Activity

(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter

Download

Trail photos

Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter

Author

Trail stats

Distance
24.73 mi
Elevation gain
2,241 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,251 ft
Max elevation
2,687 ft
TrailRank 
74 4.5
Min elevation
505 ft
Trail type
One Way
Time
6 hours 34 minutes
Coordinates
3310
Uploaded
September 24, 2015
Recorded
September 2015
  • Rating

  •   4.5 2 Reviews
Be the first to clap
4 comments
Share

near Amer, Catalunya (España)

Viewed 2680 times, downloaded 37 times

Trail photos

Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter Photo of(SE) Pobles de la Provincia de Girona (43) Amer-Sant Martí Sacalm- La Cellera de Ter

Itinerary description

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Después de visitar Amer, al lado de la antigua estación del ferrocarril Olot-Girona, nace el camino completamente asfaltado que te lleva al Pueblo y Ayuntamiento de Sant Martí Sacalm. En una de las fotos de esta ruta se puede ver el letrero que te va indicando la altura que te encuentras,la pendiente del siguiente kilómetro y la distancia que falta para llegar a la cumbre. Estos letreros se repiten cada kilómetro y a medida que vas subiendo vas comprobando la lentitud en que tarda en llegar el siguiente.

Durante la subida sobre el kilómetro 6 nos hemos desviado para visitar la fuente Fresca, ubicada en un verde paraje, donde después de pasar un puente de madera, sigues unos pequeños letreros que te indican el camino a la misma.

Impresionantes las vistas desde Sant Martí con el Far al fondo, asi como las que te conducen al descenso hasta la presa de Susqueda, una bajada por pista en buenas condiciones.

Una vez en la presa se atraviesa y al otro lado empieza otra carretera asfaltada que te lleva al Pasteral y a la Cellera de Ter.

Después de comer en Can Vernis y visitar la Cellera , por el carril bici regresamos a Amer y al fin de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Després de visitar Amer, al costat de l'antiga estació del ferrocarril Olot-Girona, neix el camí completament asfaltat que et porta al Poble i Ajuntament de Sant Martí Sacalm. En una de les fotos d'aquesta ruta es pot veure el rètol que et va indicant l'altura que et trobes, el pendent del següent quilòmetre i la distància que falta per arribar al cim. Aquests rètols es repeteixen cada quilòmetre ia mesura que vas pujant vas comprovant la lentitud en que tarda a arribar el següent.

Durant la pujada sobre el quilòmetre 6 ens hem desviat per visitar la font Fresca, situada en un verd paratge, on després de passar un pont de fusta, segueixes uns petits rètols que t'indiquen el camí a la mateixa.

Impressionants les vistes des de Sant Martí amb el Far al fons, així com les que et condueixen al descens fins a la presa de Susqueda, una baixada per pista en bones condicions.

Un cop a la presa es travessa i l'altre costat comença una altra carretera asfaltada que et porta al Pasteral ia la Cellera de Ter.

Després de dinar a Can Vernis i visitar la Cellera, pel carril bici tornem a Amer ia la fi d'aquesta ruta.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 628 ft
Photo ofAmer Photo ofAmer Photo ofAmer

