St Joan de les Abadesses-Ogassa-Coll de Jou-Taga-Coll de Pal-Surroca-St Joan

Surto de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses i per la Via Verda enfilo cap a Ogassa. Comença planer però deseguida venen les primeres rampes cimentades fins que arribem al Pla Inclinat Amagat. D’aquí fins a Ogassa seguin la Via Verda tot planer i passant per un petit túnel abans d’entrar al Poble.

D’aquí agafem la pista cimentada que amb fortes pendents ens portarà en direcció a Sant Martí d’Ogassa. A l’encreuament giro a l’esquerra cap a Sant Martí i Coll de Jou. Són uns km per pista cimentada amb molta pendent encara que entre mig hi ha un parell de baixades molt curtes que ens deixen respirar una mica.

Sortim en un encreuament que a l’esquerra ens ve una pista de terra des de Ripoll. Jo cap a la dreta en direcció al Refugi Sant Jordi i fins al Coll de Jou. A partir d’aquí ja comença el bicitrekking i la cosa es posa difícil.

Agafo amunt pel mig del prat intentant buscar la millor traçada mentre vaig guanyant altura ràpidament. Arribo al Pla de les Cabanes i es pot recuperar una mica abans d’encarar el tros més dret fins al Collet de Comallonga. És un tram molt dur i en algun petit tros hem de carregar la bici perquè es fa difícil empènyer-la al costat.

Un cop a dalt del collet ja veiem la gran creu blanca a tocar. Ja soc gairebé a dalt. Aquest últim tram ja no té tanta pendent i es deixa fer bé. La veritat és que les vistes a 360 ° són espectaculars. Val la pena estar una estona a dalt, gaudir de les vistes i menjar-se un bon entrepà tranquil.lament.

Un cop he esmorzat, m’equipo i em preparo per començar la baixada. Baixo per Coma Llonga fins a la Portella d’Ogassa pel mig dels prats, seguint un petit corriol i intentant anar trobant la millor traçada. El començament és molt pedregós i cal anar amb compte.

Des de la Portella giro en direcció esquerra cap al Pla de la LLagona i en direcció als Plans de Cases. El corriol estar molt enfonsat en comparació al Prat i costa una mica mantenir-se. Cal estar constantment buscant el millor lloc. En un d’aquests canvis sento un fort cop al darrera i veig que tot el canvi del darrera s’ha esmicolat i ficat al mig del raids. No se si ha sigut una pedra o he enganxat una arrel. Houston tenim un problema!!!

Ha quedat tot trinxat, com puc ho trec tot i amb el tronxacadenes faig un "apanyo" per tal d’almenys poder pedalar encara que la relació que hem queda fa que hagi de caminar molt i la cadena no acaba d’anar bé. Trobo més endavant una parella amb un 4x4 que hem deixen unes alicates que jo no portava i faig la cadena més curta a veure si vaig millor i sembla que si.

Continuo en direcció al Pla del Gorg i la veritat és un tram que es fa bastant feixuc. Hi ha moltes traçades fetes per les vaques i la gran quantitat de roca fa que pedalar sigui complicat així que vaig fent trams a peu i trams a sobre la bici.

Ara hem dirigeixo cap al Clot de les Tores, La Plana i fins al Pla de les Pòrtoles. Aquí hem trobo amb un company de Vall de Ribes BTT. Estem una estona comentant la jugada i com que la cadena m’ha quedat molt tensada hem dóna un baula de la cadena per si hem peta. Encara hem queda molt de tros per arribar a Sant Joan.

Des del Pla de les Pòrtoles toca pujar 1,2 km pel dret i pel mig dels parts sense camí molt definit fins a dalt del Coll de Pal. És un tram dur, on empènyer la bici amunt i per l’herba costa lo seu. Un cop a dalt la cosa ja està salvada. Uns metres fins a trobar la pista que ve del Refugi Montserrat i tot serà baixada dreta i pedregosa, per gaudir-la.

Un cop al refugi segueixo la baixada per la Gran Jaça en direcció als Orriots i els Camps de Ciders fins a passar al costat de la Font de la Roda on paro a omplir d’aigua i segueixo fins a passar al costat de Can Quimet La Roda.

Aquí ja deixem la terra i passa a ser pista cimentada i de forta baixada amb unes vistes magnífiques fins a Sant Martí de Surroca. Continuo avall i arribo a l’encreuament on he passat al matí i segueixo cap a Ogassa on torno a agafar la Via Verda fins a Sant Joan de les Abadesses.

Al final la cadena ha aguantat, una altra aventura. La ruta encara que dura val molt la pena tot i tenir que estar bastantes estones caminant.