Presa de Susqueda - El Bracs

Ruta de la presa de Susqueda fins a les ruïnes de El Bracs.
-
Querós: La vall de Querós és una petita zona central dins de l’extensa vall del Ter al seu pas pel Congost de les Guilleries. El recorregut sinuós del riu pel fons de la vall i la complexitat orogràfica dels seus dos vessants en són els elements naturals més destacables. Actualment aquesta vall està negada per les aigües de l’embassament de Susqueda des de l’any 1968. Querós pertany en la seva major part a al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, tot i que l’extrem nord està repartit entre Vilanova de Sau per un costat, i Rupit i Pruït per l’altre. La seva extensió és d’aproximadament uns 20km² i el seu territori actualment és tot muntanyós. Les escassíssimes planes de què disposava la seva vall, poc més del 5% de la seva superfície, es trobaven a les ribes del Ter, per tant, actualment han desaparegut, excepte quan baixa el nivell de les aigües de l’embassament. Amb el pantà a la seva màxima capacitat, l’aigua assoleix una cota de 340 m.s.n.m., i es rodeja de muntanyes que assoleixen els 930 m al nord en el cas de Mondois i de 1149 m al sud en el cas de la muntanya de la Coma. L’únic afluent important que desguassa a la vall n’és la Riera de Querós, que baixa del sud, als voltants del Coll de Querós que te uns 881 m. L’encreuament de rius, de ben segur que va contribuir a crear aquest petit nucli poblacional de poc més d’una dotzena de cases disperses. El seu epicentre estava presidit per l’església de Sant Martí de Querós. Des de la construcció de l’embassament, la totalitat de la vall està deshabitada. Moltes de les seves cases estan cobertes per les aigües, i les que es van salvar de ser engolides, estan cobertes per la bardissa. Passejar-se per Querós, és endinsar-se en el passat, rememorar la seva història, i gaudir de la tranquil•litat i d’un silenci absolut. Quan algunes de les seves cases emergeixen en èpoques de sequera, aquest sentiment aflora amb més força que mai. Gaudiu-lo!
-
Bracs: Les restes de "El Bracs" es troben just per sobre el nivell del pantà de Susqueda poc abans del meandre que fa el Ter en arribar al Pont de Querós. Era una casa important i amb un bon quintà que es pot veure quan les aigües baixen de nivell. Es dona la casualitat que no fa pas massa temps, un home que va parlar amb en Lluís Balasch (gran coneixedor de les Guilleries) li va comentar que havia conegut al propietari de la casa i que recorda encara com la va refer de nou poc abans de construir-se el pantà, portant tot el material amb mules ja que no hi havia carretera. La casa, de totes maneres, està ja completament enrunada . Tampoc es pot fer una visita general de l'edifici ja que la vegetació ho impedeix. El que si que es pot contemplar es part de la vista que es veu des de la casa amb les aigües cobrint el que havien estat el camps de la masia. En època de sequera (fotos del 24-10-2016) es veu perfectament tota l’extensió de conreu de què disposava, a part també hi trobem una bassa circular de pedra, amb una “font” en què raja aigua amb abundància.
-
Més informació sobre el Bracs: Situat a la dreta del Ter, vora el Baldà. Les restes de la casa es troben molt a prop de la cota màxima de les aigües, però mai arriben a quedar-ne afectades. Era un mas de grans dimensions format per dues ales perpendiculars, una de 15 x 11 m i l'altra de 21 x 5 m, que s'unien a l'extrem de ponent. Tal com ens descriu Maria Crous, que hi va néixer, era una casa molt maca amb un porxo molt gran (...) a davant del portal hi havia l’era i una font a sota el cobert. Llavors, al mig de l’era hi havia un terrabastall amb una escala, per pujar el menjar del bestiar, i després aquella portalada molt gran, amb dos escalons de pedra que permetien entrar a dintre. A baix hi havia el bestiar, a la planta baixa hi vivíem nosaltres, i les habitacions eren a dalt. A la planta baixa hi havia la cuina, dues o tres sales, el que fèiem servir de rebost quan matàvem els porcs, un terrat grandiós (...). Al capdamunt d’una escala de fusta amb uns escalons amples i amb barana i tot, hi havia una sala molt gran que comunicava amb cinc habitacions que també eren grans”. El Bracs apareix esmentat en el fogatge de 1360. L'any 1621 tenim notícia d'un tal Miquel Bracs, obrer de la parròquia. El 1659 documentem Segimon Bracs, el 1661 Miquel Bracs, que fou batlle del terme de Sau, el 1690 i 1694 Pere Bracs, i entre 1732 i 1742 Joan Bracs. El 1766 la hisenda formada pels masos Bracs, Obac i Gou, amb el molí, és propietat d'Antoni Portell i Bracs, notari de Vic, que en els masos esmentats hi té masovers. L'any 1880, el Bracs, conjuntament amb els masos Obac i Gou, eren propietat de Carles Serrahima, que hi tenia com a masovers la família de Joan Cullell. Vers els anys 20 del segle XX, els masovers del Bracs eren Pere Freixas i la seva dona Francesca, que foren succeïts per la filla, Dolors Freixas i el gendre, Martí Crous. Els Crous Freixas van marxar del Bracs cap a l'any 1955 i foren substituïts pels darrers masovers, que venien del Quer, un mas de Susqueda.

Informació extreta de: ELS MASOS DE LA VALL DE QUERÓS
Autors: Emma Llach Palmada i Joan Llinàs Pol (Atri Cultura i Patrimoni, SLU)