Pinos. Ruta entre el Solsonès i la Segarra

Clàssica ruta en btt a cavall de la Segarra i el Solsonès per conèixer llocs tan emblemàtics com el santuari de Pinós, la torre d'Ardevol, el castell de Llanera i la torre de Vallferosa. Punt de sortida i arribaba al poble de Torà.
Ens inspirem en aquesta ruta de l'engarrista (https://www.engarrista.com/node/791) i a la xarxa hi ha nombrosos tracks.
Sortim des de Torà al costat de la zona esportiva, tirem un parell de qm per camí asfaltat fins agafar una pista a l'esquerra que ens permetrà pujar fins el poblet de Claret. (Punt d'aigua) Algun revolt amb fortes rampes. Val la pena visitar el poble de Claret, amb carrers empedrats, una esglèsia i unes tombes exteriors. Des de Claret continuem per la carena fins el Santuari de Pinós, per una pista cada cop amb més bones vistes.
Pinós, al capdamunt de la serra, és un mirador formidable cap als quatre punts cardinals. Val la pena aturar-se a contemplar les grans panoràmiques. Existeix una fonda en funcionament que permet refer-se.
Des de Pinós descens per ctra ràpida fins el poblet d'Ardèvol, amb una gran torre que es mereix una visita també.
Sortim d'Ardèvol per ctra per trencar a la dreta i entre camps, pastures i masies adreçar-nos fins la Llanera. Conjunt imponent, amb una esglèsia i masia fortificada espectaculars però malauradament enrunats i abandonats.
Segueix un llarg tram al costat de la riera en direcció cap a Vallferosa, que es comença a albirar. Tot per pista sense dificultat. Abans d'arribar a la torre de Vallferosa hi ha un tram per sender (GR) per pujar-hi, on s'ha d'arrossegar la bici. Encara que sigui una mica més llarg potser val la pena seguir la pista i fer una mica de volta per arribar a Vallferosa.
Torre sensacional, amb una forma i acabat subjugant, en un entorn de força telúrica. Val la pena contemplar-la durant una bona estona i explorar la zona, amb les runes de les antigues cases i de l'esglèsia continua.
Per pista en molt bon estat remuntar fins la carretera. A partir d'aquí la ruta segueix fins l'oest entre pistes i masies, però l'insolació d'un company ens aconsella abortar la ruta i tornar fins Torà per la ctra asfaltada. Trobareu als tracks la resta de la ruta que no hem fet.
Lloc amb elements patrimonials d'alt interés que mereixen una visita sense cap dubte. La ruta és tècnicament senzilla, sense cap dificultat, a evitar durant els grans calors, que aquí poden ser molt intensos. Per nosaltres ruta totalment recomanable, especialment a la primavera, durant els mesos d'abril i maig, on tot és verd, amb camp de cereals espectaculars, matolls i flors per arreu, durant els dies que alguns anomenen "El gran verd". Llavors el paisatge esdevé un espectacle.