Sanaüja-Costa de les Gesses-Selvanera-Castell de les Sitges-Oliola-Ponts-Cal Teuler-Ribelles-Sanaüja.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 32.71 mi
- Elevation gain
- 2,359 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,359 ft
- Max elevation
- 1,768 ft
- TrailRank
-
76
4.2
- Min elevation
- 1,160 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 6 hours 13 minutes
- Coordinates
- 1557
- Uploaded
- March 29, 2017
- Recorded
- March 2017
near Sanaüja, Catalunya (España)
Viewed 1649 times, downloaded 68 times
Trail photos
Itinerary description
Aquesta ruta combina corriols, generalment fàcils tècnicament, amb pistes i algun tram curt enquitranat, per això la considerem tècnicament moderada encara que en algun corriol posem el peu a terra puntualment, el quilometratge i no gaire desnivell acumulat també, creiem que continuaríem en aquesta qualificació.
Sortim de Sanaüja, per carretera, i quan portem un parell de quilòmetres la deixem i ja de seguida agafem un corriol que s’enfila per la costa de les gesses, aquest corriol esta senyalitzat com a sender botànic i hi trobarem diversos senyals amb un dibuix i la descripció de les plantes que hi ha, en algun punt que encara un fort empit haurem de posar el peu a terra.
Carenem la costa de les Gesses al creuar un camí i seguirem el corriol de Camats, fàcil i ràpid, comencem baixant i després anem de pla, l’única dificultat son els garrics que el deixen una mica tancat i ens esgarraparan les cames, si anem amb calça curta. Anem a parar a una pista ample que ens porta cap a Ela Camats, de pla i amb suau pujada i baixa cap a les Torres del Riu, on hi em contat, pel cap baix, sis paóns blaus.
El camí travessa el Llobregós i s’enfila cap a uns camps on agafem un sender força dret i pedregós que a la que et despistes et fa posar el peu al terra, arribem a un camí que ens porta cap a Selvanera, no hi entrem, agafem el camí vell de Selvanera a Palou que va pujant amb un pendent moderat. Marxem de Palou per la LV-3133 que travessa la L-313 i a l’altre banda de seguida agafem un camí que baixant i pujant una mica ens deixa al castell de les Sitges.
Marxem pel camí de Florejacs que deixem de seguida per agafar un camí que va cap a la serra de Llorenç on agafem un corriol, força llarg i fàcil, que va baixant tot passant per sota del tossal Roig i que acaba al arribar a una gran bassa, la bassa de Florejacs. Acabem de baixar per pista fins a la masia Ribalta i d’aquí, també per pista pujarem fins a l’ermita de Sant Magí de Guardiola i una creu de terme. Reculem una mica i seguim pujant fins al mas d’en Vall.
Del mas d’en Vall seguim una pista, encara, però aviat la deixem per agafar un corriol que baixa fins al camí de Cabanabona a Coscó, aquest camí ens porta a una pista asfaltada que baixa cap a Cabanabona però l arribar a la Rovira el deixem per seguir una pista que primer ens puja una mica per baixar fins a Oliola, hi arribem per pista asfaltada, per on passa el GR-3, i també seguint el GR en marxem per la LV-3134, quan portem un quilòmetre i mig deixem la carretera però no el GR que per una pista va a buscar el Llobregós i ens porta fins a Ponts.
Sortim de Ponts per la C-14, una carretera amb molt trànsit on fem un quilòmetre i escaig, la deixem creuant a l’esquerra, amb molta precaució que les cotxes van folls, agafem una pista que puja i baixa i va a parar a la LV-3141 que amb un quilòmetre de pla ens deixa a Vilanova de l’Aguda. Agafem una pista que va pujant amb més pendent com més amunt anem i arribem a cal Teuler, aquí hauríem de trobar un camí voltant un petit cobert que hi ha a la dreta però el pagès l’ha llaurat, així que per la vora del sembrat fem un tram fins a trobar el camí.
El camí, amb força desús, ens porta de baixada fins a sota Ribelles, que veiem a dalt de la costa de Ribelles, seguim la pista enquitranada que hi puja però al primer revolt tancat la deixem tot seguint recte, la pista encara puja una mica però al passar pel costat de la Mare de Deu dels Esclopets comença a baixar fins a Sanaüja.
Sortim de Sanaüja, per carretera, i quan portem un parell de quilòmetres la deixem i ja de seguida agafem un corriol que s’enfila per la costa de les gesses, aquest corriol esta senyalitzat com a sender botànic i hi trobarem diversos senyals amb un dibuix i la descripció de les plantes que hi ha, en algun punt que encara un fort empit haurem de posar el peu a terra.
Carenem la costa de les Gesses al creuar un camí i seguirem el corriol de Camats, fàcil i ràpid, comencem baixant i després anem de pla, l’única dificultat son els garrics que el deixen una mica tancat i ens esgarraparan les cames, si anem amb calça curta. Anem a parar a una pista ample que ens porta cap a Ela Camats, de pla i amb suau pujada i baixa cap a les Torres del Riu, on hi em contat, pel cap baix, sis paóns blaus.
El camí travessa el Llobregós i s’enfila cap a uns camps on agafem un sender força dret i pedregós que a la que et despistes et fa posar el peu al terra, arribem a un camí que ens porta cap a Selvanera, no hi entrem, agafem el camí vell de Selvanera a Palou que va pujant amb un pendent moderat. Marxem de Palou per la LV-3133 que travessa la L-313 i a l’altre banda de seguida agafem un camí que baixant i pujant una mica ens deixa al castell de les Sitges.