Amer

Desde tiempos inmemoriales los íberos ya habitaban las montañas de Amer, pero no fue hasta el 840 que conocemos el pueblo como núcleo. En los primeros tiempos la ciudad tuvo un fuerte crecimiento, apareciendo en el s.XII los primeros datos de su mercado semanal. Y a partir de aquí muchas han sido las venturas y calamidades que nos han llevado hasta los tiempos actuales. La Selva fue una de las comarcas más activas en la Guerra de los Segadores, y los "tercios" españoles se abonaron duro. Una de las batallas tuvo lugar al término de Amer, entre los sublevados que venían de Santa Coloma y los soldados que venían de Sant Feliu de Pallerols. Durante 75 años (1894-1.969),Disfrutó de un servicio de ferrocarril que le unía con Olot y Girona. Era la estación más importante después de estas dos, y había talleres de reparación de las máquinas y los vagones. Con la llegada del tren, la vida económica de Amer experimentó un relanzamiento importante, pero su desaparición significó un golpe muy duro. Durante muchos siglos, el mercado de Amer ha sido el auténtico motor del progreso económico y social de la ciudad y su gente. El mercado dio lugar a muchos comercios, y la proliferación de muchos oficios. La influencia del mercado era importantísima, de manera que cuando ya entrado el presente siglo fue perdiendo peso, la ciudad en general también se resintió. La urbanización de la Plaza de la Villa de Amer (1982) se hizo con adoquines, tal y como estaba previsto en el proyecto inicial. Pero dada la dificultad de poder encontrar se realizó un llamamiento a los Ayuntamientos de Cataluña por si podían ceder de las que retiraban de las calles. A cambio, una placa recordaría su donación. Por ello, en varios puntos de la plaza hay grabado en piedra el nombre de cada uno de estos municipios, que permiten que varios trocitos de Cataluña se puedan pisar en Amer: Badalona, ​​Barcelona, ​​La Bisbal, Figueres, Girona, Mataró, Olot , Palamós, Sabadell, Sant Hilari Sacalm. Des del temps immemorials els íbers ja habitaven les muntanyes d’Amer, però no fou fins al 840 que coneixem el poble com a nucli. Als primers temps la vila va tenir un fort creixement, apareixent al s.XII les primeres dades del seu mercat setmanal. I a partir d’aqui moltes han estat les ventures i calamitats que ens han portat fins als temps actuals. La Selva fou una de les comarques més actives en la Guerra dels Segadors, i els “tercios” espanyols s’hi van abonar de valent. Una de les batalles va tenir lloc al terme d’Amer, entre els sublevats que venien de Santa Coloma i els soldats que venien de Sant Feliu de Pallerols. Durant 75 anys (1894-1969), Amer va gaudir d’un servei de ferrocarril que l’unia amb Olot i Girona. Era l’estació més important després d’aquestes dues, i hi havia tallers de reparació de les màquines i els vagons. Amb l’arribada del tren, la vida econòmica d’Amer va experimentar un rellançament important, però la seva desaparició significà un cop molt dur. Durant molts segles, el mercat d’Amer ha estat l’autèntic motor del progrés econòmic i social de la vila i la seva gent. El mercat va donar lloc a molts comerços, i a la proliferació de molts oficis. La influència del mercat era importantíssima, de manera que quan ja entrat el present segle va anar perdent pes, la vila en general també se’n va ressentir. La urbanització de la Plaça de la Vila d’Amer (1982) es va fer amb llambordes, tal i com estava previst en el projecte inicial. Però atesa la dificultat de poder-ne trobar es realitzà una crida als Ajuntaments de Catalunya per si podien cedir-ne de les que retiraven dels carrers. A canvi, una placa recordaria la seva donació. Per això, a diversos punts de la plaça hi ha gravat en pedra el nom de cadascun d’Aquests municipis, que permeten que diversos trossets de Catalunya es puguin trepitjar a Amer: Badalona, Barcelona, la Bisbal, Figueres, Girona, Mataró, Olot, Palamós, Sabadell, Sant Hilari Sacalm.

PictographPhoto Altitude 1,281 ft
Photo ofFont fresca Photo ofFont fresca Photo ofFont fresca

Font fresca

Font fresca

PictographPhoto Altitude 1,983 ft
Photo ofFont de la Teula

Font de la Teula

Teula

PictographPhoto Altitude 2,620 ft
Photo ofSusqueda Sant Martí Sacalm Photo ofSusqueda Sant Martí Sacalm Photo ofSusqueda Sant Martí Sacalm

Susqueda Sant Martí Sacalm

Susqueda es un municipio de la comarca de la Selva. El núcleo de población principal fue levantado de nueva planta cuando se anegó el núcleo original para la construcción del embalse de Susqueda. Susqueda es un municipio con una extensión de 50,53 Km2 y 126 habitantes en 2007. Es un municipio muy singular por muchas razones. La principal es que la población que le da nombre ya no existe anegada desde 1968 por el pantano de Susqueda, que tragó junto con las mejores tierras de cultivo y masías que la integraban, lo que obligó a trasladar su capital a San Martín Sacalm. Pero también lo es sobre todo porque desde el punto de vista geográfico y geológico presenta una gran diversidad. Si se contempla su término sobre un mapa del país resalta en primer lugar su estructura particular, ya que por su extremo norte tiene el municipio de Rupit-Pruit de Osona y el de Les Planes d'Hostoles de la Garrotxa y por su extremo sur o sector de mediodía, centrado por el Coll y San Benet o el antiguo monte Celró, forma un saliente que se adentra dentro del término de Osor y Sant Hilari Sacalm o de su anexo a Querós. Su orografía es variada y singular. El término está partido por el río Ter o ahora por el embalse del pantano de Susqueda. De punta a punta del término hay unos diecisiete kilómetros en línea recta, pero para ir con vehículo normal, hay que hacer un recorrido de unos cuarenta kilómetros, si desde el santuario del Coll sobre Osor se quiere ir al lugar del Coll de Condreu o el Far. Para hacer este recorrido hay que bajar por la buena carretera o pista asfaltada del Coll hasta el pueblo de Osor, donde enlaza con la GI-542 de Sant Hilari a Anglés, aquí hay que tomar en dirección norte la C-152 de Santa Coloma de Farners en Olot por Sant Esteve d'en Bas y al llegar a este pueblo, seguir la C-153 de Vic a Olot, en dirección a Vic hasta el Coll de Condreu, casi en el límite entre Osona y la Garrotxa y si se quiere seguir hasta el Far hay que hacer todavía unos cuatro kilómetros más. Susqueda és un municipi de la comarca de la Selva. El nucli de població principal fou aixecat de nova planta quan es negà el nucli original per la construcció de l'embassament de Susqueda. Susqueda és un municipi amb una extensió de 50,53 Km2 i 126 habitants el 2007. És un municipi molt singular per moltes raons. La principal perquè la població que li dóna nom ja no existeix negada des del 1968 pel pantà de Susqueda, que el va engolir junt amb les millors terres de conreu i masies que l'integraven, cosa que obligà a traslladar la seva capital a Sant Martí Sacalm. Però també ho és sobretot perquè des del punt de vista geogràfic i geològic presenta una gran diversitat. Si es contempla el seu terme sobre un mapa del país ressalta en primer lloc la seva estructura particular, ja que pel seu extrem nord té el municipi de Rupit-Pruit d'Osona i el de les Planes d'Hostoles de la Garrotxa i pel seu extrem sud o sector de migdia, centrat pel Coll i Sant Benet o l'antic mont Celró, forma un sortint que s'endinsa dins del terme d'Osor i Sant Hilari Sacalm o del seu annex a Querós. La seva orografia és variada i singular. El terme està partit pel riu Ter o ara per l'embassament del pantà de Susqueda. De punta a punta del terme hi ha uns disset quilòmetres en línia recta, però per anar-hi amb vehicle normal, cal fer un recorregut d'uns quaranta quilòmetres, si des del santuari del Coll sobre Osor es vol anar a l'indret del coll de Condreu o el Far. Per fer aquest recorregut cal baixar per la bona carretera o pista asfaltada del Coll fins al poble d'Osor, on enllaça amb la GI-542 de Sant Hilari a Anglès, aquí cal agafar en direcció nord la C-152 de Santa Coloma de Farners a Olot per Sant Esteve d'en Bas i en arribar a aquest poble, seguir la C-153 de Vic a Olot, en direcció a Vic fins al Coll de Condreu, gairebé al límit entre Osona i la Garrotxa i si es vol seguir fins al Far cal fer encara uns quatre quilòmetres més.

