SERRA DE L'ALBERA: Espolla-Castell de Requesens-Collades Parmal-Coll de l'Estaca-tunel-Col de Banyuls (IBP:110)

Desnivell acumulat + real: 1.400m.

Ruta de les que no s'obliden, molt més llarga i dura del que el seu quilometratge i índex IBP indicarien, degut a una bona part de recorregut tècnic, amb grimpades amb la bicileta a l'esquena i algunes baixades en què cal caminar força estona (hi ha molts quilòmetres de corriols complicats, amb fortes remuntades).

La Serra de l'Albera és el contrafort més oriental dels Pirineus i marca la frontera entre Catalunya i França, entre l'Empordà i el Rosselló, motiu pel qual en aquesta ruta es va alternant territori català i francès. Es tracta d'una serra de vegetació molt variada a mida que anem guanyant alçada, solitària i feréstega.

Sortim de la població d'Espolla en pujada per pistes durant uns 4 kms, i després d'un tram de puja-baixa entre pastures de bestiar, enfilem les dures rampes que ens condueixen al Castell de Requesens, l'únic indret de la ruta en el que trobarem alguna persona. Després de la breu visita exterior (la visita al recinte és de pagament), seguim pujant per pista, que cada vegada es va complicant més per la presència de pedres i arrels: en endinsem a les primeres fagedes del recorregut. Després d'uns 5km de contínua pujada des del castell, arribem a les Collades del Parmal, una zona d'herba i roques amb poca vegetació.

A partir d'aquí, s'inicïa la part més complicada del recorregut, en la que cal grimpar fort amb la bicicleta a l'esquena, fins arribar a un altre coll també molt bonic, en el que iniciarem un descens preciós pel bell mig de prats fins a la font de l'Orri. Aquí enllacem amb una pista que ens porta en ascens moderat fins el Coll de l'Estaca, amb vistes espectaculars del Cap de Creus, la costa Nord catalana i la costa Sud Francesa i el Puig Neulós, cim més alt de la Serra de l'Albera.

Continuem per pista, atravessant noves fagedes, i iniciem un primer tram de corriols complicats, plens de pedres i arrels, fins arribar a una preciosa zona de prats alpins, que consitueix el millor mirador de la ruta, des d'on podem veure tot el Sud de la costa francesa (comarques del Rosselló i el Vallespir) i el Nord de la Costa Brava. Des d'aquí, descens vertiginós primer per la zona de pastura i deprés entrant de nou en un zona corriolera de fagedes molt pedregosa i amb arrels, que ens fa perdre molt de temps. A partir del refugi de Colomates, els corriols es fan una mica més ciclables. Passem pel Coll Verderol i, finalment, arribem al famós túnel que, tot i no ser gaire llarg, cal recórrer amb precaució ja que té molt poca alçada. Des de la sortida del túnel, el corriol ja és completament ciclable (probablement arreglat per conduir aigua des de la zona del túnel) i ens mena a un pista en territori francès, des de la qual divisem Colliure. Després d'uns quilòmetres de pista, arribem al famós Coll de Banyuls. La tornada fins a Espolla la fem tranquilament, ja esgotats, per carretera.

Ruta de les que no s'obliden, ni per la bellesa i originalitat del paisatge, ni per les vistes impressionants, ni per la duresa de recorregut.