Sant Hilari Sacalm-Puig de Sant Miquel de Solterra-Sant Benet

Ruta força exigent per les Guilleries. la major part del trajecte transcorre per pista, algun tram asfaltat, un quilòmetre de corriol de pujada de poc ciclar i un quilòmetre de corriol de baixada molt ciclable. A destacar, a la baixada des de Sant Benet, l'espectacular bosc pel que creua la pista.

La ruta surt de Sant Hilari Sacalm, tot fent un volt pel centre, i anem a buscar la carretera del castell de Vilavèquia. Farem els primers quilòmetres per pista asfaltada, entre alzines sureres, fins que abandonem l'asfalt. Passem vora la fossa de la Minyona on hi llegim la llegenda. Seguim la pista principal fins trobar el trencall de Vilavèquia, passarem entre masies i el castell, passem el coll de Llevanyes, sempre seguint les indicacions de Sant Miquel, envoltats de faigs i castanyers. Arribem a la font La Guarda, des d'on surt el corriol a ma esquerra que puja al cim de Sant Miquel de Solterra. El corriol de pujada només l'he ciclat a petits trams, tot xerrant amb una parella d'aficionats al cicloturisme. Des del cim gaudim d'esplèndides vistes al Pirineu acabat de nevar, el Montgrí i el golf de Roses al fons, El Matagalls i les Agudes ben enfarinats.

Baixem pel corriol pràcticament ciclable en tota la seva totalitat i un tram de pista fins el coll de Llevanyes. Prenem una pista a l'esquerra i comencem a baixar, tot creuant masies i gaudint dels boscos. A mida que anem perdent alçada, la vegetació va canviant, sobretot molt verd vora les rieres que anirem creuant. També anem trobant plantacions d'abets fins arribar a Osor. Em baixat vora nou-cents metres, fem un tomb per la població i anem a buscar la pista que puja cap el coll de Nafré.

Ens dirigim al cim de Sant Benet, tenim onze quilòmetres per davant de pujada continuada, els set primers són per asfalt, fins la mare de Déu del Coll. Aquest punt va be per reposar una mica, abans de seguir la pista amunt que arriba al cim. Arribem al cim de Sant Benet, hi trobem una antena i la creu de Sant Benet amb l'indicador d'alçada. Les vistes segueixen sent espectaculars, sobretot al Pirineu, on s'aprecia com surt del mar, va creixent per l'Albera fins que comencen les primeres neus. I al Puigsacalm, al pantà de Susqueda i Collsacabra.

Comencem el descens, llarg, tot entrant el una pista que ens portarà un impresionant bosc, molt dens i tupit, amb arbres molt alts. La pista també ens porta a creuar diferents torrents i, al llarg de tota la baixada anem trobant diferents fonts. Finalment arribem a la carrretera asfaltada, que ve d'Osor, i anirem guanyant desnivell fins arribar a Sant Hilari.

IBP index 113