Tarroja de Segarra-Sant Ramon-Les Oluges-Tarroja

Download

Trail photos

Photo ofTarroja de Segarra-Sant Ramon-Les Oluges-Tarroja

Author

ERMETERE

with 2 trail buddies

3,320 190 2820

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 17.18 mi
Elevation gain: 1,345 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 1,345 ft
Max elevation: 2,175 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 1,445 ft
Trail type: Loop

Time: 3 hours 34 minutes
Coordinates: 2339
Uploaded: January 8, 2022
Recorded: January 2022

2 Claps 1 comment

near Tarroja de Segarra, Catalunya (España)

Viewed 139 times, downloaded 4 times

Trail photos

Itinerary description

Temps real en moviment 2 hores i 37 minuts.
Ruta: Tarroja de Segarra-Castellmeià-El Llor-Gospí-Sant Ramon-Les Oluges-Castellnou d'Oluges-Malgrat-La Prenyanosa-Tarroja de Segarra.
En principi estava previst anar de La Prenyanosa a Hostafrancs, Sedó i acabar a Tarroja, però s'ens va fer tard i vam escurçar.
Passejada per pobles i poblets de la Segarra amb força atractiu i gairebé tots amb castells.
Val la pena entrar dins dels nuclis i donar-hi un tomb.
Atenció a les baixades (si seguiu el track) per dins dels pobles de Gospí i Les Oluges, que hi ha carrers amb forta pendent, estrets i revirats. Força divertit pels experts, i precaució pels més novells.
Important:
Pedalar per camins pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.

Waypoints

Aparcament

wpt001

Gir esquerre

wpt002

Gir esquerre

wpt003

Mare de Déu de la LLet

wpt004

Castellmeià

wpt005 (Tret de wiquipèdia) Dins del tipus de castell-palau tardà, tan abundant en aquestes terres, cal esmentar el castell Mejà, de planta aproximadament rectangular amb dues gruixudes torres cilíndriques a les cantonades dels costats menors. Una d'elles conserva el coronament de merlets amb garfis sota el teulat actual; l'altra s'assenta damunt un talús poligonal i està esmotxada. La construcció originària d'aquestes torres deu ser del segle xiv, però les façanes amb finestres d'ornamentació en forma de creu i motllures interseccionals correspondrien a la supervivència del gòtic ja dins del segle xvi. A l'interior hi ha un curiós vestíbul poligonal amb una columna gruixuda, que potser correspon a l'espai del pati d'una fortalesa més antiga. Té una escala de cargol que s'allotja a la torre incompleta abans al·ludida. Tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici es repeteix un escut partit, amb tres càbries en una meitat i tres feixes en l'altra: aquesta segona podria pertànyer a la família Vilalba, la qual, després d'abandonar la seva casa originària de Cardedeu, apareix en aquestes terres de Cervera i en virtut d'aliances matrimonials passa a anomenar-se Vilalba de Meca. Un dels escuts porta la data en mars 1569. Que el castell de Maià és més antic del que aparenta el seu estat actual, queda confirmat per l'existència a l'est del castell i a uns cent metres de distància de la primitiva capella, d'una nau amb absis i volta de canó apuntat, que podria ser del segle xiii.

Gir esquerre -carretera-

wpt006

Gir dreta -carretera-

wpt007

El Llor

wpt008 (tret de Wiquipèdia) El Llor és una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra. Està situat a la zona de llevant del terme municipal, damunt un petit turó de 522 metres d'altitud. El nucli està presidit pel castell del Llor, ja esmenat l'any 1024 però actualment en ruïnes. Durant el segle XIX formava part d'un municipi independent juntament amb altres nuclis com el Far i Castellmeià de l'actual terme de Torrefeta i Florejacs. El 2018 tenia 58 habitants.

Gir dreta

wpt009

Gir esquerre

wpt010

Gospí

wpt011 (tret de Wiquipèdia) El Castell de Gospí se situa a la part més elevada del nucli urbà. Té adossada una torre de guaita cilíndrica que destaca pel damunt de totes les cases, amb una escalonada interior de pedra, i una sèrie de passadissos subterranis amb diverses cases del poble. Actualment és una casa senyorial. L'església parroquial de Sant Martí de Gospí és d'origen romànic. Conserva encara la portalada de l'església, les cornises, una finestra de creu grega, tot i que posteriorment ha sofert diverses modificacions. La Font de Gospí data de l'any 1772, fruit de la transformació d'una font prèvia. Està formada per dos brocs de coure en forma de cap d'animal i l'aigua es recull en un canal que la porta fins a un safareig.[3] La capella de Sant Cosme i Sant Damià s'ubica a l'entrada del nucli urbà i és dedicada als antics patrons de Gospí. Consta d'una sola nau amb absis recte, coberta a dues aigües i realitzada amb paredat. Cada 26 de setembre s'hi celebra una missa en honors als sants.

