PR-C 133 - Camí del Romànic de Sallent
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 19.37 mi
- Elevation gain
- 1,867 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,867 ft
- Max elevation
- 1,904 ft
- TrailRank
-
89
4.9
- Min elevation
- 820 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours 46 minutes
- Coordinates
- 1493
- Uploaded
- April 16, 2017
- Recorded
- April 2017
near Sallent, Catalunya (España)
Viewed 2577 times, downloaded 146 times
Trail photos
Itinerary description
Des de l’abril del 2007 que vaig fer per primer cop aquest itinerari hi ha diverses modificacions en el recorregut, segons el nou marcatge, ara no s’agafa els sender des del serrat del Repetidor que anava a parar a la casa dels Plans de Cornet. Les marques que seguim tampoc passen per Santa Maria de Cornet, per Sant Sadurní ni per Sant Martí de Serraïma, aquesta traça si que hi passa com que hi passem a tocar paga la pena arribar-hi. També hi he fet un canvi al mirador del Xipell, les marques baixen del mirador a Sallent per un seguit d’escales, la ruta està pensada per fer a peu, així que després de baixar uns quants graons penso que no te gaire sentit i agafo un caminoi que em porta al camí dels Quatre Cantons que baixa a Sallent i ens permet fer-ho sobre la bici. Per dins el poble les marques no les he sabut trobar, o potser ni n’hi ha, així que he retornat al cotxe al meu aire.
Sortim de Sallent anant a buscar el camí que puja a Serra-sanç, un parell de tirapits després anem planejant fins que trobem un trencall que va a Sant Miquel de Serra-sanç, fem una anada i tornada per visitar-ho, seguim pel camí principal pujant més suau fins abans d’arribar al serrat del Repetidor, més endavant el camí baixa fins un camí que ens deixa a la carretera BP-4313.
Tombem a l’esquerra, per la carretera , i a uns set-cents metres, quan arribem al collet dels Plans la deixem per tombar a la dreta i seguir un camí que amb ondulacions va pujant lleugerament, passem per Les Collades i més endavant a cal Brunyoc, ara ens enfilem per un bon tirapits que puja al serrat de l’Abellar de Baix.
Anem en direcció a l’Abellar de Dalt, sense arribar-hi i començarem a baixar fins a creuar la riera de Cornet i arribem a una pista enquitranada que va a buscar la carretera que hem deixat abans, nosaltres, però, girem a l’esquerra per anar fins l’església romànica de Santa Maria de Cornet, tornem enrere i seguim l’esmentada pista fins a creuar la carretera de Cornet i anem cap al mas de Cornet, el camí ens porta fins l’alzina del Mas de Cornet, aquí agafem el sender que puja a la carena del Morral, haurem d’empènyer en algun punt.
A dalt la carena trobem una pista ample i bona que va de La Portella a Sallent, l’agafem en direcció Sallent, planera al inici trobem una pujada forta abans d'arribar al serrat de la Pineda, on coincidim amb el GR-4, al següent trencall anem a l’esquerra deixant el GR i baixant lleugerament arribem a un trencall que ens porta fins a l’església de Sant Sadurní.
Tornem una mica enrere i agafem el camí que em deixat per pujar a veure l’església, baixem primer suaument i després amb més pendent, retrobem el GR-4 i marxem tot planejant per més endavant encarar una bona baixada que ens porta al camí de Sant Martí de Serraïma, anem cap a l'esquerra per anar fins l’ermita de sant Martí i tornem enrere per la mateixa pista que ens porta cap a Sallent.
Arribem a una desviació i trenquem a la dreta per agafar el camí dels Quatre Cantons, el deixem de seguida per agafar el camí que trobem a la dreta i que ens porta, de pla, pel serrat del Xipell, el camí acaba a un mirador amb bones vistes cap Sallent i bona part del Pla del Bages. Seguint les marques del PR comencem a baixar, carregant la bici, per uns graons que trobem molt sovint, per això quan trobem un caminoi que marxa cap a la dreta deixem les marques del PR i ja sobre la bici el seguim fins que ens porta al camí dels Quatre Cantons i ja de baixada arribem a Sallent. Travessem el poble fins a l’aparcament al nostre aire.
