs, Escunhau, Betren i finalment Vielha.





Albert Cantos JUNY DE 2014



.