(SE) Caldes, las vías de comunicación de Girona,el Golf P.G.A de Catalunya, els estanys de Sils,Vidreres.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 19.8 mi
- Elevation gain
- 2,110 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,110 ft
- Max elevation
- 471 ft
- TrailRank
- 62
- Min elevation
- 153 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours 16 minutes
- Coordinates
- 2473
- Uploaded
- April 7, 2014
- Recorded
- April 2014
near Caldes de Malavella, Catalunya (España)
Viewed 3689 times, downloaded 92 times
Trail photos
Itinerary description
Salida de Caldes de Malavella, del parquing de la estación de tren del ferrocarril Girona-Barcelona, por la calle antic de Girona y sin dejarla se llega al paso elevado del ferrocarril antes descrito. Una vez pasado este a 200 metros giro a la izquierda, en dirección a Franciac. Aquí se pasa por encima de la N-II, y al girar a la izquierda y pasar por el antiguo restaurante La Tiona, se cruza la C-25, eje transversal.En línea recta se llega a los primeros hoyos del campo de golf y al de prácticas.Se atravesa todo el campo y te encuentras con la Autopista de la Mediterránea y cerca del pueblo Vallcanera el AVE, que se vuelve a pasar antes de llegar a desayunar al Hostal Mallorquinas de la población del mismo nombre. Después por una calle paralela a la GI-555, se encuentra el camino de descenso a los Estanys de Sils. se Visitan y está bien indicado, incluso el camino que nos llevará a Vidreres, aunque antes volveremos a pasar por debajo de la Autopista de la Mediterranea y la N-II. Una vez en Vidreres despues de la redonda con las esculturas referentes al cocinado del Rancho, fiesta popular que se celebra por carnaval, se gira a la izquierda y se bordea Vidreres por el norte, hasta encontrar el camino que nos llevará de regreso a Caldes de Malavella.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Aquesta ruta pretén mostrar com està de travessada la Província de Girona en vies de comunicació i com ha quedat enmig d'elles, el camp de golf PGA de Catalunya , i els Estanys de Sils i la seva població .
Sortida de Caldes de Malavella , del pàrquing de l'estació de tren del ferrocarril Girona - Barcelona , pel carrer antic de Girona i sense deixar s'arriba al pas elevat del ferrocarril abans descrit . Un cop passat aquest a 200 metres gir a l'esquerra , en direcció a Franciac . Aquí passa per sobre de la N - II , i en girar a l'esquerra i passar per l'antic restaurant La Tiona , es creua la C - 25 , eix transversal.En línia recta s'arriba als primers forats del camp de golf i al de prácticas.Se travessem tot el camp i et trobes amb l'Autopista de la Mediterrània i prop del poble Vallcanera l'AVE , que es torna a passar abans d'arribar a esmorzar a l'Hostal Mallorquines de la població del mateix nom . Després per un carrer paral · lel a la GI - 555 , es troba el camí de descens als Estanys de Sils . es Visiten i està ben indicat , fins i tot el camí que ens portarà a Vidreres , encara que abans tornarem a passar per sota de l'Autopista de la Mediterrània i la N - II . Un cop a Vidreres després de la rodona amb les escultures referents al cuinat del Ranxo , festa popular que se celebra per carnestoltes , es gira a l'esquerra i es voreja Vidreres pel nord , fins a trobar el camí que ens portarà de tornada a Caldes de Malavella.
Waypoints
Photo
360 ft
Golf
Uno de los mejores campos de España y de Europa y que reúne todas las condiciones necesarias para disputar competiciones profesionales. Un campo precioso que se caracteriza por su dificultad, árboles y agua son los protagonistas del recorrido, destacando la abundancia de grandes lagos. Estamos ante un campo largo apto para los buenos pegadores, sin olvidar la precisión necesaria en la salida, el agua rodea los greens. Impresiona a todos aquellos que pisan sus calles y sobretodo impone respeto tanto a los amateurs como a los jugadores más experimentados. Con un terreno naturalmente muy ondulado, sus calles parecen bastante estrechas a la hora de salir con el driver pero se abren para el segundo golpe antes de llegar a unos greens tan amplios como secretos. El PGA de Cataluña acoge a pruebas del Circuito Europeo y es uno de los campos más jóvenes del Tour, en él se han disputado el Sarazen World Open Championship en Octubre de 1999 y el Peugeot Open de España, celebrado del 28 de Abril al 2 de mayo de 2000. En ese año también acogió el European Seniors Qualifying School. Un dels millors camps d'Espanya i d'Europa i que reuneix totes les condicions necessàries per disputar competicions professionals . Un camp preciós que es caracteritza per la seva dificultat , arbres i aigua són els protagonistes del recorregut , destacant l'abundància de grans llacs . Estem davant d'un camp llarg apte per als bons pegadores , sense oblidar la precisió necessària a la sortida , l'aigua envolta els greens . Impressiona a tots aquells que trepitgen els seus carrers i sobretot imposa respecte tant als aficionats com als jugadors més experimentats . Amb un terreny naturalment molt ondulat , els seus carrers semblen bastant estrets a l'hora de sortir amb el driver però s'obren per al segon cop abans d'arribar a uns greens tan amplis com secrets . El PGA de Catalunya acull proves del Circuit Europeu i és un dels camps més joves del Tour , en ell s'han disputat el Sarazen World Open Championship a l'octubre de 1999 i el Peugeot Open d'Espanya , celebrat del 28 d'Abril al 2 de maig de 2000 . En aquest any també va acollir l'European Seniors Qualifying School .
