Pedals d'Occitània 2014 en 3 dies - Etapa 1 - Vielha - Cirès (IBP 149)

Arribem de matinada a l’Hotel Riu Nere de Vielha on fem el “check in” i ens indiquen on són els Apartamentos Serrano que tenen al carrer de darrera i on passarem la primera nit. L’apartament és d’una habitació amb dos llits i dos sofàs-llits a la sala-menjador. No és de categoria, sincerament, però dormim prou bé.

L’endemà al matí esmorzem a l’hotel Riu Nere, on tenen un buffet lliure que és força complet per fer una bona ruta. Sortim passat 2/4 de nou del matí. Ja d’inici comencem pujant, per asfalt i passant per Gausac. Al punt més alt deixem la carretera i agafem un corriol de baixada, pedregós i una mica traïdor, fins a creuar la carretera nacional de Vielha. Aquí comença la primera pujada amb cara i ulls. Per trams d’asfalt i pista bona, anem remuntant la vall de Varradós, fins arribar a Vilamòs i passant per l’ermita de Sant Joan. Sorprenentment, el descens fins a Bossòst es fa tot per pista asfaltada, llevat dels últims metres.

A Bossòst comencem a pujar per carretera el col de Porthilon, port freqüentat pel Tour de França, i que té un pendent considerable i que el fem amb força calor. Després de poc menys de 5 km, deixem l’asfalt i agafem una pista per seguir pujant una mica més amunt del coll. Quan arribem al punt més alt, tornem a baixar fins arribar al coll i retrobar la carretera. Baixem uns quants quilòmetres per carretera (no patiu, que trobareu corriols i camins per donar i per vendre) i agafem una pista que ens durà fins el primer plat fort de la Pedals: un corriol fantàstic, amb corbes tancades i fullaraca que acaba a Saint-Mamet, a tocar de Bagnères-de-Luchon, primer control de la ruta. En aquesta ciutat de banys termals, d’estiueig i de gent de pasta, ens parem a dinar a la Pizzeria Nuevo i fem un plat de pasta que no ens acabem. El control es fa en una botiga de bicicletes que permet fer reparacions o comprar material i que és l’única que trobem en tota la ruta.

Amb la panxa plena i amb una forta calor afrontem l’última (i més dura) pujada de l’etapa. S’inicia amb un corriol preciós que transcorre pel mig del bosc i que puja la hòstia. Algun petit tram hem de fer-lo a peu. Baixem una miqueta i afrontem unes rampes pavimentades molt dures que passen pel poble de Saint Aventin on ens hem de refrescar. Deixem l’asfalt i agafem un corriol de pujada per una vessant assolellada però amb magnífiques vistes. Ens fiquem de ple a la Vallée d’Oueil i l’anem remuntant per boscos i prats fantàstics. Aquesta part suavitza i hi ha molt més descans, per la qual cosa es pot gaudir molt millor.

Poc després de les 5 arribem a Cirès, poble on passarem la nit. El més habitual és acabar aquesta primera etapa al poble de Bourg d’Oueil, dos quilòmetres més amunt, però a nosaltres ens van assignar una gîte d’etape d’aquest preciós poblet i estem segur que hi vam sortir guanyant.

El poble és preciós, només hi viuen 12 habitants i té una església amb vistes immillorables al punt més alt, que tenim temps d’inspeccionar a fons. El Gîte d’Etape es diu “Les Grata Pes” i és l’allotjament més autèntic que recordo. Es tracta d’una casa feta de bigues i cavalls de fusta de pollancre, completament torts, coberta de pissarra i paviment de fusta. El primer nivell és un espai amplíssim on hi ha el menjador, la cuina, la sala d’estar i la llar de foc (del tot innecessària aquesta època). A través de les escales baixes al nivell inferior on hi han tres o quatre habitacions amb lavabo i dutxa amb enrajolat de pissarra.

El propietari és un homenàs afable que respon pel nom de Gérard i que ens fa un sopar de collons i adequat per la ruta: amanida, espaguetis al pesto, confit d’ànec i, per postres, fruita i, com no, formatges! Un lloc fantàstic, sempre i quan no busquis netedat.

Li diem amb en Gérard que volem esmorzar a les 7 i anem a dormir d’hora.

IBP: 149