Senders per no oblidar: Escart, Rasos de Baiasca i Sant Jaume d'Arestui

En aquesta ocasió, hem començat la ruta des de el poble de Escart, un poble tot apartat, on es pot arribar per carretera molt estreta en la seva majoria i molt poc transitada. No és una mala idea començar la ruta al poble d'Escaló encara que son uns 400m de desnivell més.

Iniciem pujant per una pista amb molt bon desnivell i que es deixa avançar molt fàcilment, on estarem acompanyats pel boscos molt frondosos i amb bones vistes a la vall. Acabarem realitzant una aproximació al coll de Pedres Blanques, però trencarem per anar al refugi de Rasos de Baiasca on carregarem energies amb uns fons fruits secs i contemplant de les vistes. Per arribar el refugi, tenim l'opció de continua per la pista o tallar per un sender que ens complicara una mica l'arribada.

La baixada del refugi al Baiasca és una meravella i en aquesta ocasió que s'ha realitzat a la tardor, hem gaudit de la caiguda de fulles que ha donat un punt més de meravellós. https://www.trailforks.com/trails/campmaior-baiasca/

La vall de Baiasca és dels racons més remots i solitaris del Pallars Sobirà i, per adonar-vos-en, no hi ha res com pujar caminant a l’ermita de Sant Jaume. La veureu per primer cop, a la llunyania, enlairada dalt d’un penyal rocós del sud-est del poble d’Arestui.

En Arribar a Baiasca, no acabem d'arribar al poble i pugem per pista en molt bon estat direcció l'Ermita de Sant Jaume d'Arestiu on tornem a gaudir d'uns paisatges bocòlics. Aquesta pista esta tancada als vehicles propulsats a partir del 1 de maig quedant oberta al pas per l'aplec. En el nostre cas, al anar amb bicicleta o caminant no tindrem prohibit el pas. https://www.trailforks.com/trails/pista-sant-jaume/

En arribar-hi, hi ha en una gran llosa de pedra de l’angle nord-oest del mur de ponent, ja que, segons els experts en romànic, era l’altar de l’edifici anterior, si bé es desconeix si aquest era cristià o pagà.

Per la situació estratègica de l’ermita, no es pot descartar que hagués estat pagà, ja que l’edifici és una mena de far dels dos únics pobles de la vall: Arestui i Baiasca. Potser en èpoques llunyanes s’hi encenien focs per comunicar-se amb aquests dos nuclis de població. Avui els distingireu perfectament des del mirador instal·lat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Arestui queda just a sota, a dalt d’un serrat.

Després de les fotografies de rigor, anirem direcció Arnui, on agafarem una pista de connexió que esta com mig abandonada i que falta un tros de connexió molt curt, una llastima no tenir aquesta pista neta degut a que el 95% esta finalitzat i només queda una part molt petita per rematar. A vegades costa d'entendre aquestes coses. Per altre banda el que ha fet la naturalesa és tornar a guanyar terreny i la pista esta desapareixent, una autentica llastima i un desaprofitament de la inversió i recursos. https://www.trailforks.com/trails/pista-conexio-arnui/

L'última baixada la farem per sender per les Bordes d'Arnui, encara que ens trobarem a altres bordes com la de Bernard, Borda de En Mariano que és quina mante millor les seves parets, Bordes de Berdié. També anirem circulant pel barranco de la Carrua, i pel torrent de la Carrua. En aquesta última baixada, el sender esta una mica brut i desdibuixant, tindrem l`'opció d'agafar diferentes senders adjacents, però tots acaben al mateix lloc. en aquesta ocasió barem baixar per els Fornets. https://www.trailforks.com/trails/bordes-d-arnui-257413/