Sortim de Sallent anant a buscar el camí que puja a Serra-sanç, un parell de tirapits després anem planejant fins que trobem un trencall que va a Sant Miquel de Serra-sanç, fem una anada i tornada per visitar-ho, seguim pel camí principal pujant més suau fins abans d’arribar al serrat del Repetidor, més endavant el camí baixa fins un camí que ens deixa a la carretera BP-4313.
Tombem a l’esquerra, per la carretera , i a uns set-cents metres, quan arribem al collet dels Plans la deixem per tombar a la dreta i seguir un camí que amb ondulacions va pujant lleugerament, passem per Les Collades i més endavant a cal Brunyoc, ara ens enfilem per un bon tirapits que puja al serrat de l’Abellar de Baix.
Anem en direcció a l’Abellar de Dalt, sense arribar-hi i començarem a baixar fins a creuar la riera de Cornet i arribem a una pista enquitranada que va a buscar la carretera que hem deixat abans, nosaltres, però, girem a l’esquerra per anar fins l’església romànica de Santa Maria de Cornet, tornem enrere i seguim l’esmentada pista fins a creuar la carretera de Cornet i anem cap al mas de Cornet, el camí ens porta fins l’alzina del Mas de Cornet, aquí agafem el sender que puja a la carena del Morral, haurem d’empènyer en algun punt.
A dalt la carena trobem una pista ample i bona que va de La Portella a Sallent, l’agafem en direcció Sallent, planera al inici trobem una pujada forta abans d'arribar al serrat de la Pineda, on coincidim amb el GR-4, al següent trencall anem a l’esquerra deixant el GR i baixant lleugerament arribem a un trencall que ens porta fins a l’església de Sant Sadurní.
Tornem una mica enrere i agafem el camí que em deixat per pujar a veure l’església, baixem primer suaument i després amb més pendent, retrobem el GR-4 i marxem tot planejant per més endavant encarar una bona baixada que ens porta al camí de Sant Martí de Serraïma, anem cap a l'esquerra per anar fins l’ermita de sant Martí i tornem enrere per la mateixa pista que ens porta cap a Sallent.
Arribem a una desviació i trenquem a la dreta per agafar el camí dels Quatre Cantons, el deixem de seguida per agafar el camí que trobem a la dreta i que ens porta, de pla, pel serrat del Xipell, el camí acaba a un mirador amb bones vistes cap Sallent i bona part del Pla del Bages. Seguint les marques del PR comencem a baixar, carregant la bici, per uns graons que trobem molt sovint, per això quan trobem un caminoi que marxa cap a la dreta deixem les marques del PR i ja sobre la bici el seguim fins que ens porta al camí dels Quatre Cantons i ja de baixada arribem a Sallent. Travessem el poble fins a l’aparcament al nostre aire.
Waypoints
Waypoint
1,004 ft
Comments (10)
You can add a comment or review this trail
M'ha agradat molt la descripció de la ruta, només un petit detall: Quan arribem al camí de Sant Martí de Serraïma, si volem anar a visitar l'ermita hem de deixar el PR i anar a la "esquerra".
Al poble no hi han senyals, però Sallent no crec que sigui gaire perdedor.
Salut.
Guillem
Molt bona descripció.
Hola guillemjunyent, gràcies per la puntualització i també per la valoració.
Salut!!!
La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com pipiripip, peperepep, pipaparapip, roella, gall, gallaret, gallgallaret, quiquiriquic, quicaraquic, quicaracoc, coquerecoc, badabadoc, ababol, babol(a), colet, lloca, paramà, entre altres.
A Catalunya Sud (Ribera d'Ebre, Montsià, Priorat, Terres de l'Ebre, Terra Alta) rep el nom de ruella, escrit i pronunciat d'aquesta manera -i no roella-.
És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d'altitud.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/pr-c-133-cami-del-romanic-de-sallent-17268268#wp-17436625/photo-10991745
Perdiguera (Helianthemum apenninum), és una espècie d'heliantem. La seva distribució és holàrtica: mediterrània, submediterrània, atlàntica cap al nord fins al sud d'Anglaterra al sud fins al Magrib. És una espècie autòctona als Països Catalans, a les Balears només es troba a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
Planta perenne camèfita de 10 a 50 cm d'alt. Pètals blancs o de color de rosa; fulles de 5-30 x 1-6 mm, amb el marge méso menys revolut (com les fulles del romaní) linears o oblongo-linears. És una mata tomentosa més o menys grisenca. Les flors es disposen en cima simple de 3 a 15 flors que fan uns 30 mm de diàmetre, pentàmers (amb cinc pètals). Floreix de març a juliol. Fruits en càpsula subglobosa pubescent.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/pr-c-133-cami-del-romanic-de-sallent-17268268/photo-10991690
El corner o pomerola (Amelanchier ovalis) és un arbust que es troba en tot el centre i sud d'Europa i que és típic de la vegetació mediterrània de la muntanya mitjana.
