St. Marti-collet de Bastarra-St. Aniol-St Marti

Aquesta ruta ens portarà a uns indrets entre el Gironès i la Garrotxa, tot i que si voleu trepitjar el Pla de l’estany al collet de Bastarra ho podeu fer ja que en aquest punt conflueixen tres municipis (Sant Marti de Llemena, Sant Miquel de Campmajor i Mieres) i les tres comarques esmentades. Comencem l’excursió al nucli de Sant Marti de Llémena, a l’aparcament que hi ha davant el restaurant Can Reixach, travessem la Llémena per una passera i girem a l’esquerra direcció Sant Esteve de Llémena. Travessem uns boscos per l’anomenada via verda del Llémena que havia estat el camí Ral que anava de Girona fins al fons de la vall, a Sant Aniol de Finestres. Tan punt trobem la carreta de Granollers de Rocacorba girem a la dreta i trepitgem asfalt que ja no deixarem fins Oliveres. Però abans ens acostarem al nucli de Granollers, es un poble petit però hi trobem l’església parroquial dedicada a Santa Maria, el castell, que fou el centre de la Baronia de Granollers i la casa de colònies de Granollers de Rocacorba, que esta dirigida per la Fundació Esplai Girona. Com podeu veure un poble molt ben aprofitat, i molt maco. Reculem per on em vingut, uns set-cents, metres fins el trencant que ens menarà cap al collet de Bastarra, hi ha uns indicadors que indica entre d’altres Oliveres, també i trobarem un cartell de l’espai d’interès natural de les muntanyes de Rocacorba. A partir d’aquí el camí va pujant, el paisatge es impressionant, llàstima que el dia es una mica boirós. Anem trobant cartells indicatius, sempre s’agraeix. Arribem a Oliveres una masia impressionant amb una vista impressionant, si no fos per la boira clar. Passem per la dreta de la propietat, deixem l’asfalt enrere i continuem pujant. Arribem a una tanca, sempre s’ha de deixar com les trobem, obertes o tancades. Després de poc mes d’un quilòmetre arribem al collet de Bastarra. En aquest indret es on s’ajunten les comarques del Gironès ,la Garrotxa i el Pla de l’estany. Continuem per la pista que tenim davant nostre, si agaféssim la de l’esquerra baixaríem cap a Granollers. Aquest tros de pista fins a Santa Maria del Freixe esta en molt mal estat, degut a les pluges i els tractors que es dediquen a desemboscar, no havia vist tant fang de feia temps, sort quer era de baixada. Santa Maria del Freixe es una església romànica que havia estat l’església parroquial dels voltants. La ultima restauració data del 2003. Passem la Portellera del Freixe, mes endavant trobem el poblat ibèric de la Palomera i la Dama de la Garrotxa, del poblat en queda una torre anomenada “La talaia”. La dama de la Garrotxa es una escultura de l’artista Piculives (Josep Bosch i Puy), en homenatge a qui fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat. Després de passar pel coll de la Palomera comença la baixada. A un parell de quilometres a la dreta deixarem el trencant que va a Santa Maria de Finestres, i passats uns cinc quilometres arribem a Sant Aniol. Sant Aniol es un lloc encantador, sembla que sigui la fi del mon, s’hi respira molta tranquil·litat. Ens dona la benvinguda un pao reial que sembla que estigui esperant quelcom per lluir la seva cua. No vàrem tindre sort. Per guanyar temps (anàvem una mica tard) fem el camí fins a Sant Esteve de Llemena per carretera, uns tres quilometres per una carretera molt tranquil·la amb molt poc transit. Agafem la via verda del Llemena, la mateixa que em agafat a Sant Marti. Deixem enrere el poble de Sant Esteve i anem cap a l’església del mateix nom, ja en direcció a Sant Marti-Girona. L’església de Sant Esteve es la església parroquial del poble, pertany al municipi de Sant Aniol de Finestres i s’hi fa missa cada setmana. Passem pel barri del Raval i ja nomes falta seguir la via verda fins a Sant Marti , Punt de sortida d’aquesta ruta. Espero que la gaudiu molt. Bona pedalada.