Serralada de Marina: Del Vallés a Badalona per la Vall de Cabanyes

PARC DEL BESÓS-LLACUNES DE CAN DURÁN-CAMÍ DEL PADRÓ-PARC DE LA LLACUNA-CASTELL DE CAN TAIÓ-GRANJA SOLDEVILA-RIERA DE CALDES-SANT CEBRIÀ DE CABANYES-COLL DE MONTALEGRE-SL-C 146-CEMENTIRI DELS EMPESTATS-FONT DE L’ALBA-TIANA-PLATJES DE BADALONA-PONT DEL PETROLI-PORT DE BADALONA

Recorrido con varios y variados puntos de interés que nos permite pasar del Vallés a la costa badalonesa cruzando la Serralada de Marina por la Vall de Cabanyes.
Comenzamos por el Parc Fluvial del Besòs.
Nos llegamos hasta Montcada donde vamos a visitar les Llacunes de Can Durán y donde tomaremos el camí del Padró que sale justo enfrente.
Cruzamos el Parc de la Llacuna por diferentes pistas y senderos y salimos cerca de Can Roca para dirigirnos, atravesando campos recién labrados, hacia el Castell de Can Taió.
Después de visitar el castillo bordeamos Santa Perpetua, pasamos junto a la Granja Soldevila y vamos a buscar la Riera de Caldes por cuyo parque bajamos un tramo.
Cuando se nos acaba el parque atravesamos un tramo de La Llagosta para ir a buscar los pasos inferiores que nos permiten, pasando bajo la C-17 y la C-33 muy cerca de la depuradora y el cementerio respectivamente, llegar a la pasarela que cruza el río Besós.
Después de cruzar seguimos unos cuantos metros el camino del río hasta llegar a la altura de la parte trasera de los Desguaces Stop donde aprovechamos para salir a la carretera de la Roca.
Cruzamos la Bv-5001 y, prácticamente delante, sale el camino de la Vall de Cabanyes.
Subimos por él y, después de pasar la subestación eléctrica de Sant Fost y Can Torres, llegamos a la ermita románica de Sant Cebrià de Cabanyes.

SANT CEBRIÀ DE CABANYES:
” Sant Cebrià de Cabanyes és una ermita d'estil romànic, antiga parròquia del nucli de Cabanyes, que va ser fusionada a la de Sant Fost el 1504.
Consta consagrada pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, el 3 de juny de 1192, si bé apareix esmentada en una afrontació de terres l'any 1001 i en una escriptura de permuta de terres del 1086, una datació concordant amb certes parts de l'obra que semblen anteriors.
L'església és d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts i a la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T.”

Las vistas desde la ermita son magníficas y aprovechamos para tomar un pequeño refrigerio.
Continuamos por un camino que transcurre entre viñas y con vistas a Can Torres Vell.
Cuando llegamos a la urbanización de Mas Llombart Sud, que sólo bordeamos, tomamos el camí dels Castanyers que nos lleva directos a la Conrería y a las puertas del albergue del mismo nombre, antiguo seminario rehabilitado cuyo origen se remonta al siglo XII y aún conserva algunos espacios singulares, como su claustro bicentenario.
A pocos metros del albergue, en el Coll de Montalegre, cruzamos la B-500, o carretera de la Conrería, para ir a buscar el SL-C146, un itinerario corto y divertido que baja hasta el área de esparcimiento de la Font de l’Alba.
Al poco de tomar el sendero encontraremos un curioso y desconocido recinto funerario: el Cementiri dels Empestats, también llamado Cementiri del Còlera porque acoge una fosa común de los muertos en una epidemia de cólera declarada en 1870…

CEMENTIRI DELS EMPESTATS:
”L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyar tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil•la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.
Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel•la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871.”

Seguimos bajando. El sendero se hace a veces difícil por culpa de la arena y las raíces de los pinos pero, salvo algún tramo, es bastante ciclable. Las vistas estupendas.
Llegamos a La Font de l’Alba.

LA FONT DE L’ALBA:
” En el passat, aquesta font va ser un paratge tradicional de passejada pels habitants de Tiana. Però després del gran incendi que va patir la Conreria el 1994, la font va perdre part del seu encant i atractiu. En l'actualitat, l'indret ha estat reconvertit en una àrea d'esplai i és adjacent a l'Observatori Astronòmic de Tiana, on hi ha un Punt d'Informació del Parc.”

Estamos en plena zona polideportiva en las afueras de Tiana y bajamos enseguida a la población para, después de atravesarla, llegar rápidamente a la zona costera.
Ahora el camino es muy agradable, hace un día precioso y pedaleamos tranquilamente de una playa a otra del paseo marítimo de Badalona.
Pronto llegamos al Pont del Petroli, un pantalán construido en un principio para la descarga de productos petrolíferos de los barcos cisterna y que desde 2009 se ha remodelado como un espacio de uso ciudadano y científico, adentrándose en el mar unos 250 metros y con una altura de 6 metros.
Continuamos junto al mar y enseguida llegamos a las instalaciones del puerto deportivo de Badalona.
A partir de aquí y después de pasar junto a las torres de la subestación eléctrica de Badalona ya conectamos con el Fórum y la Diagonal: todo tieso hasta casita.

Salud!