TARDOR A LA SERRA DE MILANY: Santa Maria de Besora-Llaés-Vallfogona del Ripollès-Castell de Milany-Morro del Quer (IBP:115)

Desnivell acumulat + real: 1.450 m.

Recorregut per la solitària i feréstega Serra de Milany, que a la tardor resulta espectacular. Ruta poc tècnica, la major part per pistes i camins en bon estat, però que paisatgísticament resulta formidable, creuant boscos frondosos (incloent boniques fagedes), zones verdes de pastura amb bestiar i alguns miradors panoràmics, destacant el cim al Castell de Milany.
Iniciem la ruta al poblet de Sant Maria de Besora, prenent la pista enquitranada que condueix a Llaés a través de la Serra de Bufadors, on de seguida comença l'espectacle visual dels boscos plens de color a la tardor. Després de passar per Llaés, ja al Ripollès, creuem una fageda i seguim en pujada de bon fer fins a cota 1.040m. Iniciem un llarg i ràpid descens per pista que ens condueix a la riera de Vallfogona, que resseguim i remuntem fins a Vallfogona de Ripollés (aquest tram també ofereix precioses estampes de tardor).
En sortir de Vallfogona s'inicïa la pista que en uns 7km condueix fins al Castell de Milany per la vessant nord de la serralada: a la part inicial hi trobem la font de la Tosca, curiós salt d'aigua al costat mateix de la pista. Els primers kms. d'aquesta pujada són de bon fer i ofereixen grans vistes de Vallfogona i del Ripollès. A cota 1.200m aproximadament entrem en una espectacular fageda que s'estén fins gairebé el Coll de Milany. La part dura de l'ascensió es concentra en els darrers 2 kms.
Arribats al coll, cal resseguir un tram a peu, fins arribar a les runes del Castell de Milany, que constitueix una fantàstica talaia amb visió de 360º (Pirineu, Serralades Prelitorals, i una gran extensió de boscos, conreus, masos i poblets als nostres peus).
De tornada al coll, i per tal d'evitar la malmesa pista principal de descens (plena de fang i roderes) prenem el GR amb marques grogues i blanques: es tracta d'un estret i divertit corriol, que primerament creua prats i pastures i després un tram de bosc, fins a l'ermita de Mare de Déu de la Cau (que no té cap element que faci pensar en una ermita): aquests 2,5kms són els únics de corriol de la sortida.
Des de l'ermita ens dirigim, creuant novament frondosos boscos multi-colors i catifes de fulles, fins a les cases de Milany. Poc desrpés, deixem la pista principal per prendre un camí pel mig del bosc que ens condueix fins el Morro del Quer: tot i fer una certa volta, les vistes des d'aquesta talaia natural s'ho valen. Des del Morro del Quer ens dirigim al Coll del Barretó i, després de creuar una altra bonica fageda, arribem al Pla de Marenyol, preciosa zona de pastura esquitxada per arbres de color a la tardor i amb una bonica vista del Morro del Quer (a sobre del qual hem estat minuts abans).
Des del Pla de Marenyol baixem ràpidament per pista fins el punt partida, recorrent encara trams de bosc de gran bellesa.
Ruta bonica tot l'any, però senzillament espectacular a la tardor.
Punts d'interès: Serra de Bufadors, Llaés, riera de Vallfogona, Vallfogona de Ripollès, Font de la Tosca, coll i Castell de Milany, Morro del Quer, Pla de Marenyol.