Creuar carretera

wpt012

Font de Gospí

wpt013 (Tret de Wiquipèdia) La Font de Gospí és una font del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Font situada a la vall que envolta el turó de Gospí. Actualment es conserva la font realitzada al segle XVIII, concretament el 1772, fruit de la transformació d'una ja existent. La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l'obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament, i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: "En loa per lo comu, 1772". La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d'animal, possiblement un lleó, d'on raja l'aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s'hi accedeix mitjançanat unes escales, i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu. Del safareig en surt un canal que condueix l'aigua cap als horts per aprofitar l'aigüa per regar. Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l'altra s'utilitzava com abeurador. La font actual, anteriorment ja n'hi devia haver alguna altra, i el safareig es varen construir a finals del S. XVIII gràcies a la família Rubí. Un membre d'aquesta, va "fer les amèriques" i va tornar ric. El 1772, tal com mostra la inscripció el Sr. Rub'i va pagar la font i el safareig. A la segona meitat del S. XVIII Catalunya s'anava recuperant de la Guerra de Successió. Fou en aquest moment que les ciutats i els pobles van fer millores urbanístiques. Es van crear espais per pasejar i afavorir la vida social. La font i el safareig, que tenen una gran importància en la vida quotidiana, és fan més pràctics i s'embelleixen per fer més agradable el punt de trobada de la gent que va a rentar, a buscar aigua, etc. Aquests elements que formen part de l'arquitectura popular s'han perdut en alguns pobles. És convenient preservar-los, ja que són un testimoni etnogràfic i mostren com es vivia no fa tant de temps.

