Pont d'Arrós-Bossost-Les-Bossost-Pont dArrós

Panoràmica

Es Bordes

Jueu

Panoràmica

Cavalls

Bossòst

La vila es troba a 710 m d'altitud, a la riba esquerra de la Garona, allargada en un eixample que forma la ribera en el seu darrer tram per la vall. A l'altra banda del riu hi ha el petit raval de Sant Fabià, amb una capella i el cementiri, que comunica amb el nucli per un pont. Al nord de la vila, sobre el raval de Sant Roc, hi ha vestigis d'una antiga construcció medieval anomenada Era Castèra[1] L'aspecte arquitectònic i urbanístic denota una clara influència gascona, especialment en la construcció del característic passeig d'Eth Grauèr (segle xix), vora el riu. Els carrers de la vila són anivellats, sense gaires pendents, amb cases espaioses de construcció moderna. La seva posició arrecerada i la seva escassa altitud han contribuït a la funció de lloc d'estiueig que té la vila des de principis de segle. La vila aplega pràcticament tota la població del terme municipal i constitueix un actiu centre comercial i turístic afavorit per la proximitat de la frontera francesa.

Bossost

Crema del Taro

Durant la revetlla de Sant Joan, les poblacions araneses de Les i Arties mantenen viu un costum mil·lenari que està relacionat amb els ritus de purificació propis del solstici d’estiu, la Crema del Taro i de l’Haro. Es tracta d’un costum vinculat a antigues pràctiques i tradicions ancestrals celtes, molt arrelat a ambdues poblacions, que s’ha convertit en tot un símbol per a la identitat aranesa. La festa consisteix en l’encesa d’un avet de grans dimensions que pot fer més de 8 metres d’alçada, el ‘taro’ o ‘haro’, que prèviament ha estat col·locat en una plaça cèntrica del municipi. Totes les activitats programades per a la revetlla tenen lloc al voltant d’aquest avet que crema al bell mig de la plaça. Hèsta d'eth Haro de Les. A Les, la de l’haro és el punt de partida de les festes patronals. Les celebracions arrenquen a les 22 h del 23 de juny, quan un grup de persones s’apleguen a la plaça de l’Haro per tal de rebre la imatge de Sant Joan, que és duta en processó fins a la plaça. Un cop allà, el capellà beneeix l’haro i, tot seguit, li cala foc. A continuació, entren els encarregats de fer cremar les ‘halhes’, uns bocins d’escorça de cirerer que s’encenen amb el foc de l’haro i que es fan voltar descrivint cercles damunt del cap. Tant la crema de l’haro com de les ‘halhes’ tenen una simbologia relacionada amb la purificació.

Panoràmica

Les

La vila es troba a 634 m d'altitud, a l'extrem meridional de l'eixamplament de la Garona conegut per Era Lana de Les, en el darrer tram del riu a la vall. La part antiga del nucli es troba a la dreta de la Garona, a cavall de l'antic Camin Reiau, mentre que l'eixample modern s'ha fet principalment a la vora esquerra, al llarg de la carretera nacional que duu a França per Pònt de Rei. Els dos sectors de la població són units pel pont de Lana. El nucli antic és presidit per l'església parroquial de Sant Joan, un edifici reconstruït a principi del segle xix. A la banda de migdia hi ha l'establiment d'aigües termals anomenants Banys de Les, coneguts ja en època romana i que es troba a l'origen de la població.

Riu Garona

Piscifactoria

Panoràmica

Església Mair de Diu dera Purificacion

Església romànica d'era Mair de Diu dera Purificacion, també anomenada Assumpcion (Assumpció) de Maria, del segle XII. L'església parroquial de l'Assumpció és una notable construcció romànica del segle XII, de planta basilical, de tres naus separades per arcs formers que descansen sobre pilars circulars a través d'àbacs llisos, i cobertes amb volta de canó seguit sobre arcs torals, la central, i de quart de cercle les laterals. Les naus són capçades per un absis trilobulat, decorat exteriorment per arcuacions cegues, lesenes i cornises, si bé l'absis Nord és mig derruït exteriorment. Té dues portades: la més notable és la del mur de tramuntana, formada per tres arcuacions llises d'arc de mig punt, en degradació, que descansen sobre dues columnes per banda, amb el fust llis i els capitells decorats amb motius vegetals i llaceries. La llinda és ornada amb escacats i l'anagrama de Crist, i el timpà és format per una sola pedra de marbre, amb uns relleus que representen el Pantocràtor flanquejat per un àngel, el sol i la lluna, i el símbol dels evangelistes. La portada de migdia, més senzilla, sembla més tardana (segle XII)

Bossost

Font