Solstici i Mas Colom (AKA Waterfalls)

(mes fotos aqui)

El dia 23 de Juny es la revetlla de Sant Joan i, potser, no el mes indicat per a iniciar una volta per les terres de ponent a les 12. Dit i fet, m'encomano al Déu Helios i arrenco per l'habitual ruta dels canals que algun cop faig per a fer una mica de rodatge.

Com sempre, surto de Puigverd a Borges Blanques pel Canal d'Urgell i, de camí, m'apropo al Mas Colom, en altre temps luxós lloc de activitats clandestines de VIPs de la zona i ara aparentment abandonat entre les vies de l'AVE i la planta termosolar de Juneda.

MAS COLOM:

De petit, deu fer 40-45 anys d'això (anys 70), estiuejava a Puigverd de Lleida amb molts cosins. Un cop els pares i tiets van organitzar una excursió a peu fins al Mas Colom on varem berenar. No se com ho vam fer, però ens vam arriscar i vam caminar uns 9 km fins allà a veure si podiem entrar. Sortosament el vigilant ens va obrir el Mas i ens ho va ensenyar tot. Encara al·lucino ara quan penso en aquell casot perdut enmig dels camps fruiters entre Juneda i les Borges.

Els jardins eren espectaculars: Nomes entrar hi havia una serie d'escultures d'elefants enormes vorejant el camí. Al jardí hi havia una caseta de jocs per canalla amb escala interior i terrassa. S'intuia molta pasta alla. Hi havia una piscina que tenia un tobogan infinit i uns gronxadors al damunt que permetien llençar-te a dins. Hi havia també una urna gegant de vidre antivandàlic (suposo) que contenia un cotxe de luxe exposat al jardí, una mena de Cadillac o Pontiac d'aquells tant llargs que tenien els americans als 70. Impolut. Qui collons te això en un jardí?

La casa per dins encara tenia moltes mes sorpreses. Un mobiliari i decoracions excelsos, i tota mena de luxes i automatismes gens normals de l'època: Persianes i cortines que s'obrien i tancaven automàticament, etc. Recordo un gran sofà rodó amb skai vermell (crec que el propietari entre altres coses, era l'indutrial que proporcionava la tapiceria dels 600). El mes al.lucinant que recordo era una font interior que desapareixia per deixar pas a una piscina: Una mena d'escultura-font sobre un terra enreixat i blanc totalment ben integrat amb el terra del pis. Podiem caminar perfectament per damunt. La persona que ens ho mostrava va activar un automatisme que baixava el conjunt deixant arran de terra el nivell de l'aigua d'una pisicina enmig de la sala. També hi havia una sala de cine per a unes 20 persones on es podein projectar pelicules. Els propietaris no hi eren, nomes hi havia el vigilant, que hi vivia, i que ens ho ensenyava tot. Malgrat tot aquell dispendi, la casa no semblava ser massa habitada.

Més endavant, al cap de bastants anys, em vaig assabentar que allà s'organitzaven festes vespertines de dubtósa moralitat, sembla ser, amb "gent important" de la zona. Em va arribar que el metge del poble hi anava.... y hasta aqui puedo leer

Ara el Mas Colom sembla la casa Usher al final del famós conte del Alan Poe. Està envoltat per la via de l'AVE i la planta termosolar de Juneda. M'hi vaig apropar tant com vaig poder per veure que en quedava, però estava dins l'area de la termosolar envoltat per un perímetre de valla metàlica de simple torsió que no vaig poder saltar. Vaig veure l'entrada noble i vaig mig endevinar la casa, però des de lluny.

Deixem-nos de romanços i continuem al que hem vingut: El trajecte continua per camins vora el canal fins a Boirges Blanques i tornant fins a Juneda, improvitzant algun tram enmig de l'horta. De Juneda a Puigverd torno pel cami habitual que tothom coneix.