Santuari de la Cisa - Castell de BURRIAC, talàia del Maresme. (Parc de la Serralada Litoral)

La Cisa - Castell de BURRIAC, talaia del Maresme

Aquest itinerari presenta una de les diverses ascensions que es poden fer al castell de Burriac, en aquest cas amb sortida de Premià, Santuari de la Cisa, Vilassar, Sant Sebastià, Cabrils, Castell de Can Jaumar i castell de Burriac, potser per l'emplaçament que ocupa i per la seva dilatada història, s'ha convertit en un del monuments més emblemàtics de la comarca.
La tornada es fa per Argentona, Madà, Agell, Cabrera i agafant el Camí del Mig tornem al lloc de sortida de Premià.
El pas per les diverses poblacions es per pista asfaltada, una vegada entrem al Parc de la Serralada Litoral l'itinerari transcorre per pistes i camins.
La ruta es s
calificada de molt difícil per les fortes ascensions que hi han.



El turó de Burriac i la seva història

Les restes de presència humana al turó de Burriac es remunten a l'època ibèrica, a partir del s. VI aC. Als vessants meridionals del turó es conserven importants les restes d'un dels poblats ibèrics més importants de Catalunya, amb una extensió d'unes 20 ha. Sembla que la part més alta fou destruïda en construir-se posteriorment el castell. Els historiadors creuen que aquest poblat correspon a l'antiga ciutat d'Ílduro, un important nucli que encunyà moneda ibèrica i que precedí la ciutat romana d'Iluro, l'actual Mataró.

Entre aquestes restes d'època ibèrica resten panys de la muralla, que en alguns indrets sobrepassaven els dos metres de gruix, així com restes d'habitatges i sitges. Sembla que el poblat visqué el moment més florent de la cultura ibèrica, entre els segles VI i IV aC, i la seva existència s'allargà fins al s. III aC.

Posteriorment, ja durant l'ocupació romana del nostre país, sembla que al cim del turó s'establí un petit fortí militar romà, com a punt de guaita per controlar la costa, la serralada i la riera d'Argentona, per on circulava la via Sèrgia. Aquesta via de comunicació unia les terres costaneres amb les de l'interior i era utilitzada pels romans per comerciar amb el vi, l'oli i els minerals i la fusta que s'extreien de la serralada.

La següent època on es té constància de l'ocupació del turó és al s. XI, quan la documentació parla del castell, aleshores conegut com a castell de Sant Vicenç, pertanyent als comtes de Barcelona. Del s. XII és la capella dedicada al mateix sant, de la qual resten ruïnes del s. XV, quan tingué lloc la reforma i ampliació més gran del recinte.

Del castell medieval, aixecat al cim del turó cònic, només es coneix la planta baixa. A la part superior, en el recinte sobirà, hi havia la capella, la sala d'armes i els habitatges i al seu costat s'aixeca la torre mestra; més avall, al recinte jussà, hi havia les sitges i restes d'altres dependències. Una bona part de les construccions conservades són dels ss. XII i XIII.

Font:
http://www.argentona-turisme.com/al-castell-de-burriac.html