PictographPhoto Altitude 1,170 ft
Photo ofPresa de Susqueda Photo ofPresa de Susqueda Photo ofPresa de Susqueda

Presa de Susqueda

Sus

PictographPhoto Altitude 524 ft
Photo ofLa Cellera Photo ofLa Cellera Photo ofLa Cellera

La Cellera

Los primeros habitantes de estos valles se remontan al año 100.000 aC y en el año 833 ya aparece mencionada la iglesia de la parroquia de Sales (hoy la Cellera) como parte de los privilegios que recibió el abad Teodosio del monasterio de St. Medir del rey Carlos el Calvo. Durante mucho tiempo, los habitantes del valle estuvieron sometidos a la alcaldía y jurisdicción del castillo de Anglés, regentado inicialmente por los condes de Cabrera y con posterioridad por los Moncada y los Olmera. Sin embargo, el poder eclesiástico, muy importante en aquella época, seguía concentrado en la parroquia de La Cellera. No fue hasta el año 1788, y después de no pocas tiranteces, que el pueblo de La Cellera de Ter alcanzó su independencia municipal. Desgraciadamente, su enclave, clave para cruzar el río Ter, convierte la Cellera en paso obligado de regimientos militares. Esto convierte al municipio en escenario de batallas en la Guerra de Separación de Cataluña, en la Guerra de la Independencia, en las Guerras Carlistas incluso en plena Guerra Civil donde es objetivo de las bombas de los Junkers alemanes. Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 a.C. i l’any 833 ja apareix mencionada l’església de la parròquia de Sales (avui la Cellera) com a part dels privilegis que va rebre l’abat Teodosi del monestir de St. Medir del rei Carles el Calb. Durant molt temps, els habitants de la vall van estar sotmesos a la batllia i jurisdicció del castell d’Anglès, regentat inicialment pels comtes de Cabrera i amb posterioritat pels Montcada i els Olmera. No obstant, el poder eclesiàstic, molt important en aquella època, continuava concentrat a la parròquia de La Cellera. No fou fins l’any 1788, i després de no poques tibantors, que el poble de la Cellera de Ter assolí la seva independència municipal. Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Això converteix el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separació de Catalunya, dins la Guerra del Francès, dins les Guerres Carlines fins i tot en plena Guerra Civil on és objectiu de les bombes dels Junkers alemanys.

Comments  (4)

  • vcastellanogil Jul 10, 2017

    He realizado esta ruta el 8 y 9 de Julio. Me ha parecido magnífica. Por la parte asfaltada, apenas han pasado coches Los paisajes son alucinantes. me gustaría hacerlo en otoño para ver los bosques de castaños otoñados.
    Muchas gracias por publicarla
    Salud.

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Jul 10, 2017

    Muchas gracias. Tu comentario me anima a subir más rutas. Pero me gustaría que la puntuaras ya que sería interesante para seguirla por otros usuarios de Wikiloc.

  • Photo of Josep Mª Mayola
    Josep Mª Mayola Oct 13, 2019

    I have followed this trail  verified  View more

    Un track per repetir de tant en quan

  • Photo of paskyblue19
    paskyblue19 Jan 2, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    Me ha gustado muchísimo. Las vistas son preciosas. La primera subida es algo exigente. Hemos pasado frío porque hacía mucho frío Jajajaja pero mereció mucho la pena. Ahora está cortado el acceso a la presa pero si vas todo recto recuperas la ruta más adelante. Aquí pequeño susto pensando que tendríamos que deshacer toda la subida... peeeero, nada! Muchas gracias por subirla! Muy recomendable!

You can or this trail