Gir esquerre -gairebé 180 º-

wpt014

Gir dreta

wpt015

Anada Gir esquerre-de tornada recte

wpt016

Sant Ramon

wpt017

Santuari de Sant Ramon

wpt018 (Tret de Wiquipèdia) El Santuari de Sant Ramon Nonat és un edifici religiós que comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una església i un claustre. Situat al municipi de Sant Ramon (Segarra), és un edifici que ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Cada any, el darrer dia del mes d'agost, festivitat del sant, s'hi celebra la festa dels Tres Tombs. Antic convent L'antic convent és la part més antiga (1675, segons el llindar de l'antiga porta), encara que reformat el 1798 pel bisbe de Solsona Pere Nolasc Móra i Sever. Té dues plantes: el pis de dalt era on hi havia les habitacions dels monjos i el pis de baix, en època moderna, s'emprà com a escola. Destaquen les principals estances pròpies d'aquests espais, on trobem un important nombre d'exvots que al llarg del temps han anat depositant els devots, en agraïment de favors rebuts. La seva imatge quadrangular ha fet que alguns el denominin "L'escorial de la Segarra". Hi ha una pica beneitera, realitzada en pedra, d'una sola peça. Es troba adossada al mur de l'església al costat de la porta d'entrada. Està molt decorada, a base de fulles a la part inferior i de lòbuls i cercles alternants a la part frontal. L'interior és semiesfèric i llis. Església L'església és barroca. Destaca la portalada principal, d'estil barroc, on trobem quatre columnes salomòniques que flanquejen la porta principal, les quals estan separades de la paret, únic cas a Catalunya. Per damunt d'aquestes, apareix un entaulament decorat amb motius propis del barroc, amb una fornícula central que alberga la figura del sant al qual està dedicat el santuari. La part superior de la façana apareix coronada per un frontó que ens pot recordar a unes formes més clàssiques pròpies de l'estil neoclàssic. L'interior està cobert per una volta amb llunetes, amb una falsa cúpula central sostinguda per petxines i cor situat als peus del temple. Pel que fa a l'altar, destaca el gran retaule neobarroc on la figura central representa a Sant Ramon, per damunt de la qual apareix la Mare de Déu de la Mercè, romànica, patrona de l'ordre que va fundar el santuari. A la zona del creuer, concretament al cantó de la dreta, trobem la capella on està situat el mausoleu del sant, un espai que segueix el mateix estil artístic que la resta.[1] El 1947 es beneí un nou retaule per l'Altar Major. Es pintà tota l'església i es decideix fer un cambril nou que va ser beneït l'any 1956. De les deu capelles laterals en sobresurten la del Cor de Jesús i la de la Verge de la Mercè. S'hi ubica el mausoleu de sant Ramon, on molts devots hi fan encara tres voltes al voltant. El retaule de l'altar major, destruït durant la Guerra Civil, obrada el 1741 per l'artista vigatà Pere Costa i Cases. Claustre El claustre és d'estil neoclàssic, de dues plantes i construït a finals del segle xviii. Hi ha una columnata de grans dimensions amb columnes d'una sola peça, i la representació de diferents escuts, com per exemple el de Fr. Pedro Nolasco Mora, impulsor de la construcció del convent actual, que figura gravat en pedra sobre una de les voltes del claustre, la que dona damunt la porta dels pelegrins. Hi ha una cisterna situada al centre del claustre. És de pedra, amb coll de base octogonal i templet amb pilastres toscanes. Rematant el templet hi ha una cornisa de la que surten una sèrie d'arcades de mig punt de pedra formant una mena de cúpula. Al costat del coll de la cisterna, en un molló que corona l'escut de l'ordre, s'ha instal·lat una aixeta metàl·lica per a beure aigual. Aquesta pedra fita, i algunes altres que resten pels camps, tot i que ja fora de lloc, assenyalaven els límits de les propietats monacals. S'hi observa una làpida realitzada en marbre blanc, de 1x 0,9 m, situada al braç dret del creuer, a la primera pilastra del costat de l'evangeli.[1] Recorda l'erecció de la parròquia de Sant Ramon de Portell i el retorn dels mercedaris al seu monestir després de 62 anys d'absència. Col·locada el 12 de juny de 1898 i realitzada pel marbrista Manel Martí. Història El monestir de Sant Ramon fou fundat al segle xiii prop de Portell, a l'antiga capella de Sant Nicolau, allà on la tradició assenyala que hauria estat enterrat sant Ramon Nonat l'any 1240. L'any 1245, el bisbe d'Urgell va fer donació de l'antiga ermita de Sant Nicolau a Pere Nolasc, fundador de l'orde de la Mercè per establir-hi un enclavament de recollida d'almoina.[1] L'augment de la devoció a sant Ramon Nonat, promoguda pels mercedaris, orde al qual hauria pertangut aquest personatge d'historicitat dubtosa, motivà l'ampliació del convent entre 1597 i 1625. El 1628 el Papa autoritzà el culte a sant Ramon, i el 1675 el general de l'orde mercedari, Pedro de Salazar, inicià la construcció del convent actual, conegut pomposament com a l'Escorial de la Segarra. L'obra comprèn tres parts: l'antic convent (1675), l'església (que fou acabada vers el 1722), i el convent nou, començat el 1798 per iniciativa de Pere Nolasc Móra, bisbe de Solsona, i que s'organitza entorn d'un claustre bastit als primers anys del segle xix (1802).[1] El monestir fou exclaustrat el 1835, però els mercedaris hi retornaren el 1897 i hi establiren una escola de l'orde. Llegenda Conta una tradició que arrenca del segle xiii que al poble de Portell el vescomte de Cardona va extreure amb l'espasa un nen del ventre d'una dona que havia mort el dia abans i, per aquest motiu, li va posar per nom Ramon Nonat. De gran, aquell nen va ingressar a l'Orde de la Mercè i va anar a redimir captius a terres musulmanes, on va patir tortura. A la seva mort, com va ser un frare molt apreciat, hi va haver una gran disputa pel seu cos. Diu la llegenda que per a solucionar-la es va decidir posar-lo sobre una mula vella i enterrar-lo allà on l'animal caigués. La mula es dirigí a l'ermita de Sant Nicolau de la Manresana, va donar tres voltes sobre si mateixa i va caure morta.

Bar a Sant Ramon

wpt019

Esglèsia de Sant Jaume -Manresana-

wpt020 (Tret de Wiquipèdia) La Manresana és una entitat de població de la comarca de la Segarra que en el seu temps formà un municipi que va desaparèixer l'any 1940 després de la unió amb Portell, creant l'actual municipi de Sant Ramon. L'origen del nom del poble prové de la torre de la Manresana, a dalt del castell que delimitava la frontera entre el Comtat de Manresa i la Vegueria de Cervera. Aquest topònim és compartit amb el poble de la Manresana, al municipi dels Prats de Rei. Les primera referència trobada de la Manresana és de l'any 930 quan pertanyia del comtat de Manresa i el poble creixia a l'entorn del Castell de la Manresana. L'any 1356 Pere IV mana fer el primer fogatge (recompte de població) del que se'n té constància: hi figuren amb 16 focs (famílies). El 1782 ja hi viuen 101 habitants, i arriba fins a 544 habitants el 1936. A partir d'aquest any, la població va davallant. El poble creix a banda i banda del camí que va de Cervera a Calaf fins a arribar al límit del seu terme, ja que és cap de municipi. Aquest camí pren el nom de la Ravaleta o el de raval de Sant Ramon, que també agafa molta anomenada arran de la construcció del santuari, tot i pertànyer al terme de Portell. L'any 1940 es crea el nou municipi de Sant Ramon, que agrega els municipis de la Manresana i de Portell. El nom de la Manresana desapareix i queda com a cap de municipi Sant Ramon, amb els pobles agregats de Portell, Gospí i Viver de Segarra. Al costat del castell s'edifica una església comunitària que hi ha en el mateix lloc que l'actual, també dedicada a Sant Jaume, i que presideix l'entrada a l'actual església.

