Piera - Ca n'Aguilera - Roques Blanques - Piera

Pedalada crosscountry per Piera (Carrer Sant Josep) - Can Rovira - Can Martí - Can Pujol de la Muntanya - Camins antics - Can Martí - Roques Blanques - El Casalot - Riera de Ca n'Aguilera - Ca n'Aguilera - Can Martí -

IBP: 87 mtb ibpindex
Distància total: 29,2 km
Desnivell acumulat: 880m (garmin
Temps emprat en moviment: 2,2h
Dificultat: Moderada

Descripció del track:
Avui m'agafa el rampell de provar altres llocs que em semblen interessants i decideixo deixar-me caure per Piera després de veure algunes sortides btt pel wikiloc que feien bastant de patxoca.

Començo rodant per la riera de Ca n'Aguilera, la veritat amb molta sorra i poc grip cosa que em fa disminuir en un principi la marxa. Al cap d'uns metres descobreixo una enclusa i pujo a la pista ja tocant a Can Martí

Creuo la tranquil·la urbanització i comença una pujada que toca una mica els .... per asfalt fins a més de 400m. El kit de la qüestió es que estic pujant per res perquè després ho hauré de baixar no obstant és imprescindible per anar a buscar la part dreta de la muntanya.

Decidia anar fins al Bruc però a última hora canvio d'opinió i emprenc la pujada abans d'hora per una pista que va guanyant metres, prou còmoda i sense sorpreses. Fins aquí on veig un petit camí que al gps em marca una bonica pista, de fet és un sender estret que es va tancant i m'endinso com un kilòmetre fins que descobreixo uns esbarzers molt malparits que em barren el pas. Després es queixa la gent dels incendis però la veritat, aquesta part de la muntanya no està cuidada i fa por que qualsevol dia passi qualsevol cosa.

Només em queda l'opció de tornar per on he vingut i fa ràbia, però no queda més així que mitja volta. Tranquils sóc tant imbècil que al reprendre la tornada veig un corriol magnífic i tancat i em torna a passar "the same!". Si ja ho diuen que els humans som els únics que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra.

Per fi arribo a l'encreuament de pista i "oh my god" això és vida, la pista es transforma amb asfalt però no para de pujar i cada cop més pronunciada.

Passo dels 500 als 550 metres després 600, 650 i continua, 700 i finalment a dalt de tot a 760 metres ja més amunt no hi puc pujar.

Paro a fotografiar el que veig, part del Baix Llobregat part de l'Anoia i unes boniques vistes a la muntanya de Montserrat. Estic satisfet, encara que volia rodar bastant més. La forma més tonta de perdre'm m'ha fet escurçar la sortida fins a límits insospitables, llàstima.

Decideixo baixar planejant primer pista i més tard giro a mà esquerre i m'endinso a un sender estret amb tolls de pluges d'aquesta setmana bastant franquejables. Al principi sembla que no baixis però de sobte el camí empalma amb un d'altre i la baixada és llavors generosa, fins al Casalot on paro a mirar de prop l'antiga masia en ruïnes. De vegades penso que la petjada de la humanitat fa mal i que al final acabarem així, tot de cases i pobles sense gent com una peli de por, per culpa del capitalisme i la necessitat creixent d'energia exponencial.

Em deixo de fanfarronades que em brullen del cap com qualsevol cosa i me'n adono que es fa fosc així que espavilo a baixar agafant el camí que ens deixarà a la riera de Ca n'Aguilera i després a la urbanització que porta el mateix nom i finalment desfent el camí fins al punt inicial.

És una ruta curteta, no requereix de molt de temps així que en qualsevol estona de mandra agafeu la bici i os planteu a dalt en un moment. ;)

Apa bona pedalada!

.
.
.
.
08/07/2014 albert.cs