Pertany a la família de les rosàcies. Als Països Catalans es presenten les varietats botàniques ovalis i balearica.
És un arbust caducifoli de branquillons joves tomentosos de fins a 4 metres d'alçada amb diverses tiges. Té fulles de 2 a 6 cm, llargament peciolades, ovals i serrades. Floreix d'abril a maig amb flors en raïms corimbiformes de pètals blancs molt allargats, i fructifica a l'estiu formant un fruit bru negrós de forma de poma de 5 a 10 mm.
Boscs caducifolis poc densos, boixedes, etc., sobretot en terrenys rocosos calcaris i a vegades en els silicis. Als Països Catalans, es troba entre els 600 (excepcionalment als 100 m) i els 1.700 m d'altitud.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/pr-c-133-cami-del-romanic-de-sallent-17268268#wp-17436630/photo-10991810
L'abellera aranyosa o flor d’aranya (Ophrys sphegodes, Mill., 1768) és una orquídia monopodial i terrestre de la subtribu Orchidinae de la família Orchidaceae del gènere Ophrys. El seu nom genèric ophrys deriva de la paraula grega ophrys = 'cella' referint-se a l'alta consideració que es té cap a aquest gènere. Del grec sphegodes = 'similar a una vespa' referint-se al seu label. Ophrys s'esmenta per primer cop en el llibre Naturalis Historia de Plini el Vell .
Ophrys sphegodes és una orquídia terrestre que té tubercle subterrani, globular i petit, del qual surt la tija floral erecta senzilla i sense ramificacions, d'uns 30 cm. Aconsegueixen una alçària de 25 a 30 cm. Les petites fulles basals formen una roseta de fulles enganxades arran de terra, oblongolanceolades arrodonides sense indentacions, tenen un color verd blavós. Les flors tenen un label de grans dimensions. El label és trilobulat d'un color marró fosc, amb lòbul central vellutat, triangular, allargat i bombat. El label de color marró vermellós, d'uns 13 a 18 mm de longitud, té tres lòbuls amb els dos laterals triangulars que estan girats lleugerament cap endavant, amb uns pèls fins i sedosos imitant èlitres d'insecte. El lòbul intermedi és glabre i més gran que els laterals, en el qual l'espècul és de color acer o una mica purpuri, amb forma de H o de lletra "pi" grega. Aquesta varietat té dos sèpals laterals iguals en grandària, el tercer es gira una mica cap endavant. Els tres sèpals són d'uns 7 mm de longitud i un color uniforme verd vermellós o verd. Els tèpals interns són bastant més petits que els externs, estrets i afilats (imiten les antenes d'un insecte), però del mateix color verd que els sèpals, i fan un gran contrast amb els tons foscos del label. De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no solament per la seva inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb la qual atreuen els insectes. El seu label imita en aquest cas l'abdomen d'una aranya. Aquesta espècie és molt variable en els seus dibuixos i gradació de color.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/pr-c-133-cami-del-romanic-de-sallent-17268268#wp-17436628/photo-10991789
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
La ruta ens descobreix les ermites romàniques que hi ha entre Sallent i Navàs i fer la tornada per Santa Maria del Cornet per visitar l'alsina monumental del Mas del Cornet i Sant Sadurní del Plà, sense teulada i enmig del bosc en un indret solitari al costat d'un gran vèrtex geodèsic.
Per gaudir de tresors que tenim amagats al territori sempre per camins de terra.
Moltes gràcies per la teva aportació i també per la valoració.
Salut!!!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona ruta, amb e-bike l'hem poguda fer molt bé. El troç del corriol, és relativament curt, sort d'això, perquè em dubtat si tirar enrera, ja que en pujada hem hagut d'empenyer la bici.
Entre fàcil i moderat, tirant a fàcil.