Pels voltants de Bellpuig (16) Molins de la Baronía

Plaça Ramon Folch

Molí vell

(tret de wikipèdia) El Molí Vell és una obra amb elements gòtics de Bellpuig (Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció El molí té una forma quadrada d'uns 6,50 per 6,50 metres, amb un arc ogival a cadascuna de les dues plantes, una porta d'entrada adovellada en forma d'arc de mig punt i finestrals allindats deprimits convexos. El molí Vell de Bellpuig està format per una sèrie d'immobles que es van anar edificant al llarg del temps. El molí està situat al costat de la séquia gran per tal de poder aprofitar la força de l'aigua per moldre el gra. El molí està format per dos cossos units de forma rectangular i d'alçades diferents. El material emprat és el paredat de pedra, la coberta és de fusta, a dos vessants amb teula àrab i carener paral·lel a la façana. El cos principal cobreix el primer sostre amb una volta de canó de carreus, una escala condueix al pis superior. Al primer pis hi ha un arc diafragma de pedra que posteriorment es modificà per formar un tercer pis, amb una estructura de fusta.[1] Les obertures són d'arc de mig punt o arcs apuntats amb grans dovelles, espitlleres i petites obertures amb llindes de pedra. El cos adossat, que es comunica a través de sengles portes a cada pis, presenta en planta baixa un pilar central de pedra, que sustenta un entramat de fusta per formar el pis de la planta primera. L'esquema constructiu es repeteix en la segona planta.[1] En aquest segon cos les obertures són simètriques i emmarcades amb pedra. El mes de desembre del 2020 va començar la segona fase de la restauració del Molí Vell de Bellpuig, cofinançada per fons FEDER, per la Diputació i per l’ajuntament de Bellpuig, dins del projecte Ponent Actiu.Es tracta d’actuacions de consolidació estructural en aquest molí d’origen medieval construït en el segle xiii. En el cas de Bellpuig, l’antic senyor, el duc de Sessa, per concessió reial de Pere el Cerimoniós, va poder desviar les aigües del Riu Corb i va fer construir diversos molins.El setembre del 2021 es van acabar les obres de restauració. L’actuació consisteix en: Restauració de les façanes Actuacions a l’interior de l’edifici Donar-li sentit al conjunt. A la part del darrere hi ha una petita central hidroelèctrica, remodelada fa menys de trenta anys, així com les instal·lacions hidràuliques que la comuniquen amb l'embassament superior.[1] Per sota del molí i de la farinera hi ha un gran espai excavat a la roca que devia servir com a drenatge del rebuig del molí.

