Súria-Serrateix (per la Riera d’Hortons) - Serrateix-Súria (per la riera de Sant Cugat)

IBP índex: 56

Aquest recorregut segueix la riera d’Hortons des de la seva desembocadura al Cardener a Súria fins al seu inici a tocar de Serrateix, sense arribar-hi ens desviem cap al Hostalet per baixar a la riera de Sant Cugat, que ve de néixer cap a tres quilòmetres més amunt a sota del Montbordó, aquesta riera canviarà de nom al passar per Argençola on se l’anomena riera d’Argençola i més avall passa a dir-se riera del Tordell i amb aquest nom arriba al Cardener, aquest últim tram ens apartem una mica per tornar a retrobar-la al arribar prop de Súria.

Sortim de Súria pel costat del riu cap a cal Trist on tombem a la dreta, abans de creuar el pont per on la riera d’Hortons s’ajunta amb el Cardener, baixem una mica per creuar la riera a gual i agafar el sender, cap a l’esquerra, que la va seguint aigua amunt (d’aigua ben poca), el sender ens porta a un camí que agafem cap a l’esquerra, anem pujant suaument i aviat trobem un rètol que ens diu que son al gorg de que no se veure per enlloc, també ens indica que anirem trobant per aquest ordre, el Gorg de la Coll, el Gorg de l’Olla i el Toll de Cal Mariano i així es.

Arribem a un punt que el camí se’n va cap a la dreta creuant la riera i nosaltres seguim recte agafant un sender planer que seguirem cap a mig quilòmetre i que ens deixa a una pista que anirà serpentejant paral•lela a la riera, arribem un punt on farem una ziga-zaga curta enfilant-nos a una pista més ample, seguim pujant constantment amb pendent suau fins arribar a cal Fuster on augmenta el pendent una mica per més endavant seguir força pla fins al passar per l’Ingla.

Ara marxem una mica de pla i partir d’aquí el pendent deixa de ser tant constant, el camí va força encaixonat i a tocar la riera, creuant-la a gual diverses vegades, trobarem zones més planeres on les herbes tapen totalment el camí alguns pujadors forts, cap a dos quilòmetres més amunt el voltant es va obrint i passem per boscos esclarissats de pins alt i rectes i la riera es desdibuixa al arribar a un punt on veiem Serrateix a tocar, és l’inici de la riera d’Hortons.

Marxem cap a la dreta per un camí més bo que encara puja moderadament fins arribar a la carretera de Castelladral a Serrateix just on hi ha el càmping L’Hostalet, si anéssim cap a l’esquerra en menys d’un quilòmetre seriem a Serrateix, nosaltres anem recte travessant la carretera on trobem les marques blaves i blanques de la marxa Rasos-Manresa que seguirem forces quilometres, el camí baixa amb força pendent fins arribar a una crüilla a tocar la riera de Sant Cugat, trenquem a la dreta seguint també les marques grogues i vermelles de la marxa Berga-Santpedor.

El camí te dues parts ben diferenciades, la primera, que va seguint pel costa de la riera fins que se’n aparta per anar a trobar la carretera que ve de Castelladral, que tot i anar baixant trobem alguna rampa de pujada que fa que la segueixi l’augment de pendent a la baixada, quan arribem a la carretera la seguim vora un quilòmetre fins que abans de crear la riera trenquem a la dreta on comença la segona part on la pista es molt bona i te un pendent més suau i constant, també anem seguint-la potser no tant a prop com abans en la part final.

La pista ens deixa a la carretera de les Vilaredes i la seguim cap a la dreta en direcció Súria cap a mig quilòmetre, al mig d’un revolt amb poca visibilitat la deixem (amb precaució) per agafar un camí que marxa cap a l’esquerra, és un camí poc fressat que ens porta a creuar la riera, que aquí canvia de nom, l’anomenen d’Argençola, el camí ondulat creua un parell de cops més la riera i ens porta a passar pel costat de l’embassament d’Argençola, gairebé sec degut a l’aportació se sediments, veiem de lluny la vila d’Argençola.

El camí va millorant a mesura que anem baixant, creuem a riera diversos cops, un repetjó ens puja a cal Ticó, cap aquí torna a canviar de nom i rep el de la riera del Tordell que és amb que arribarà al Cardener, una baixada amb pendent moderat ens deixa a una pista molt ample, fem un repetjó i quan s’aplana arribem a cal Garges, continuem aquest seguit de muntanyes russes que ens porten a creuar torrents secs, tornem a baixar fins arribar a les restes arqueològiques del Mas de la Vilella Vella, ens crida l’atenció una tina on enlloc de les típiques rajoles de ceràmica esmaltada i ha pedres tallades, seguim baixant i arribem al costat de la riera que seguim una mica fins a travessar-la per entrar a Súria.