Information point
335 ft
Info cruce
Info cruce
Photo
218 ft
Estanys de Sils
El estanque de Sils o lago de Sils era un antiguo lago natural situado en el término municipal de Sils , comarca de la Selva . En su época era el lago más grande de Cataluña . El estanque de Sils ocupaba una superficie aproximada de unos 7 km cuadrados , lo que hace que se vea a menudo representado con unas dimensiones mayores que el lago de Banyoles en la antigua cartografía de Catalunya.Localitzat en una zona tectónica sin drenaje natural , las aguas de los arroyos de Vallcanera , Caldas , Pinos , el Rec Claro y la Torderola desembocaban en su cuenca lacustre . Era un lago intermitente que en los años de sequía veía su extensión muy reducida . Como muchas zonas húmedas en el pasado , este lago era visto como una zona malsana . A lo largo de los últimos siglos se intentó drenar el lago con el objetivo de ganar nuevas tierras de cultivo y luchar contra el paludismo . Los intentos de desecación no fueron éxito hasta 1851 cuando se construyó la acequia que iba a desembocar en el arroyo de Santa Coloma . Las tierras obtenidas con la desecación del lago se repartieron entre la gente que había construido la acequia . Con el tiempo la cuenca del antiguo lago se cubrió de prados de guadaña en donde se dejaba crecer la hierba para el ganado . Hacia el último cuarto del siglo XX las plantaciones de árboles para usos comerciales , chopos y plátanos , sustituyeron los campos de siega originales . Actualmente permanecen algunas zonas húmedas y algún estanque pequeño de nivel variable en la cuenca del antiguo lago . Parte de estas son el objetivo de un proyecto " Life " que desde 1998 busca el saneamiento las aguas de la zona y la adquisición de terrenos privados por el restablecimiento de algunos prados de guadaña. El objetivo final y más ambicioso de este intento se restauró una laguna permanente y recrear el entorno primigenio de los bosques de ribera que habían rodeado el antiguo lago de Sils . El proyecto de recuperación del entorno se encuentra protegido bajo el Plan de Espacios de Interés Natural ( PEIN ) de Cataluña , incluido en la red europea de espacios naturales Natura 2000 . [ 3 ] Entre las muchas aves que viven en la zona , y que probablemente eran parte de la fauna primitiva del desaparecido lago de Sils , cabe destacar la cerceta carretona , charrancito , el ánade real , el pato mandarín , el ánade rabudo , la garza real, el ratonero común , el rascón , la gamba roja, la garceta , la andarríos grande , la valona , el chotacabras , el aciano , el pito , el abejaruco , el ruiseñor , el triste , el carricero tordal , el carricerín común, la curruca capirotada , el reyezuelo listado , el mosquitero pálido , el carbonero colilarga , el herrerillo común , el carbonero , el agateador , la oropéndola , la paloma torcaz , la polla de agua, el somormujo lavanco , el papamoscas , el arrendajo , la garza , la corneja , el verderón , el pinzón , el verdecillo , la jilguero , el soteño y el palustre . Hay también anfibios y reptiles como la rana pintada , el sapo , el sapo , la reineta , el tritón palmeado , el tritón jaspeado , el galápago , la serpiente de agua y la serpiente de Montpellier . L'estany de Sils o llac de Sils era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils, comarca de la Selva. A la seva època era el llac més gran de Catalunya. L'estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns 7 km quadrats, el que fa que es vegi sovint representat amb unes dimensions més grans que l'Estany de Banyoles a l'antiga cartografia de Catalunya.Localitzat en una zona tectònica sense drenatge natural, les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola desembocaven a la seva conca lacustre. Era un llac intermitent que en els anys de sequera veia la seva extensió molt reduïda. Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la séquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la séquia. Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla a on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals. Actualment romanen algunes zones humides i qualque estany petit de nivell variable a la conca de l'antic llac. Part d'aquestes són l'objectiu d'un projecte "Life" que des del 1998 cerca el sanejament les aigües de la zona i l'adquisició de terrenys privats pel restabliment d'alguns prats de dalla. L'objectiu final i més ambiciós d'aquest intent es restaurar una llacuna permanent i recrear l'entorn primigeni dels boscos de ribera que havien envoltat l'antic llac de Sils. El projecte de recuperació de l'entorn es troba protegit sota el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000.