Pic de l'Orri 2018

Cada primavera toca visitar el Pic de l'Orri i en aquesta edició hem incorporat moltes novetats. La primera d'elles la sortida des de Vilamur en comptes de Portainé cosa que ens estalvia quasi una hora de cotxe.

Remuntem un parell de quilòmetres per carretera fins al desviament cap a Les Llagunes; preciós poble del Pallars des d'on enllaçarem amb una pista que ens farà guanyar alçada tenint al front el Port del Cantó. Sortim novament a la carretera per pujar fins a Rubió i continuarem remuntant el barranc de les Comes de Rubió per pista forestal molt agradable i sense gaire desnivell fins a la Casa Forestal de Rubió. Breu paradeta i prosseguim fins a la Roca Senyada també per pista però amb més desnivell mig. De seguida ens deixem caureu per camí pedregós fins al Coll de la Culla d'on surt un divertit corriols, no tècnic, que ens baixarà fins a la Basseta de Sant Joan de l'Erm per fer un mos.

Recuperades les forces seguim baixant pel Camí de l'Últim Càtar: magnífic i amb trams per a tots el gustos: camí, corriol, petit tram trialer, ponts de fusta, etc. ... i un 10 de paisatge amb un dues aigües espectacular en els Pont del Forcat. El bosc és una passada i si bé un cop creuat el barranc de la Basseta ens toca pujar la veritat és que es fa molt de gust; sense estridències i per corriolet ben marcat. Abans d'enllaçar amb la pista que ens porta a Sant Joan de l'Erm Vell vam trobar alguns arbres caiguts pel pes de la neu. Suposo que en breu ja estarà net.

Retornem cap al Coll de la Culla i la Roca Senyada per encarar l'atac definitiu a l'Orri. La pujada és progressiva i amb alguns descansos com en el Planell de la Llosa, cosa que s'agraeix. En els darrers metres de l'ascensió i ja dins de l'àrea esquiable de Portainé ens vam trobar un bon tou de neu que cobria completament la pista. Vam haver d'improvisar una variant per les clapes amb gespa fins a tocar del pic. Més dur del que teníem previst però amb gran satisfacció: novament coronem del Pic de l'Orri.

Els posterior descens era inèdit per nosaltres. En el vídeo veureu que baixem prat a través amb el ferm irregular i amb lloses de pedra fins prop de la Roca Coma-Sarrera. De fet es pot baixar per on es vulgui ja que uns 300 metres verticals més avall ens espera el corriol aeri de Coma-Sarrera que ja coneixem d'altres edicions. Brutal i amb un puntet d'adrenalina que ens manté atents en tot moment. El sender creua diversos torrents i s'endinsa en el meravellós bosc del Forcat. Un bon grapat de quilòmetres de corriols és un bon premi per continuar el descens. Intercalem trams de pista pedregosa per enllaçar amb l'anomenat "bikepark" de Soriguera: corriols de dificultat tècnica moderada però amb fort desnivell en la part final que ens permetrà acabar amb un somriure d'orella a orella.

Per últim baixem a Vilamur per pista forestal i com no podia ser d'una altra manera ens enxampa un ruixat quan ja veiem el poble. Vam estar de sort aquesta vegada.

La primera part predominen les pistes i els camins a diferència de la segona; ja veureu que un cop coronat l'Orri els corriols es fan els amos de la ruta.

Pic de l'Orri MTB 2018 from bttmania.org on Vimeo.

Esperem que us agradi!