Molí nou del Senyor

Molí del Canonge

Molí del Tona

Castell-molí de la Sinoga

Val la pena parar i donar un tomb al voltant del molí per veure'n les peculiaritats. (tret de wiquipèdia) El molí de la Sinoga és una obra de Sant Martí de Riucorb (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a les planes que hi ha a l'oest del terme, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la séquia del Molinar que treu les aigües del Riu Corb. El molí de la Sinoga fou un lloc estratègic per a la distribució de les aigües del Riu Corb. És al costat de l'antiga séquia o canal del Molinar que es dirigeix a Bellpuig. Història Aquest castell es muntà inicialment sobre un antic molí del segle xii. El primer esment del lloc de la sinoga és del 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Company, la seva muller Guisla i al seu fill Oliver, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú. La quadra tenia com a límit de ponent fins a la Sinoga del Riu Corb. L'indret torna a ser esmentat l'any 1139 entre les afrontacions del castell de Sant Martí que Galceran de Vergós i els seus germans van vendre a Berenguer Arnau d'Anglesola, primer baró de Bellpuig i la seva muller Guisla. El 1139 s'hi torna a fer referència en delimitar la senyoria de Bellpuig. En un document del 1151 referent a Preixana s'esmenta el camí que va a la Sinoga. L'any 1171 hi ha potser la primera referència directa al molí en la concessió que Guerau de Granyena feu a Pere Fabre d'uns terrenys, un dels quals limitava amb un rec d'aigua que anava al molí. Els senyors de Bellpuig, que també ho foren de Sant Martí, tenien la jurisdicció de les aigües del Riu Corb des del coll de la Portella de Ciutadilla fins al Segre, segons privilegi de Pere el Cerimoniós a Ramon d'Anglesola del 1342. Es conserva la relació de propietaris durant l'edat mitjana. Després de Berenguer Arnau d'Anglesola (1139) fou per a Guillem I (1180) i Guillem II (1236), cadascú fill de l'anterior. El mateix 1236 passà a Guillem III, primer baró d'Almonacir a Castelló, i posteriorment als seus fills Guillem IV (1296) i Ramon I, vescomte de Vilamur (1334). El nebot de Ramon I, Hug I en fou propietari des del 1386, després fou del seu fill Hug II (1400). Finalment, el 1410 passà a mans de Ramon II, baró de Linyola i d'Urtxafava. Arquitectura És el molí fariner medieval més ben conservat de la comarca. Encara s'hi poden veure tots els elements constructius que el formaven. Cal distingir una part inferior, feta amb carreus ben escairats, on hi havia les instal·lacions relacionades amb el molí i una part superior feta de tàpia on hi havia l'habitatge del moliner o potser del senyor del lloc. La planta de construcció és gairebé rectangular, de 7,64 m a la façana nord i 9,26 m a llevant, on hi ha els pous. El gruix de les parets a peu pla és d'1,20 m. La sala de moles, actualment a nivell inferior al del sòl, té també una planta rectangular coberta amb una volta apuntada formada per carreus ben escairats que conserven les marques del picapedrer. Té una alçada màxima de 3 m. A la paret nord s'obre la porta acabada exteriorment amb un arc de mig punt format per 10 dovelles; a l'interior és acabada amb un arc rebaixat. A la paret oest de la sala hi ha una espitllera petita. A l'extrem sud hi ha un forat que permet comunicar la sala amb les cambres superiors, segurament obert en un moment posterior. En aquesta sala hi havia dues moles que corresponen als dos pous de fora de l'edifici al final de la bassa, situada a l'est del molí. El diàmetre dels pous o cups és d'1,40 m i el salt devia ser d'uns 4 m. El cup meridional ha estat transformat i no és visible. Sota la sala de les moles hi ha els carcabans. Es poden veure els dos túnels que conflueixen a l'extrem oest on hi havia una porta -ara tapiada- acabada amb un arc apuntat, que permetia que l'aigua, després de fer moure els rodets, tornés a la séquia. Els carcabans, d'una alçada d'uns 1,80 m, són en part cavats a la roca. Són coberts amb unes grans lloses planes de forma semblant, per exemple, al Molí de Navel, al Berguedà. Dins la sala de les moles s'hi conserva un rodet fet íntegrament de pedra. Cal datar aquest molí fariner al final del segle xii o ja al segle xiii. Es creu que primerament es feu el casal del molí i després, segurament amb poca diferència de temps, es construí la residència al damunt, potser aviat fortificada. Es troben exemples de molins fortificats al segle xiii en altres països com ara al Llenguadoc.

Molí de la Torre

(tret de Pobles de Catalunya) Està situat prop d'una gran bassa, que s'alimentava de l'aigua del Corb, a tocar del terme de Belianes. El molí medieval, probablement del segle XIII, queda amagat sota la casa construïda molt posteriorment, als segles XVII o XVIII i que ha estat espoliada, havent perdut els carreus que emmarcaven la porta i algunes finestres. Amagat sota un arc, es veu el portal de mig punt antic, el qual ara queda per sota del nivell del camí, i que dóna accés a la sala de mòlta. És una estança rectangular, coberta amb volta de canó, sota la qual encara es conserva el carcabà. Es coneix també amb el nom de Molí de la Torre Blanca o de la Torre de la Sinoga. Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, el primer document relatiu a aquest edifici de què es té coneixement data de l'any 1272 i correspon a un plet entre el monestir de Vallbona de les Monges, amo del molí, i el senyor de Bellpuig, Ramon d'Anglesola.

Riu Corb

L'Entollada

Camí de Vilanova a Sant Martí

Carretera de Bellpuig-Belianes

Camí a la dreta

Parc del Convent

Plaça Sant Roc