Sant Joan de Mediona- Castell de Vilademagèr-La Llacuna-Puig Castellar-Coll de la Barraca-Mediona
near Sant Joan de Mediona, Catalunya (España)
Viewed 4171 times, downloaded 209 times
Trail photos
Itinerary description
Ascensió al Puig Castellar (165 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 33 de la FEEC. Ciclable fins al cim
IBP índex: 119
Sortim de Sant Joan de Mediona seguint les marques del GR 172, seguim un camí entre vinyes que puja suaument per baixar a trobar una pista formigonada que seguim tombant a l’esquerra, va augmentant el pendent i abans d’arribar al mas Soler trenquem a la dreta, deixant les marques del GR, i agafem un camí que baixa a travessar el torrent de Puigfred, el camí va a parar a una pista molt bona que va pujant, de seguida trobem una desviació a l’esquerra que agafem.
El camí, que puja dret, es força pedregós i amb xaragalls, que fa molt difícil no perdre pedalada, sovint (potser)haurem de baixar de la bici, passem la carena de la Serra de Puigfred i després de planejar una mica acabem de pujar al Coll de les Solanetes, seguim pujant passant, ara per la Serra de Rocamur, algun tram de pujada forta, a estones força pedregós,i arribem al punt més alt de serra des d’on podem veure el mar.
Descendim fins a trobar un coll, on retrobem el GR però no el seguim ja que marxem cap a la dreta baixant per un camí amb força pendent i força grava, ja comencem a adonar-nos que serà la tònica del dia, arribem al Castell de Vilademàger, en ruïnes, i tot seguit l'església de Sant Pere de Màger, bones vistes cap a la vall de la Llacuna, marxem baixant primer per unes escales que van a parar a un bonic sender, que es fa curt i que ens deixa a una pista formigonada i més enllà enquitranada que ens acaba de baixar a la Llacuna.
Travessem el poble i en sortim per BV-2131 que deixem abans d’arribar a Torrebusqueta, trenquem a la dreta agafant una pista que desprès de baixar una mica anirà pujant sense parar fins arribar al Coll del Corral, ara marxarem força de pla fins arribar al Convent d’Ancosa (deshabitat), passem la Plana d’Ancosa i arribem al Roure d’Ancosa (senyalitzat), declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya, encara de pla arribem a l’Avenc de la Plana d’Ancosa (senyalitzat).
Fem un gir de 360 graus i per una pista planera anem a trobar un sender (que gairebé no es veu), amb molt fenàs i pedra amagada a sota i que ens porta a una pista que ve de la Plana d’Ancosa, aviat es comença a enfilar de valent i es va desmillorant cada cop més fent evident el seu desús, arribem a una pista mot bona que puja fins a una cruïlla on agafem la pista formigonada que puja al Puig Castellar (943 m) on hi ha un vèrtex geodèsic.
Marxem per una pista que va en sentit oposat el que portàvem de pujada, la baixada es dreta amb molta pedra fins que arribem a una pista, tombem a la dreta i anem pujant fins a trobar una pista que baixa a trobar una pista asfaltada que en poc tros ens deixa a la BP-2121 just al Collet de la Serra, la seguim una mica, tot seguint el GR 172, per deixar-la agafant un camí a l’esquerra que va de pla, arribem a un dipòsit on veien un sender que anem a buscar tot deixat la pista i el GR, el sender es impossible (no hi res impossible) de fer un metre sobre la bici pel pendent i les pedres com punys que sembla que baixis per una tartera, arribem a tocar la carretera d’abans i agafem una pista bona que va pujant i ens porta al Coll de la Barraca.
Passem les quatres cases que hi ha i agafem un camí que puja dret en un inici, més endavant el pendent es moderat i va pujant cap a la Serra de Font-rubí, passem el Coll de Mas Vallet i seguim pujant amb la mateixa tònica, arribem a la Plana de mas Vallet i anem baixant suaument per la Serra del Bolet o desprès farem uns repetjons per pujar a la Muntanya del Marqués fins gairebé arribar al Turó de les Clivilleres, una llarga baixada amb algun tram fort ens porta al Verdaguer on fem un seguit de giragonses per travessar l’urbanització, en sortim per una pista asfaltada que al costat de la riera de Mediona ens porta de pla fins a Sant Joan de Mediona.
IBP índex: 119
Sortim de Sant Joan de Mediona seguint les marques del GR 172, seguim un camí entre vinyes que puja suaument per baixar a trobar una pista formigonada que seguim tombant a l’esquerra, va augmentant el pendent i abans d’arribar al mas Soler trenquem a la dreta, deixant les marques del GR, i agafem un camí que baixa a travessar el torrent de Puigfred, el camí va a parar a una pista molt bona que va pujant, de seguida trobem una desviació a l’esquerra que agafem.
El camí, que puja dret, es força pedregós i amb xaragalls, que fa molt difícil no perdre pedalada, sovint (potser)haurem de baixar de la bici, passem la carena de la Serra de Puigfred i després de planejar una mica acabem de pujar al Coll de les Solanetes, seguim pujant passant, ara per la Serra de Rocamur, algun tram de pujada forta, a estones força pedregós,i arribem al punt més alt de serra des d’on podem veure el mar.
