Sant Pol-Sant Martí de Montnegre-Sant Celoni

Títol de la sortida: "3-D BTT Sortida low cost per a gent gran. Montnegre". Encara que també es podria dir: "Ruta dels quatre Sants", per allò de Sant Pol-Santa Maria de Montnegre-Sant Martí de Montnegre-Sant Celoni.

Però tal com indica el títol original, el seu enunciat té una mica de trampa. Indubtablement la ruta és assequible i 100 % cicable i no té cap mena de problema. Però hagués afegit al títol que a més de ser per a gent gran, també és per a gent en forma. Perquè encara que la distància no és res d'altre món, en canvi té un desnivell positiu que ja es fa respectar, i que a més, té unes quantes rampes de certa consideració que s'han de pujar. Algunes arriben fins al 28 %, i les que tenen entre el 15 i el 30 % la suma de la distància de totes a recórrer passa una mica del quilòmetre. Total, que si tenim una ruta de 32,5 Qm, 15 d'ells són de pujada amb rampes de diferent percentatges. D'entrada, per fer un tast, només sortir de la estació de tren, ja vàrem haver de pujar 91 metres de desnivell en només 1,184 Qm i en 13:33 minuts, així en fred. La resta ja es veu en la foto que he pujat de les dades del meu IBP. Afegint que l'IBP amb una preparació física mitjana considera la ruta com a Dura i li dóna un valor de 91. S'entén perquè s'ha d'estar una mica preparat?

Els vuit components de la sortida vàrem pujar al tren en diferents estacions amb destí a Sant Pol. En el cas de Badalona pujàrem al tren a les 7:36 i gaudirem de la sortida de Sol tot just entrant a Mataró.

Des de la mateixa estació de Sant Pol, a les 8:26, ja començàrem a pujar de valent i aviat arribàrem a la pista de terra només passar per sota de la C-32.

Al poc temps d’anar pel camí de Golinoms, passem pel Sot del mateix nom on trobem un Palmeral d’allò més bonic amb palmeres de diferents tipus que li dóna un aire tropical que no fa amb la fredor del temps que hi som.

A la pujada vàrem passar per la Font dels Amics, que acostumats a fer la Serralada de Marina perquè és el nostre camp d’entrenament, és estrany trobar una font que ragi.

Com ja he dit abans, sobre el Qm 12 ja vàrem ascendir als 600 m d’alçada. I entre els dos punts més alts de la nostra ruta vàrem fer parada i fonda al restaurant de Santa Martí de Montnegre quan faltava un quart d’hora per tocar les dotze del migdia. Va ser una parada d’aquelles de plat i forquilla. Després de 80 minuts reiniciàrem el camí no sense abans passar per la ermita de Sant Marti, que hi és al costat després d’enfilar unaltra rampa feixuga, i més després d'haver omplert el pap. Allà ens fem les fotos de rigor i reprenguérem el camí.

Unes altres rampes ens endugueren fins al segon punt més alt de la ruta. I pràcticament des d’aquell punt fins a arribar a la carretera que va de S. Celoni a Olzinelles, la BV-5112, tot va ser una baixada d’aquelles en que pots gaudir de la velocitat, doncs és una pista de terra premsada que sembla una autopista. Després ja ve la carretera, que també és de baixada i que degut a la hora no n’hi havia gens de trànsit i en un no res arribàrem a les 14:41 a l’estació de tren de S. Celoni, tot just a temps per agafar el tren me mitja distància que ens portà a Barcelona-El Clot.