[3] Entre les moltes aus que viuen a la zona, i que probablement eren part de la fauna primitiva del desaparegut llac de Sils, cal destacar el xarrasclet, xatrac menut, l'ànec collverd, l'ànec mandarí, l'ànec cuallarg, el bernat pescaire, l'aligot comú, el rascló, la gamba roja, el martinet blanc, la xivita, la valona, l'enganyapastors, el blauet, el picot verd, l'abellerol, el rossinyol, el trist, el balquer, la boscarla de canyar, el tallarol de casquet, el bruel, el mosquiter pàl·lid, la mallerenga cuallarga, la mallerenga blava, la mallerenga carbonera, el raspinell, l'oriol, el tudó, la polla d'aigua, el cabussó emplomallat, el mastegatatxes, el gaig, la garsa, la cornella, el verdum, el pinsà, el gafarró, la cardina, el gratapalles i el repicatalons. Hi ha també amfibis i rèptils com la granota pintada, el tòtil, el gripau, la reineta, el tritó palmat, el tritó verd, la tortuga d'estany, la serp d'aigua
Photo
289 ft
Vidreres
El nombre de Vitraris significa " trabajar el vidrio " o " fuente de cristal" , pero no se sabe el origen o el porqué de este nombre ; sólo se conoce la existencia de un horno de vidrio en los bosques de Vidreres , pero no se cree que pertenezca al siglo X. Vitraris seguramente tiene un origen más lejano que el siglo X , pero el primer documento escrito con este nombre aparece en el siglo X. Vitraris o Vitriaris : era el nombre del municipio en el siglo X , y significaba "trabajar el vidrio, horno de vidrio " . Vidreres: llamado así durante los siglos XII -XIII . Vidreras : durante el siglo XVIII , cuando dominaba el castellano y también durante la época del franquismo ( desprestigio del catalán ) . Vidreres: restablecimiento del nombre en septiembre de 1981. El primer documento que habla con seguridad de la zona de Vidreres está fechado el 14 de octubre del año 1001, cuando los condes de Barcelona , Girona y Osona , Ramón Borrell y Ermessenda de Carcasona , perdieron una propiedad llamada Palol , situada en el condado de Besalú , y que pertenecía al vizconde de Girona Seniofred I. Entonces el conde tuvo que indemnizar al vizconde dándole la propiedad de Lloret , que hasta entonces formaba parte de Maçanet de la Selva . Vidreres también formaba parte de Maçanet . El documento dice que Lloret linda al norte con el Vilar Daniel , el Campo Cominal y el término de Caldes - Caulès . Este Vilar Daniel corresponde a la zona de la actual mas Valldaniel . Según un documento del 1066 ya existía la parroquia de Vidreres . El primer documento que habla de Caulès es del 919 , pero se refiere al poblado de Caulès Viejo situado actualmente el término de Caldes de Malavella , con restos que van de los siglos IX al XIV. Este Caules Viejo se encuentra a 2 Km de distancia de Caules de Vidreres . Vidreres, como el resto de Cataluña , vivió bajo el sistema social del feudalismo desde el siglo XI hasta los primeros decenios del siglo XIX . La jurisdicción del lugar perteneció al castillo vecino de Sant Iscle , mencionado ya en 1194 , llamado también castillo de Vidreres , que formó parte del patrimonio de los Cabrera . Este castillo fue concedido por el rey Alfonso II el vizconde Ponç ( III ) de Cabrera y continuó en la misma familia , si bien en el siglo XIII fue subinfeudat los templarios . Las últimas noticias del castillo son de la guerra contra Juan II (cuando el capitán Bernardo de Balbs defendía la plaza de Vidreres a favor de la Generalitat) y de las revueltas de los remences , cuando los agricultores lo ocuparon y regresaron en 1485 . La jurisdicción continuó hasta el fin del Antiguo Régimen en manos de los Cabrera ( Vidreres constituía el centro de una alcaldía del vizcondado con Caulès ) y así en 1831 figura todavía como perteneciente a los duques de Medinaceli . Durante la guerra del Francés , Vidreres fue lugar de paso de las tropas francesas : a mediados de diciembre de 1808 las tropas del mariscal Saint -Cyr pasaban por la villa en dirección a Barcelona , rehuyendo el paso por Girona y Hostalric (por Llagostera y Vidreres en dirección a Calella ) en 1810 el general O'Donnell llegaba a Vidreres desde Tarragona vía Mataró para instalar el campo de operaciones en la villa. En primer lugar envió una columna a atacar Sant Feliu , mientras otra se situaba en el valle de Aro y el mismo O'Donnell , por Cassá, se dirigía a la Bisbal , donde derrotó al ejército francés . En 1900 Vidreres tenía 2.123 habitantes y la población fue disminuyendo hasta sólo 1.710 habitantes en 1937 . La disminución fue debida en parte a la desaparición de la industria del corcho , y la población continuó dedicándose mayoritariamente a la agricultura . Durante la guerra civil (1936-1939) en la llanura de Vidreres se construyó un campo de aterrizaje de la aviación republicana , se construyó un búnker en Can Vall- llosera y en el bosque de Puig se ubicaron los depósitos de combustible y los suministros del campo de aterrizaje. El nom de Vitraris significa "treballar el vidre " o " font de vidre" , però no se sap l'origen o el perquè d'aquest nom ; només es coneix l'existència d'un forn de vidre en els boscos de Vidreres , però no creu que pertanyi al segle X. Vitraris segurament té un origen més llunyà que el segle X , però el primer document escrit amb aquest nom apareix al segle X. Vitraris o Vitriaris : era el nom del municipi al segle X , i significava "treballar el vidre , forn de vidre " . Vidreres: anomenat així durant els segles XII - XIII . Vidreres : durant el segle XVIII, quan dominava el castellà i també durant l'època del franquisme ( desprestigi del català ) . Vidreres: restabliment del nom al setembre de 1981 . El primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres està datat el 14 d' octubre de l'any 1001 , quan els comtes de Barcelona , Girona i Osona , Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona , van perdre una propietat anomenada Palol , situada al comtat de Besalú , i que pertanyia al vescomte de Girona Seniofred I. Llavors el comte va haver d'indemnitzar al vescomte donant-li la propietat de Lloret , que fins llavors formava part de Maçanet de la Selva . Vidreres també formava part de Maçanet . El document diu que Lloret limita al nord amb el Vilar Daniel , el Camp Cominal i el terme de Caldes - Caulès . Aquest Vilar Daniel correspon a la zona de l'actual mes Valldaniel . Segons un document del 1066 ja existia la parròquia de Vidreres . El primer document que parla de Caulès és del 919 , però es refereix al poblat de Caulès Vell situat actualment el terme de Caldes de Malavella , amb restes que van dels segles IX al XIV . Aquest Caules Vell es troba a 2 Km de distància de Caules de Vidreres . Vidreres, com la resta de Catalunya , va viure sota el sistema social del feudalisme des del segle XI fins als primers decennis del segle XIX . La jurisdicció del lloc va pertànyer al castell veí de Sant Iscle , esmentat ja el 1194 , anomenat també castell de Vidreres , que va formar part del patrimoni dels Cabrera . Aquest castell va ser concedit pel rei Alfons II el vescomte Ponç ( III ) de Cabrera i va continuar en la mateixa família , si bé en el segle XIII va ser subinfeudat els templers . Les últimes notícies del castell són de la guerra contra Joan II ( quan el capità Bernat de Balbs defensava la plaça de Vidreres a favor de la Generalitat ) i de les revoltes dels remences , quan els agricultors ho van ocupar i van tornar el 1485 . La jurisdicció va continuar fins a la fi de l'Antic Règim en mans dels Cabrera ( Vidreres constituïa el centre d'una alcaldia del vescomtat amb Caulès ) i així en 1831 figura encara com pertanyent als ducs de Medinaceli . Durant la guerra del Francès , Vidreres va ser lloc de pas de les tropes franceses : a mitjans de desembre de 1808 les tropes del mariscal Saint - Cyr passaven per la vila en direcció a Barcelona , defugint el pas per Girona i Hostalric (per Llagostera i Vidreres en direcció a Calella ) en 1810 el general O'Donnell arribava a Vidreres des de Tarragona via Mataró per instal · lar el camp d'operacions a la vila. En primer lloc va enviar una columna a atacar Sant Feliu , mentre una altra es situava a la vall d'Aro i el mateix O'Donnell , per Cassà , es dirigia a la Bisbal , on va derrotar a l'exèrcit francès . El 1900 Vidreres tenia 2.123 habitants i la població va ser disminuint fins a només 1.710 habitants el 1937. La disminució va ser deguda en part a la desaparició de la indústria del suro , i la població va continuar dedicant-se majoritàriament a l'agricultura . Durant la guerra civil (1936-1939) a la plana de Vidreres es va construir un camp d'aterratge de l'aviació republicana , es va construir un búnquer a Can Vall- llosera i al bosc de Puig es van situar els dipòsits de combustible i els subministraments del camp d'aterratge .
You can add a comment or review this trail
Comments