Saloria Bike trial - Etapa 2 - Alins-Castellbò (IBP 191)

Ens llevem d’hora amb la intenció d’esmorzar a Tor, a Casa Sisqueta, ja que ens fa molta il•lusió. Comencem amb una pujada pavimentada seguint la Noguera de Tor, la qual baixa ufanosa aquesta època de l’any. La pujada és dureta, però es fa bé, sobretot per l’entorn. Poc abans d’arribar a Tor, s’acaba el paviment i comença un camí un xic pedregós.

L’arribada a Tor és espectacular: un poble envoltat de muntanyes amb una llegenda negra que també l’envolta. Recomanem la lectura del llibre “Tor, tretze cases i tres morts” i el documental “Tor, la muntanya maleïda” emès per TV3, fa uns quants anys.

Entrem al restaurant Casa Sisqueta i viatgem cent anys enrere. Aquí el temps no ha passat i la normativa de seguretat alimentària i d’accessibilitat no hi ha arribat. És una de les millors experiències viscudes de la ruta. L’enèrgica Pili ens cou la carn a la nostra esquena en una llar de foc destinada a escalfar la casa en els mesos més crus de l’hivern.

Amb la panxa plena i ben contents continuem la nostra ruta tot passant per davant de les 13 cases de pedra que queden dempeus i pel costat de l’ermita. Poc després de deixar el poble, cal estar atent i no passar-se el trencant que segueix el camí de “Sansa”. Un dels membres del grup, “embriagat” per l’entorn, segueix el camí de “Palanca” uns quants quilòmetres, tot i que si hagués continuat hauria arribat també al Roc de Llumeneres. Casa Sansa i Casa Palanca, les dues cases fortes i enemistades de Tor.

La pujada es fa per un camí rocós i passa per indrets de bellesa incontenible, quasi Tirolesa, amb prats verds, muntanyes altes i construccions de pedra, les “Bordes”, refugi de pastors.

Arribem fins al Roc de Llumeneres, un paratge preciós on conflueixen els dos itineraris de Sansa i Palanca i on podem gaudir d’una vista panoràmica de 360 graus.

La pujada segueix constant amb la dificultat pròpia d’un camí només apte per a vehicles tot-terreny. Finalment, arribem al Port de Cabús, a 2.304 m, la cima “Coppi” de la ruta. Ja som a Andorra i l’altre vessant de la muntanya de Tor no té res a veure amb el que hem fet fins ara. Per la vessant andorrana es corona el port per una carretera ampla i ben asfaltada. Per aquest motiu, ens trobem amb un formigueig de persones, ciclistes i motoristes. Això sí, es tenen bones vistes de l’estació d’esquí Pal – Arinsal.

Sona l’alarma: portem una mitjana de 4,3 km hora. Mantenint aquesta mitjana arribaríem a destí a la 1 de la matinada. Per sort, la meitat del desnivell positiu ja està fet. Baixem ràpidament per la carretera fins al Coll de la Botella, on la deixem i prenem una pista a través de la vall del riu Setúria, un lloc preciós.

Arribem fins a les bordes de Setúria on prenem un sender impossible de ciclar. És un tram de 10 a 15 minuts que requereix fins i tot treball en equip per salvar algun punt. En acabar aquest petit tram, agafem un camí molt bonic i ràpid que segueix el riu Setúria que ens menarà fins a Os de Civís, un bonic poble de muntanya esglaonat.

Ja som altre cop a Catalunya. En el bar-restaurant més cèntric del poble, fem un piscolabis i comprem un entrepà que serà el nostre dinar, doncs després d’Os de Cívis i la borda posterior, no trobarem cap altre punt on menjar en el que queda d’etapa. La sortida del poble és terrorífica, per camí amb rampes de gran pendent fins a la borda de la Plana. Per sort, està recentment asfaltat.

A la borda de la Plana hi ha un altre restaurant i probablement més gent que al poble. S’acaba l’asfalt i comença un camí, no tant dur a nivell de pendent, però amb el ferm més dolent. En aquesta pujada m’adono que les barretes i els gels no són suficients pel meu estómac i tinc un defalliment que puc salvar gràcies a l’entrepà que porto.

La pujada segueix penosament fins al Coll de Conflent, als peus del cim de Salòria, el qual dóna nom a tota la ruta. En aquest coll tenim molt bones vistes i és l’inici d’una llarga i divertida baixada per pista que ens farà passar per les bordes de Conflent.

Creuem el riu de l’Olla i iniciem la tercera pujada del dia. És una pujada tan llarga com suau, que ens durà al punt conegut com la Creu de Bedet.

Baixem per camí fins que arribem a un punt on l’hem de deixar per agafar un sender pel mig del bosc amb un quilòmetre vertical. Amb una mica d’habilitat és 100% ciclable però el pendent és de vertigen. El corriol acaba a la Vall de Santa Magdalena i el camí ens porta davant l’ermita i a creuar el riu del mateix nom.

Ja només queda l’última pujada, feixuga però bastant suau que ens durà fins a la Creu del Ras de Conques, pròxima al refugi del mateix nom. Una opció per dormir-hi aquest segon dia d’etapa.

Coronem l’últim coll ja molt cansats i comencem l’últim tram: una baixada inacabable de 14 quilòmetres. Els primers quilòmetres són molt ràpids per pista bona. En arribar al poble abandonat de Sant Vicens de Sendes, canvia completament el camí per convertir-se en un corriol pel mig d’alzinars molt ciclable. Un altre tram de pista i acabem amb una espectacular trialera ciclable però que ens requereix la màxima concentració per evitar cap accident.

Amb aquest bon regust final, ens plantem a Castellbò, on passem l’última nit de la ruta. Ens allotgem als apartaments de Casa Lluís, molt còmodes, i ens atén la Dolors, tímida però molt agradable. El sopar que ens ofereix és d’allò més espectacular.