Pic de l'Orri 2019

Nova edició de la tradicional pujada al Pic de l'Orri.
Aquesta vegada l'hem fet circular des de Sort i això implica un major desnivell acumulat que de GPS ens donava uns 2.500 metres aprox.

Sortint de Sort resseguim la Noguera Pallaresa per camí ben fressat i ens desviem cap a l'esquerrra a l'arribar al riu Cantó que anirem remuntant per un preciós corriol amb algun punt tècnic però sense fortes pujades. Més endavant deixem el corriol per pujar a Llavaners per pista on si puja molt dret i continuem fins a la carretera de Puigforniu que per sort està poc transitada. A l'alçada de Soriguera vam provar amb el Camí de La Mola per connectar amb Les Llagunes però no és recomanable ja que s'ha de caminar un bon tros. Molt millor continuar per la pista fins al poble i d'allà enllaçar amb la pista forestal paral·lela a la carretera nacional que més endavant agafarem per arribar-nos fins a Rubió on disposem de bar i font amb aigua ben fresca.

Des de Rubió la pista puja progressivament i sense excessos fins a la Casa Forestal de les Comes de Rubió a 1.900m de cota. També disposem de font. Continuem fins a la Roca Senyada i d'allà iniciem el bucle de Sant Joan de l'Erm: combina un primer tram de pista pedregosa amb un altre de corriol que travessa un espectacular bosc amb singulars arbres. El senderó té trams un pél bruts si bé és 100% ciclable i et deixa just en el Refugi de la Basseta de Sant Joan de l'Erm on parem a dinar.

Continuem la ruta pel Camí de l'Últim Càtar on predomina el corriol amb flow i normalment cobert d'herba; cal vigilar amb els reguerots. Aquí tornem a tenir uns boscos impressionats de coníferes: just en el barranc del torrent de la Basseta. Remuntarem fins a Sant Joan de l'Erm Vell per pista i el Coll de la Culla novament per tancar el bucle en la Roca Senyada. Ara bé el plat fort amb una pujada llarga i constant fins al Pic de l'Orri. L'ascens no té res especialment complicat però si que es nota el cansament en les cames ja que arribem a dalt amb més de 2.400m acumulats.

Des del cim s'albira bona part del Pirineu Occidental i per efectuar el descens hi ha un munt d'alternatives. En aquesta ocasió hem triat la més directa sortint en direcció al Pla de Caubet per prat i posteriorment per un corriol tècnic i molt vertical que talla les corbes de nivell que dóna gust. Baixem 200 metres verticals en menys d'un quilòmetre horitzontal. Tenim un descans entre tanta baixada vertical i amb un bon corriol que manté cota per enllaçar amb una pista pedregosa fins al dipòsit d'aigua. Des d'aquest punt surt un llarguíssim corriol amb tram força verticals fins a Sort: una delícia però cal dosificar els frens ja que el risc de sobreescalfament és molt alt i perden efectivitat. Tenim un waypoint avisant de la zona on vam trobar una dotzena d'arbres caiguts: recomanable continuar corriol vertical ja que s'uneix més endavant i us estalviarà temps. Comprovat.

El descens és de 1.750m verticals; no és fàcil trobar-ne de tan llargs i intensos amb una varietat de boscos i camins impressionant. N'hi ha de tot tipus i condició si bé predomina el corriol ràpid. La verticalitat si que afegeix un plus de dificultat.


A mode de resum tenim el muntatge amb selecció de fotos i fragments de vídeo recopilats per la colla:

Pic de l'Orri MTB 2019 from bttmania.org on Vimeo.

Moltes gràcies i fins la propera!