SERRA DE FINESTRES: Santa Pau-Mieres-STA. MARIA DE FINESTRES-Zona Volcànica La Garrotxa (IBP:125)

Desnivell acumulat + real: 1.500m.

Variació de la ruta penjada anteriorment (https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10481182), en aquesta ocasió sortint de Can Xel, vora Santa Pau (reservant la part més dura per al final) i que inclou la pujada al santuari de Santa Maria de Finestres, un paratge espectacular.

És una bonica, variada i entretinguda ruta per La Garrotxa, que permet conèixer bonics pobles i nuclis rurals, ermites i santuaris i una part molt maca del Parc Natural de la Zona Volcànica, a més de recórrer un bon tram del riu Ser (amb algun interessant gorg i salt d’aigua).

Sortint de Can Xel, a la ctra. d’Olot a Santa Pau, passem per les immediacions del volcà Croscat i ens dirigim a la magnífica població medieval de Santa Pau, pedalant pels seus carrers empedrats. En sortir de la població, anirem resseguint el riu Ser, travessant-lo diverses vegades: d’aquesta part del trajecte, cal destacar el Salt del Batlle, un triple salt d’aigua amb gorgs freqüentats per banyistes a l’estiu. Seguim recorrent El Ser, aturant-nos en alguns punts d'interès i afrontant un primer ascens bastant tècnic, abans d'arribar al santuari de Santa Maria del Collell, molt popular a la zona, des d’on baixem cap a Mieres per carretera (4 km).

Sortint del poble de Mieres, comencem a pujar per una pista ampla: la pujada és de bon fer. En arribar a cota 650m aproximadament, prenem una desviació a l’esquerra (que tot seguit desfarem), per arribar a la bonica ermita romànica de Sant Maria del Freixe, magníficament emmarcada per les cingleres del Collsacabra i per les frondoses muntanyes de la Serra de Finestres: després de desfer aquest desviament de la pista principal, arribem fins una talaia ibèrica (magnífiques vistes), al costat de la qual hi ha una estàtua coneguda com a “Monument de la Dama de La Garrotxa”. Seguim pujant per la pista i de seguida divisem el santuari de Santa Maria de Finestres, situat en un paratge magnífic, cap on ens dirigim: el tram final de la puajda cal fer-lo a peu però l'esforç val realment la pena: el santuari, els edificis adosats i l'indret on es troben ubicats són sensacionals.

Desfem la pista que ens hi ha portat i aquesta aviat es converteix en caminet que comença a travessar una frondosa fageda: ens endinsem en els preciosos boscos del Parc Natural. En alguns trams, el camí es complica (trams de fort pendent amb pedres i arrels on a estones cal empènyer la bicicleta). Arribem fins a cota 940m aprox. i iniciem un descens vertiginós, que ens farà passar just pel costat del volcà de Santa Margarida, tot i que l’espessa vegetació del camí no permet divisar-lo. Durant aquesta part del recorregut es distingeix clarament el terreny volcànic de la zona. La pista ens porta directament al punt de sortida.