Tarragona - La Selva del Camp - L'Albiol - Prades - Siurana - Porrera - Falset - Marçà

Sortida d'un dia, des de tarragona fins a l'estació de tren de Marçà-Falset, per tornar amb ferrocarril.
Ruta ideada pel Sergi Ferret en la seva totalitat, i que, com sempre, al buscar company de fatigues, doncs sense insistir-hi gaire, em va trobar.
Sortim tres des de Tarragona, davant la porta del col·legi Sant Pau, i ens dirigim cap al riu francolí. Des d'allí, rodar lleuger fins la Selva del Camp, on farem un esmorzar per continuar la nostra sortida, ja que des d'aquí, comencen uns Km, part per pista, part per carretera fins l'Albiol, on el tercer company de fatigues ens abandona, perquè veu que avui les forces no l'acompanyen, i que 90 km se li podien fer molt llargs. Així doncs, després d'unes xispes de reflexió, seguim direcció Prades, passant per la Mussara (sense arribar al poble) que és on dinarem.
Bé, un cop dinats, iniciem de nou la marxa cap a Siurana, tram molt bonic, i un altre cop sense entrar al preciós poble, decidim baixar per carretera fins un punt on l'abandonem per fer cap al pantà, que creuem a peu, perquè estava més que sec, per la part de desembocadura del riu ( dos pams d'aigua) per anar direcció a la presa per la pista que bordeja el pantà.
Des de la presa, sense creuar-la, direcció cap a la carretera, passat Cornudella, per enfilar una pujada per carretera fins Porrera, tota per asfalt, ja que ja a dalt del coll de Porrera, hi ha un camí, que fa cinc anys el vam fer en sentit contrari, però enguany ens hem trobat tancat per una valla, on indica que es tracta d'un camí privat, així que no ens va quedar una altra que baixar a Porrera per carretera.
Un cap allí, un beure ràpid, i seguim, ja que es tracta del primer cap de setmana del canvi d'hora, i a les 18.00 ja és gairebé fosc.
Doncs bé, des de Porrera cap a Falset hi han diversos camins, però el que nosaltres vam fer té de tot. Pujada al principi per pista i senders, amb magnífiques vistes de les vinyes, el poble de Porrera que es feia petit darrera nostre, la Serra de Montsant encara més enllà, i un cop a dalt, comencem una baixada progressiva, bé, millor que progressiva, tram trenca-cames al final, ja que les forces anaven justes, i ara baixaves, ara pujaves, fins al final, que si que es baixa del tot per arribar a Falset i, des d'aquí, a tota pressa cap a Marçà, per carretera, per agafar el tren (que vam perdre davant dels nostres nassos, veient com marxava, ja que havien canviat l'horari, i s'havia avançat 15 minuts). Així que, entrepà al bar de l'estació, i esperar l'altre tren, una hora i quart...
Bé, ruta mooooooolt recomanable, que espero que us animeu a fer.

Salut i pedals!