Puig Castellar (serra d'Ancosa) i Montagut d'Ancosa ( 2 x 100 cims ) en BTT

Per fer en una sola excursió aquests dos 100 cims no essencials de la llista de la FEEC, penso que la millor opció és agafar la BTT, ja que la distància és força llarga per fer-la a peu, i el terreny, la majoria per pista ens ho permet perfectament.

El punt de sortida ideal si ens volem estalviar el màxim de quilòmetres és agafar la pista asfaltada al capdamunt de la collada de la carretera BV-2121 que porta de la Llacuna a Pontons. Al cap de molt poc tros, trobem una petita esplanada a l'esquerra a l'alçada del Collet del Retomb, on podem deixar el cotxe sense problemes.

Fem un tros d'asfalt de poc més de 200 metres i agafem el trencall que surt a la dreta en direcció a Cal Maño, una masia que trobem de seguida i que travessem pel bell mig.

La pista, en alguns trams, no és de fàcil recórrer, al igual que ens trobarem en tot el tram que va de Puig Castellar fins al Coll del Pinar de la Costa, són camins molt pedregosos, o amb grava petita tirada als camins que no ens faciliten gaire un còmode rodar, però tampoc havíem demanat que ens posessin una autopista, oi?.

Com deiem, deixem enrere Cal Maño, passem sobre una altra casa, Can Salvet, i fem un gir de 180 graus per superar un tros amb fort desnivell que ens deixa ja en una pista carenera amb les antenes que són al capdamunt del Puig Castellar a la vista. Seguim per la malmesa pista asfaltada que ens puja en un moment fins al cim, situat en una ampla plana, a la part més alta de la qual hi ha una torre de guaita i el vèrtex geodèsic que marca el cim del Puig Castella de la Serra d'Ancosa a 944 metres d'altitud. Des del cim, gaudim de bones vistes de Montserrat i de l'Anoia.

Deixem enrere Puig Castellar, tornant cap al camí d'accés i aquest cop seguim la pista carenera de la Serra dels Esgavellats, que ens va oferint vistes de l'Alt Penedès a la nostra esquerra i de l'Anoia a la dreta. La pista no té en cap moment desnivells forts, ni de pujada ni de baixada, però com us deia abans no és de rodar massa còmode pq és un terreny força pedregós.

Al cap d'una estona arribem als darrers carrers, sense asfaltar de la urbanització de la Rimbalda, i hi trobarem algunes cases. Seguim per la pista més ampla, obviant el recorregut del GR-172, a menys que volguem sortir ben esgarrinxats i arrossegant la bicicleta; i finalment sortim per l'altra banda de la urbanització seguint per la pista carenera.

A partir d'aquí i a mesura que ens apropem cap al Coll del Pinar de la Costa, el terreny, així com la flora va canviant, cada cop hi ha més pins i alzines, i el terra deixarà de ser tenir tanta pedra i es farà molt més fàcilment transitable. Deixem enrere el Coll del Pinar i ara en còmode baixada arribem a la Font del Jovany de la que en rajava un bon doll d'aigua.

Seguim endavant i en poca estona arribem a les ruines de les Cases Noves de Formigosa, molt a prop del Llac de Formigosa, una bassa artificial de considerable tamany, que s'ha convertit en una zona d'aiguamoll humida de força interès i certa bellesa.

Ara ja rodant, amb més velocitat, ens apropem ràpidament cap al Montagut d'Ancosa, que veurem davant nostre en algún moment, i als seus peus la magnífica església de Sant Jaume de Montagut, a la que ens apropem per contemplar-la.

Sant Jaume de Montagut és una ermita de transició entre el Romànic i el Gòtic i té el cementiri adjacent. Es troba en perfecte estat de conservació gràcies a les múltiples tasques de restauració que se li han fet.

A tocar de Sant Jaume de Montagut, hi trobem un corriol, fàcilment identificable per el cartell que indica el camí del cim de Montagut, que ens servirà de via d'accés al cim. Jo, vaig decidir-me per fer aquest tram sense la bicicleta, i penso que va ser una decisió ben encertada, perquè si no ho feu, haureu d'arrossegar-la tant de pujada com de baixada. Com que és un tram ben emboscat podeu amagar la bicicleta sense gaire dificultat.

El tram de pujada és curt però dur, i en pocs minuts arribem al capdamunt del Montagut d'Ancosa, que ens ofereix fantàstiques vistes cap a l'Est i cap al Sud. A l'Est, el Montmell, i al darrera el mar. Al Sud, Tarragona, Montferri, els Ports. Tenim tres taules d'orioentació que ens ajudaran a identificar els paratges i muntanyes que ens rodegen arreu. També hi trobem un curiós vèrtex geodèsic que en marca el punt més alt, a 964 metres d'altitud.

Davallem del cim pel mateix corriol que ens havia servit d'accés i prenem altre cop la bicicleta per desfer tot el camí fins a la urbanització de la Rimbalda. Jo a partir d'allà, però no haver de tornar a desfer l'incòmode camí pedregós de la Serra dels Esgavellats, vaig preferir baixa per la urbanització cap al Carrer del Llac i des d'aquí prendre uns corriols que finalment ens deixen a la carretera de la Llacuna a Pontons.

Ara només queda seguir una mica més de 3,5 quilòmetres per la carretera, en un tram rodejat de vinyes, camps, cases i masies força agradable de fer. A més i com a colofó, si en teniu ganes ( i forces ), a mig camí del tram de carretera, estareu a tocar del cim del Puig de les Agulles, que amb els seus 834 metres d'altitud està considerada la muntanya més alta de l'Alt Penedès. Jo he de confessar-vos que no hi vaig pujar (tot i que no semblava una feina de més de 20 minuts anar i tornar), perquè ja anava força cansat i curt de temps.