Senda de l'ós 2, ramal Valdemurio

UN ALTRE COP EL DESNIVELL NO ÉS REAL . HI HA PELS VOLS DE 300 METRES DE DESNIVELL
Avui realitzem la segona part de la senda de l’ós, el ramal que va per l’embassament de Valdemurio a Santa Marina on hi ha el final de la senda, que acaba a les restes del antic carregador de carbó.
Iniciem el recorregut des de l’àrea recreativa de Buyera, aquest tram de uns 6 quilòmetres, ja el varem fer abans-d’ahir, però no ens importa repetir-lo. Passem per l’impressionant congost de Penyas Juntas amb els seus llargs túnels i arribem al desviament. Aquesta vegada agafem el ramal de l’esquerra que segueix el curs del riu Quirós i passa pels pobles de Carangas de Baxu (aldea) i Carangas Riba (lloc), són parròquies del conseyu de Proaza. Passem pel congost de Cuevafurada i després d’una forta però curta pujada arribem a l'embassament de Valdemurio, que alimenta la central hidroeléctrica de Proaza. Creuem l’embassament per una llarga passarel.la de fusta, que passa gairebé arran de les aigua, per a vianants. A l’altre costat ja entrem al Parc Natural de les Ubiñas-La Mesa, Reserva de la Biosfera, el sender en forta però curta pujada passa entre castanyers centenaris.
Continuem la ruta fins al museu etnogràfic de Quirós, que recorda les tradicions i la forma de viure en èpoques passades en aquesta comarca. Situat al Campo el Fornu, on hi havia una antiga fundició. Si pot veure la base del Alto Horno, i també hi ha recreada una casa tradicional amb el seu horreo. Desprès de Santa Marina arribem al monument industrial, el Carregador de Cribu. Situat a la plaça de les Mines, era l’inici de la línia del ferrocarril que transportava el mineral de carbó fins a Trubia.
Emprenem el retorn el mateix camí, entrem al poble de Barzana, capital del conseyu de Quirós. Al arribar a l’inici de l’embassament ens dirigim a l'àrea recreativa de Las Agüeras on hi ha un horreo al costat de l'església seguim per un sender que va pel costat de la carretera fins a l'àrea recreativa de l’embassament de Valdemurio. Una zona amb herba, taules i bancs de fusta, un edifici amb forma de piragua on hi ha un bar i un pantalà amb piragües. Un bon lloc per reposar forces contemplant l’embassament per on neden els ànecs. Continuem la ruta i ens parem a veure la central de Proaza. Construïda a la dècada dels 60, per Joaquín Vaquer Palacios qui la completaria en els 70 amb la col·laboració del seu fill, Joaquín Vaquer Turcios. És un edifici rectangular de formigó la façana lateral presenta un gran mural de motius geomètrics. A l'interior hi ha grans murals pictòrics que representen camps magnètics i a l’exterior maquinaria exposada. Passem el tancat de l’ós, on tornem a veure l’ossa, els moments del dia que millor es pot veure és quan els seus cridadors s'acosten per donar-los el menjar, com ara. Tornem cap a l'àrea de Buyera de on hem sortit. Ruta molt agradable per un entorn fantàstic