Marxem pel camí de Florejacs que deixem de seguida per agafar un camí que va cap a la serra de Llorenç on agafem un corriol, força llarg i fàcil, que va baixant tot passant per sota del tossal Roig i que acaba al arribar a una gran bassa, la bassa de Florejacs. Acabem de baixar per pista fins a la masia Ribalta i d’aquí, també per pista pujarem fins a l’ermita de Sant Magí de Guardiola i una creu de terme. Reculem una mica i seguim pujant fins al mas d’en Vall.
Del mas d’en Vall seguim una pista, encara, però aviat la deixem per agafar un corriol que baixa fins al camí de Cabanabona a Coscó, aquest camí ens porta a una pista asfaltada que baixa cap a Cabanabona però l arribar a la Rovira el deixem per seguir una pista que primer ens puja una mica per baixar fins a Oliola, hi arribem per pista asfaltada, per on passa el GR-3, i també seguint el GR en marxem per la LV-3134, quan portem un quilòmetre i mig deixem la carretera però no el GR que per una pista va a buscar el Llobregós i ens porta fins a Ponts.
Sortim de Ponts per la C-14, una carretera amb molt trànsit on fem un quilòmetre i escaig, la deixem creuant a l’esquerra, amb molta precaució que les cotxes van folls, agafem una pista que puja i baixa i va a parar a la LV-3141 que amb un quilòmetre de pla ens deixa a Vilanova de l’Aguda. Agafem una pista que va pujant amb més pendent com més amunt anem i arribem a cal Teuler, aquí hauríem de trobar un camí voltant un petit cobert que hi ha a la dreta però el pagès l’ha llaurat, així que per la vora del sembrat fem un tram fins a trobar el camí.
El camí, amb força desús, ens porta de baixada fins a sota Ribelles, que veiem a dalt de la costa de Ribelles, seguim la pista enquitranada que hi puja però al primer revolt tancat la deixem tot seguint recte, la pista encara puja una mica però al passar pel costat de la Mare de Deu dels Esclopets comença a baixar fins a Sanaüja.
Waypoints
Waypoint
1,273 ft
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
molt maca la ruta i mes ara a la primavera que estan els sembrats tots verds
L'almesquí (Narcissus assoanus) és una petita planta amb flors grogues que creix sobre sòls molt prims fins als 1.200 m a les muntanyes mediterrànies. Planta perenne calcícola que creix sobre prats secs, codines i allà on el sòl és escàs. La mida és molt variable, pot arribar a uns 30 cm, comptant-hi la tija florífera, que surt del bulb. Les fulles, de dues a quatre, són linears i filiformes, gairebé cilíndriques i acanalades, d'entre 1 i 2 mm d'amplada i de color verd fosc. Les flors apareixen entre febrer i juny, acostumen a ser solitàries i amb menys freqüència en umbel·la (inflorescència en la qual les flors que surten del mateix punt del peduncle). Les flors, de 15 a 22 mm, presenten 6 tèpals i una corona curta, són hermafrodites i molt perfumades. La pol·linització es fa per mitjà d'insectes (entomògama). El fruit és una càpsula el·lipsoïdal, la dispersió de les llavors es fa per gravetat (baròcora).
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/sanauja-costa-de-les-gesses-selvanera-castell-de-les-sitges-oliola-ponts-cal-teuler-ribelles-sanauj-16983643/photo-10704712
El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa.
Les femelles adultes, que són més grosses que els mascles, mesuren 15 cm de longitud, encara que, excepcionalment, alguns exemplars poden excedir aquesta xifra.
El seu cos és compacte i té la pell farcida de berrugues d'aspecte espinós.
Les glàndules paròtides són molt desenvolupades, prominents i disposades obliquament.
Els ulls tenen l'iris de color coure vermellós i la pupil·la és horitzontal.
Les tonalitats del dors són brunenques o rogenques, mentre que en el ventre dominen els tons grisencs. Tanmateix, a les extremitats, s'hi observen matisos carnosos. Aquestes coloracions poden presentar-se de manera uniforme o bé amb taques o clapes més fosques disposades irregularment.
El timpà és petit i els mascles tenen sacs vocals interns.
Les potes interiors són proveïdes de membrana interdigital fins a la meitat de la longitud dels dits.
És molt difosa la faula que diu que escup verí, cosa que no és veritat, si bé és cert que la seua pell conté glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors. Tanmateix, la toxicitat d'aquestes glàndules no representa cap perill per a les persones.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/sanauja-costa-de-les-gesses-selvanera-castell-de-les-sitges-oliola-ponts-cal-teuler-ribelles-sanauj-16983643#wp-16998739/photo-10704508
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ahir vaig fer la ruta, amb tanta mala sort que fins prop de les onze no va sortir el sol, amb una boira que no deixava veure res.
Quan es va destapar ja havia passat el tram més maco.
Ara bé, la ressenya d'en "totof", com sempre, excel·lent.
Avifont, tinc un amic que sempre diu que quan una ruta no acaba de sortir del tot bé, pluja, boira, fred extrem...i ens ha agradat, això ens dona una excusa per tornar-hi.
Gràcies per comentar i valorar la ruta.
Salut!!