Serra Llarga-Secans de la Noguera

Itinerari per l’Espai Natural Protegit de la Serra Llarga-Secans de la Noguera, un espai amb uns trets singulars, format per un seguit de petits turons arrenglerats. El substrat guixenc facilita una flora adaptada a aquest tipus de terreny, amb espècies molt rares i endèmiques. La utilització del terreny principal es de conreus herbacis de secà.
Anem cap al nord del Segrià, al poble d’Alfarràs, situat a la riba dreta del Noguera Ribagorçana. Iniciem la pedalada creuant el Noguera pel Pont Vell, aquest pont tenia 7 arcades de mig punt de les que actualment en queden tres. Agafem el camí del Sot direcció a Ivars de Noguera per la riba esquerra del riu, al arribar al camp de futbol pugem per la carretera de Sant Roc per anar a buscar el camí de Boix. Iniciem l’ascens cap al Pas de Tanca-li-porta i cap al despoblat de Boix. El pantà de Santa Anna ha anegat part de l‘antic terme. Veiem l'antiga parròquia romànica del poble, Sant Julià, amb un absis semicircular. Reculem un tram de camí de Boix fins a la Creu de Boix per agafar el camí de la Sisquella i després el camí de la Garriga cap a La Figuera, un altre llogaret deshabitat. Pedalem entre els verds camps de cereals i a les vores del camí files de roselles i altres boniques flors silvestres. Més endavant trobem algun camp de colza, la varietat de verds contrasten amb el groc de la colza i el blau del cel.
La Figuera és un despoblat del municipi d’Algerri, encimbellat al nord d’Algerri. Hi ha les restes del castell de la Figuera i l’església romànica de Sant Urbà, declarats Bé Cultural. Continuem cap al Tossalet de l'Agustí per agafar el camí d’Albesa i per la solana de la serra de Boïgues anem cap a Castelló de Farfanya. Passem pels antics safareigs fins al pont medieval que creua el riu Farfanya, entrem al centre històric que conserva la trama urbana medieval, amb carrers estrets porticats. Al costat del local social hi ha el palau dels Ducs d’Alba, amb l’entrada a l’antiga presó. Davant l'església de Sant Miquel, la font barroca i a la plaça Major l'ajuntament Renaixentista i la casa del Inquisidor.
Continuem pel camí d’Algerri que avança paral·lel al peu del vessant sud de la Serra Llarga, fins a trobar el camí d’Albesa a la Figuera, que puja per la Serra Llarga cap al Tossal Rodó. Ens desviem a l’esquerra cap al camí de Rodamilans, que planeja i després baixa fins a la Bassa dels Horts. Ens tornem a desviar a l’esquerra pel camí de la Garriga per veure els Trullets, antigues tines excavades a la roca de guix cristal·litzat on fermentava el vi. Cada trullet consta de dos estructures, la cisterna a la part superior i la sortida a la part inferior, comunicades per un conducte circular, el sostre és de volta de canó. A l’entrada d’Algerri, trobem una segona zona de Trullets, bastant abandonats. Per la falda del tossal del castell anem direcció al cementiri per veure la tercera zona de trullets. Creuem el poble per anar a l’ermita de Sant Blai, situada en un petit turó a les afores del poble, bones vistes sobre l’entorn.
Prosseguim la ruta pel camí de l’horta cap a la banqueta del canal Algerri-Balaguer, ens desviem pel camí del Pla de les Vinyes fins a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, on agafem el camí cap a Alfarràs que segueix el curs del Noguera. Passat el barranc de l’Esquirol trobem un pal informatiu, nosaltres trenquem a la dreta pel camí d’Algerri fins a trobar la banqueta del canal Algerri-Balaguer, que en aquest tram coincideix amb el camí de Sant Jaume. Volem pujar a l’ermita de Sant Salvador, evitant la carretera autonòmica C 26, però no trobem un camí adequat, primer fem cap a una empresa i retornem al canal, seguim la banqueta però acaba en un tancat de panells solars. Finalment ens resignem a seguir un tram de carretera, anem a buscar el camí de l’ermita que puja dret prop del barranc del Sòls. Arribem al mirador de la Tinclosa i l’ermita de Sant Salvador, enlairada sobre un tossal, voltada d’una barana de fusta arran del penya-segat amb magnífic domini visual d’Alfarràs.