Sant Jaume del Domenys-Marmellar

Un cop reunits tots, descarregades les bicis i equipats com cal, arranquem ruta en direcció al poble de Cornudella cap a quarts de 9 del matí. Tot el tram de l’inici de ruta (uns 7 o 8km) son per carrerada asfaltada, lo que ens permet anar escalfant els nostres cossos. Ben aviat hem de parar a treure’ns roba, doncs tot i que el dia es fresquet, comencem a patir calor. Arribem al peu de l’esglesia de St.Sadurní a Castellví de la Marca i la voregem per l’esquerra per anar a buscar un corriolet molt maco que ens ha de portar a l’inici del camí de pujada a Marmellar. El corriol passa per sota el Castellot i per una banda es una paret de roca i per l’altre un penjat amb unes bones vistes. D’aquí baixem per entremig del bosc per anar a tocar per primer cop la riera seca de Marmellar. Agafem un camí ample que va fent una suau pujada, amb algun tram una mica més dret, i que poc a poc ens fa guanyar alçada. Fem uns quants quilòmetres per aquest camí ample fins topar amb una pujada sobtada, on a l’esquerra hi ha un petit desviament que ens aboca a la riera de pedra. Fem uns quants metres caminant per damunt les pedres, fins que a l’esquerra de nou comença la diversió: un corriol llarguíssim, estret, en molts trams força tapat que poc a poc ens va portant amunt. Estem molta estona per dins el corriol, baixant diverses vegades de les bicis per travessar la riera i també per fer alguns trams de pujada inciclable. Després d’una d’aquestes pujades ja veiem el Castell davant nostre, imponent alçant-se sobre un turó.
Ja que som aquí, decidim pujar-hi a visitar-lo i esmorzar dalt. La pujada es molt dura i només alguns poden fer els primers metres pedalant, però poca cosa. La resta de la pujada es fa caminant fins el peu del Castell. Deixem tots les bicis i acabem de pujar caminant per veure les ruïnes del castell i l’esglesia. Des d’aquí també veiem el cap del campanar de Marmellar, força lluny encara, però el nostre proper objectiu! Aprofitem l’avinentesa per agafar forces cruspint-nos els entrepans i les begudes que portem.
Un cop acabats d’esmorzar, toca baixar del Castell. La baixada pedregosa no dona massa confiança, però qui més qui menys tots baixem sense dificultats. Un cop baix toca re-empendre ruta, així que som-hi!. Arranquem amb força optimisme fins que davant nostre ens trobem una pujada de les que fan mal: dreta, amb una quantitat de pedra i roca que fan que tots haguem de fer forces trams empenyent les bicis. Realment es força dura e impracticable. Al arribar dalt de tot, a la dreta trobem una cadena que hem de travessar per fer una forta baixada, en la que cal anar amb compte amb la graveta. Tornem a travessar la riera seca al fons de tot i sortim pujant per tornar a travessar una cadena i continuar camí. De nou una altre pujada tornarà a posar a prova els nostres pulmons i cames, per de nou tornar a baixar fins trobar a l’esquerra la cruïlla que ens durà al poble de Marmellar. Tot aquest tram es en pujada, no molt dura però si constant, on fa que cadascú agafi el seu ritme. Les forces justes fan que alguns patim més que d’altres, però això no impedirà que arribem dalt de tot i que ens trobem per primera vegada amb la vista imponent del campanar de l’esglesia mig derruïda.
Uns instants de repòs per agafar forces, quatre fotos i toca agafar de nou camí en direcció a la urbanització de la Talaya.
El camí es suau entre boscos, amb algun tramet en pujada abans de tocar l’asfalt i acabar en pujada coronant el punt més alt de la carretera. Des d’aquí a Aguaviva tot baixada!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Si, segur....

Comencem a baixar per carretera, tot i que tenim en el Jepet un petit tram de camí marcat a l’esquerra que ens hauria de portar a enllaçar amb el tram que puja d’Aiguaviva... i com no, aventurers nosaltres, decidim anar a provar, a veure què... Renoi amb el ditxós caminet: fortes rampes, pedregoses, llargues, que els pros pugen sense despentinar-se, però que amb algun Mindundi li acaben d’esgotar les poques piles que li queden. Per sort decidim estalviar-nos la baixada al poble i girar a l’esquerra per enfilar la baixada de la Vall de Sant Marc, així que encara bo!

Comencem a baixar tots molt agrupadets i amb molta cura. El primer tram de baixada es preciós, amb unes vistes dels boscos impressionants que ens fa mig embadalir a tots. Un cop superat aquest primer tram, s’obre la veda i cadascú avall campi qui pugui.
Fins i tot en alguna ocasió hem de parar cansats de tant baixa, amb mans adormides, esquenes dolorides o simplement per descansar. En el darrer reagrupament decidim que tirarem fins l’Hostal per acabar per carretera fins St. Jaume. Dit i fet, tot i que el darrer tram fins el poble en pujadeta, tampoc es fàcil!! Però ja es el final...

Així que acabem celebrant un gran dia de Mountain Bike a la societat, inflant-nos de cerveses i recordant els bons moments que hem passat tots junts en una ruta fantàstica. De ben segur que repetirem!
GRACIES AL COMPNAY FRANCESC PEL RESUM DE LA RUTA!!!!