Descendim fins a trobar un coll, on retrobem el GR però no el seguim ja que marxem cap a la dreta baixant per un camí amb força pendent i força grava, ja comencem a adonar-nos que serà la tònica del dia, arribem al Castell de Vilademàger, en ruïnes, i tot seguit l'església de Sant Pere de Màger, bones vistes cap a la vall de la Llacuna, marxem baixant primer per unes escales que van a parar a un bonic sender, que es fa curt i que ens deixa a una pista formigonada i més enllà enquitranada que ens acaba de baixar a la Llacuna.
Travessem el poble i en sortim per BV-2131 que deixem abans d’arribar a Torrebusqueta, trenquem a la dreta agafant una pista que desprès de baixar una mica anirà pujant sense parar fins arribar al Coll del Corral, ara marxarem força de pla fins arribar al Convent d’Ancosa (deshabitat), passem la Plana d’Ancosa i arribem al Roure d’Ancosa (senyalitzat), declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya, encara de pla arribem a l’Avenc de la Plana d’Ancosa (senyalitzat).
Fem un gir de 360 graus i per una pista planera anem a trobar un sender (que gairebé no es veu), amb molt fenàs i pedra amagada a sota i que ens porta a una pista que ve de la Plana d’Ancosa, aviat es comença a enfilar de valent i es va desmillorant cada cop més fent evident el seu desús, arribem a una pista mot bona que puja fins a una cruïlla on agafem la pista formigonada que puja al Puig Castellar (943 m) on hi ha un vèrtex geodèsic.
Marxem per una pista que va en sentit oposat el que portàvem de pujada, la baixada es dreta amb molta pedra fins que arribem a una pista, tombem a la dreta i anem pujant fins a trobar una pista que baixa a trobar una pista asfaltada que en poc tros ens deixa a la BP-2121 just al Collet de la Serra, la seguim una mica, tot seguint el GR 172, per deixar-la agafant un camí a l’esquerra que va de pla, arribem a un dipòsit on veien un sender que anem a buscar tot deixat la pista i el GR, el sender es impossible (no hi res impossible) de fer un metre sobre la bici pel pendent i les pedres com punys que sembla que baixis per una tartera, arribem a tocar la carretera d’abans i agafem una pista bona que va pujant i ens porta al Coll de la Barraca.
Passem les quatres cases que hi ha i agafem un camí que puja dret en un inici, més endavant el pendent es moderat i va pujant cap a la Serra de Font-rubí, passem el Coll de Mas Vallet i seguim pujant amb la mateixa tònica, arribem a la Plana de mas Vallet i anem baixant suaument per la Serra del Bolet o desprès farem uns repetjons per pujar a la Muntanya del Marqués fins gairebé arribar al Turó de les Clivilleres, una llarga baixada amb algun tram fort ens porta al Verdaguer on fem un seguit de giragonses per travessar l’urbanització, en sortim per una pista asfaltada que al costat de la riera de Mediona ens porta de pla fins a Sant Joan de Mediona.
Waypoints
Waypoint
0 ft
Puig Castellar
Ascensió al Puig Castellar (165 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 33 de la FEEC. Ciclable fins al cim
Comments (4)
You can add a comment or review this trail
L'estramoni (Datura stramonium) és una planta amb flor de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Nord però, actualment, es troba per tota Euràsia. Als Països Catalans es pot trobar a tota l'àrea mediterrània. És una planta anual herbàcia i tòxica que desprèn una olor fètida molt característica i que pot tenir una alçada d'uns 40 a 100 centímetres. Té flors blanques i solitàries i els seus fruits són en càpsula, coberts d'espines i dividits en quatre cavitats on podem trobar les llavors que són molt tòxiques.
El terme Datura deriva del mot "d'hustura" del sànscrit i "dhât" de l'hindú, que designava les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país (els thuggi) per a enverinar a la població. També, trobem la paraula "tatôtah" que prové de l'àrab que significa picar i fa referència a les espines del fruit. El terme stramonium té origen incert, però es creu que deriva del grec i que significa "poma boja" fent referència a les connotacions de bruixeria que se li van atorgar durant l'edat mitjana a causa de les seves propietats narcòtiques.
En català s'anomena estramoni, castanya talpera, fesolera de llum, figuera infernal borda, herba pudent, herba talpera (o talpinera), herba queixalera, herba de l'ofec, herba de l'asma, orval.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/sant-joan-de-mediona-castell-de-vilademager-la-llacuna-puig-castellar-coll-de-la-barraca-mediona-5561952/photo-2937451
Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.
Més informació a http://www.lallacunaonline.cat/docs/rutes/RoureAncosa.pdf https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/sant-joan-de-mediona-castell-de-vilademager-la-llacuna-puig-castellar-coll-de-la-barraca-mediona-5561952#wp-5561957/photo-2937501
El roure cerrioide (Quercus cerrioides o Quercus faginea cerrioides) es considera un creuament entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure de fulla petita (Quercus faginea) i té uns caràcters intermedis entre aquestes dues espècies. Així, té els lòbuls de les fulles aguts, no obtusos com el roure martinenc ni gairebé punxants com el roure de fulla petita (però regulars com aquest últim), i té les fulles relativament grans (uns 8x5 cm, igual o més grans que el roure martinenc) que sovint romanen tot l'hivern seques a l'arbre (com en el roure de fulla petita).
Al principi les fulles són peludes per la cara inferior, però aviat perden tots els pèls (o gairebé tots). https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/sant-joan-de-mediona-castell-de-vilademager-la-llacuna-puig-castellar-coll-de-la-barraca-mediona-5561952#wp-5561957/photo-2937501
Bona ruta i descripció! Me la guardo a preferides ;) Bon any 2016 totof, sort amb les pedalades..