Poblet-Vilanova de Prades-Prades-Tossal de la Baltasana-Castellfollit-Poblet

Recorregut circular des del Monestir de Poblet amb molt d’atractiu, passant pels pobles de Vilanova de Prades i Prades, pujada al Tossal de la Baltasana i retorn pels Plans de Pagès i la vall de Castellfollit dins el Paratge Natural d’Interès Nacional del Bosc de Poblet.
Es surt de l’aparcament del monestir i s’agafa la carretera T-700 durant uns 250 metres, tot seguit es deixa aquesta i es segueix durant 1,6 km aprox.per la carretera TV-7002 que porta a Vimbodí. Després d’un tomb es deixa la carretera i es pren una pista a mà esquerra. Aquest camí ens acosta entre camps de vinya a Riudabella, antiga granja dependent del monestir cistercenc que amb el pas del temps es convertí en masia fortificada amb forma de castell.
Continuem per camins amb una mica de fang doncs ha plogut fa pocs dies i es nota en l’argila que portem enganxada. Trobem trams amb bosc, altres de conreu, altres amb matolls, travessem el barranc de Viern que avui baixa força, enfilem uns trams de corriol pit amunt, trobem una pista asfaltada que seguim per la dreta. Ens acostem al poble de Vallclara, sense arribar-hi. Una mica abans, a l’alçada d’un restaurant rural, trenquem a mà esquerra per una pista que primer puja de valent (rampes del 16%) i després ho fa més suaument.
Arribem a la carretera de Vilanova, la seguim tot pujant durant uns 600 metres i la deixem de nou per agafar un camí a mà esquerra, tancat per un cadenat i que davalla fins una gran bassa de lona al barranc de Viern.
Des d’aquest punt, al fons del barranc, es comença a pujar per una pista per les costes de Viern, passant per bonics trams de bosc amb diversos castanyers. Com més avancem, la pujada es torna més sostinguda i forta, fins que trobem una cadena de nou i més enllà sortim a la carretera de Prades a Vilanova. La seguim baixant fins una rotonda que hi ha abans d’entrar al poble.
A Vilanova de Prades, la idea és esmorzar al bar del Casal, però com diuen que no tenen pa, anem al bar del càmping, allà esmorzem bé tot i que no és barat (uns 8,5 €).
Després d’esmorzar sortim del poble per on hem entrat, o sigui per la carretera de Prades i de seguida trenquem a la dreta pel primer camí que trobem. Arribem a la Font Vella que avui baixa amb un bon doll d’aigua, fem fotos, omplim aigua i continuem pel camí de Cornudella. Al cap de pocs metres el deixarem, per tal d’agafar un camí de bast –corriol, a mà esquerra, que puja al coll dels Closos. Té el ferm pedregós de pissarres i cal apretar de valent per a no perdre tracció i no fer peu a terra. Sens dubte un camí ben bonic però potent per a començar després de l’esmorzar, les revolucions es disparen, esbufeguem bastant i pugem, intentant fer el mínim de peu a terra. Arribem al coll dels Closos i ara toca baixar per un corriol divertit fins travessar el barranc de Mataró que avui portava aigua. De nou pujada amb trams de peu a terra fins assolir el coll del Pubill, som en una cruïlla de camins. En aquest coll se’ns uneix per l’esquerra el camí que ve de la carretera de Prades, una alternativa més descansada per arribar fins aquí. Seguim recte pel camí dels Rius (S) que davalla fins el barranc del mateix nom, el travessa i s’uneix amb el camí natural de Prades que seguirem per l’esquerra (E) durant uns 500 metres. Després el deixem per un camí a mà dreta que puja al coll del Rossinyols. Des d’aquest coll es continua davallant ràpid per una pista cimentada en direcció a Prades. Entrarem a la vila vermella pel cantó nord, passant pel portal del Planet del Pont i el carrer de Sant Antoni.
Plaça Major de Prades (950 m.alt., fem fotos i reomplim els bidonets d’aigua a la seva característica font. Sortirem del poble per allà on hem entrat i passat el portal anem cap a la dreta per tal d’anar a buscar el camí de la Bassa.
Pugem fins la bassa de Prades o de la Font de la Salut i agafem a mà esquerra el camí del Tossal de la Baltasana que va pujant entre roures rebolls, enllaça amb el GR-171, passa el coll de la Foguina i arriba al coll del Bosc, on hi ha una bassa i una cruïlla de camins. Anem cap a la dreta, direcció als Plans de Pagès, pugem fort (16%) per una magnífica obaga, tenint al costat esquerre la fondalada del barranc del Tillar, amb el seu xalet forestal. Passem vora la font i la mina de l’Obis (a la dreta del camí) i seguim pujant fins trobar el trencall de la Baltasana. Agafem a la dreta el camí que hi porta, fent la darrera i més dura pujada del dia (fins el 18%), per sort no és gaire llarga i els trams cimentats ajuden a superar més fàcilment el fort pendent.
