SES - Masquefa - Piera - Els Masets - Roques Blanques - Can Martí - Hostalets - Masquefa - SES

Sant Esteve Sesrovires – La Beguda Alta – Masquefa – Can Bonastre – Piera – Els Masets - Cal Carreres - Roques Blanques- Antena (760m)- Can Martí - Hostalets de Pierola – Masquefa – La Beguda – SES.

Sortim de Sant Esteve Sesrovires en i passem pel dipòsit situat a Vallserrat, continuem pujant fins a la Beguda Alta, creuem la petita vila cap a Masquefa. Creuem el poble fins arribar a les escoles on agafem el camí de la dreta.

De Masquefa a través d'uns camins de vinya ens situem ara a Can Bonastre i posteriorment a Piera, poble on comença la pujada més forta.

Ara ja tot es muntanya i comença a ploure molt fort, sort que només son 10 minuts i afluixa. La pujada es fa suau en determinats trams fins a convertirse en un puja i baixa per corriols fàcils prop del "Maset" i més tard Cal Carreres.

Estem a les muntanyes de Roques Blanques i es agradable pedalar en aquestes altures amb uns paisatges a la muntanya de Montserrat tan idíl·lics, és un dia plujós però ha valgut la pena pujar fins aquí. El punt més alt se situa sobre els 760m sobre el nivell del mar, una vegada passada l'antena fem una petita pujada i només quedarà baixar per corriols.

Primer baixada de 100m en un moment i planegem uns kilòmetres per corriol estret i plà que rodeja la muntanya sobre els 600 o 550m.

Baixem fins a una riera que ens durà a prop de Ca n'Aguilera, a Can Martí, terme municipal de Piera. Ara ens dirigim a Hostalets primer per pista i després per corriol de baixada entre una pineda frondosa.

Creuem la vila ràpidament passant pel costat d'un desguàs i continuem per camí fàcil de baixada fins a la riera de Masquefa on tocarà posar el plat petit per afrontar una de les últimes pujades, aquesta forta això si.

Arribem a Masquefa i ens trobem amb el camí que hem deixat a les escoles i emprenem la tornada desfent el mateix camí que hem fet a l'anada (pràcticament). Passant de nou per l'interior de Masquefa, la Beguda Alta i retorn a Sant Esteve per un camí paral·lel al d'anada que ens deixarà al mateix punt de partida.

Es tracta d'una sortida llargueta de nivell mig encara que hi han pujades dures i baixades llargues, els corriols no son gaire difícils, això si hi han que són estrets i amb plantes. La majoria de la sortida es per a tothom però el fet de que s'acumuli desnivell fa que les cames ho notin.
La pedalada pot començar a tots els pobles citats indiferent ja que hi ha FGC (ferrocarril) per arribar-hi.