Tossal de la Baltasana, amb els seus 1.203 m. alt, és el cim més elevat de les Muntanyes de Prades i del Baix Camp. Trobem una caseta per a usos forestals i diversos aparells de mesura i antenes de comunicació, també una taula d’orientació feta amb una mola de molí i un piló geodèsic.
Si hi pugeu en un dia ben clar hi divisareu una extensa panoràmica a 360º:
En direcció N, la plana d’Urgell amb el Pirineu al fons, al NO, Serra la Llena amb la Punta Curull i al darrere la plana de Lleida i de fons el Pirineu; a l’O, el coll d’Albarca i el Montsant; al SO, l’altiplà de Prades i darrere els Plans de la Guàrdia; al S, el Puig de Gallicant i darrere la Mola de Colldejou, les serres de Llaberia, Tivissa, Cardó i al fons els Ports; al SE, la vall del Brugent i els Motllats, les antenes de la Mussara, el turó de Mont-ral; a l’E, els plans d’en Pagès i la serra del Bosc de Poblet, la Mola d’Estat i la Mola de Roquerola; al NE, la Moleta i girant cap al N i tancant la panoràmica, el barranc del Tillar, Riudabella (per on hem passat al matí), la Conca de Barberà amb els pobles de l’Espluga de Francolí i Vimbodí.
Després de gaudir amb la panoràmica tot i que avui no acompanya massa el dia baixem del Tossal i seguim per la pista que travessa els plans de Pagès passant a tocar de la font del mas d’en Pagès, assenyalada per un cartell, però que es troba una mica amagada a l’esquerra, a pocs metres del camí. Més endavant trobem alguna cruïlla i cal seguir pel camí Natural i per les marques del GR-171 passant pel coll de la Font del Dineral, sempre per la carena de la Serra del Bosc. Hi ha un punt on podem anar pel camí ample o bé pel sender GR per la dreta, agafem el GR. És un tram molt bonic de senderó net que passa per dins el bosc. Més enllà podem trencar cap a l’esquerra per anar a trobar més directament el camí que baixa a Castellfollit però decideixo seguir uns metres més pel sender GR i després en sortir a la pista –tallafocs recular per aquesta uns metres, pujant suaument, fins trobar el trencall a mà dreta del camí que baixa a Castellfollit.
Prenem aquest magnífic sender, molt ben arreglat i que cal respectar al màxim per a no malmetre’l, és un dels més bonics d’aquesta zona del Bosc de Poblet, es coneix popularment com “el sender dels Bolets”, baixa enmig d’un espès alzinar primer i després per uns trams amb alguns esglaons fets amb troncs i més avall surt a una pista que es segueix uns metres per la dreta i es continua de nou per sender enmig d’una magnífica pineda on trobarem alguns arbres amb bolets pintats, doncs forma part des de fa uns anys d’un itinerari micològic del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet. Cal baixar amb compte perquè podem trobar excursionistes que fan l’itinerari micològic.
La part final del camí és la més desfeta i trencada i el millor si no es veu clar és baixar de la bici, perquè a més té força pendent.
Es surt a la pista i es segueix per l’esquerra, baixant fins el xalet forestal de Castellfollit on hi ha una zona de pícnic amb taules.
Geològicament, la vall de Castellfollit és ben singular dins les muntanyes de Prades, és dels pocs llocs on es pot observar un gran aflorament granític, cosa ben poc habitual en aquesta zona.
Es continua baixant, ara per pista asfaltada, per la vall de Castellfollit. Deixem a la dreta la pista que puja a la Pena pel barranc de l’Argentada i més avall es deixa un camí que porta a les edificacions de la Granja de Castellfollit, antiga dependència del monestir de Poblet. Mentre davallem, destaca a l’altre costat de barranc, el Roc de Ponent, gran paret granítica, amb una creu que corona el seu cim. Més avall trobem la roca dels Moros i la de l’Abella i finalment la zona d’esbarjo i pícnic de la roca de l’Abella, just abans de trobar la creu que assenyala la vall de Castellfollit i la carretera de Poblet a Prades.
Travessem la carretera i agafem un camí a l’altre costat. És un camí privat, amb una tanca que barra el pas als vehicles i que porta, passant entre camps de vinya, a la zona de Riudabella. Amb les bicis sabem que de moment no hi posen problema per passar-hi.
Més enllà deixarem el camí ample i trencarem a la dreta (waypoint “trencall, dreta”) per un camí més estret i tot seguit arribarem a un camí que passa pel costat d’unes pilones elèctriques. Seguirem recte per aquest camí tot passant pel costat de la Mata de Riudabella i pel mas de Cal Pastor, darrere del qual trobarem la carretera T-700 que seguirem fins arribar al monestir de Poblet.