Les Oluges

wpt021 (Tret de Wiquipèdia) Les Oluges és un municipi de la comarca de la Segarra, situat a banda i banda de la vall alta de la ribera del Riu Sió. El poble està coronat pel castell d'Oluja que formà part al segle xi de la marca de Berga, dins el comtat de Cerdanya. Al segle xiv els senyors del castell eren la família Oluja. El 1433 passà a ésser del veïnatge de Cervera. Hom hi parla la modalitat del català dita xipella. Els conreus de secà ocupen gairebé tot el terme, predominant (ordi i blat), seguits per les oliveres, els ametllers i la vinya, la qual havia tingut gran importància abans de la crisi de la fil·loxera. La ramaderia i l'avicultura complementen l'economia.

Gir esquerre

wpt022

Castellnou d'Oluges

wpt023 (Tret de Wiquipèdia) Castellnou d'Oluges és una entitat de població del municipi de Cervera, a la comarca de la Segarra. El poble se situa al marge esquerre del riu Sió, entre el municipi de les Oluges i els pobles de la Prenyanosa, del que en fou agregat fins al 1972, i Malgrat. La trama urbana de Castellnou d'Oluges és la pròpia dels nuclis habitats en què es formaren a partir dels condicionants geofísics de caràcter natural definits per la seva orografia i també a causa de les intencions defensives a partir d'una forma originària, el castell, que corona i domina el tossal funcionant de talaia sobre la vall. Aquestes dues característiques han donat lloc a un tipus de morfologia consistent en un pla agrupat o nuclear sobre el vessant de la costa (el tossal) de Castellnou d'Oluges que s'articula a partir d'un carrer central que uneix les dues parts de la vila, la superior i la inferior.

Malgrat

wpt024 (Tret de Wiquipèdia) Malgrat, o Malgrat de Segarra, és una entitat de població de Cervera, a la comarca de la Segarra. El poble, situat a la ribera dreta del riu Sió, el forma un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar. Al cim de l'agrupament s'alça el castell de Malgrat, del qual es té constància l'any 1078, dins del comtat de Berga, i que va pertànyer als Solsona fins al segle xix. L'església de Santa Maria, esmentada ja el 1104, és d'origen romànic, tot i que molt restaurada, i és sufragània de la de Sant Miquel de la Prenyanosa. Formà part de l'antic terme de la Prenyanosa fins al 1972. El Castell de Malgrat és un edifici del petit nucli de Malgrat, o Malgrat de Segarra, declarat bé cultural d'interès nacional. Malgrat, entitat de població de Cervera, se situa al nord-est de Cervera, a la riba dreta del Sió. L'edifici actual és un gran casalot molt reformat que s'alça en la paret més enlairada del llogaret. La primera referència documental del castell és en un document de venda, de l'any 1078, d'un alou que hi posseïen, «per aprisionem, in comitatum berchitano, in castrum vocitatum Mal grad», Joan Oromir i la seva muller Adelaida. El castell es trobava dins el comtat de Berga. Segurament Joan Oromir fou el primer senyor del terme. El 1089 n'era senyor Berenguer Ramon. El seu fill, Arnau Berenguer, el donà a l'església de Santa Maria de Solsona l'any 1102. L'oncle d'aquest, Vidià Pere, confirmà la donació el 1104 per a després de la seva mort. El 1112 Vidià era encara senyor del lloc i signà una convinença amb Guillem Dalmau de Cervera, encomanant-li dues terceres parts dels drets que posseïa al «Kastel de Malgrad». L'any 1126 n'eren sotsfeudataris els Puigverd i un membre d'aquesta nissaga cedí al paborde de l'església de Solsona tots els drets sobre els castells de Malgrat i les Piles. També hi tenien drets, com s'ha dit, els Cervera i el 1133, fou jurat el testament de Guillem Dalmau. S'hi ordenava que el «kastrum de Malgrad» fos donat a Guillem de Pujalt, sota el domini de l'església de Solsona. L'any 1138, el paborde Gausbert de Solsona infeudà el terme i el castell a Solastern, vídua de Guillem Dalmau de Cervera, el seu gendre Guillem de Pujalt, la seva muller Lorena i a llur fill Guillem. Al llarg del segle xii es produïren diverses disputes entre la canònica de Solsona i les famílies feudatàries del castell. El 1164, en el seu testament, Pere de Puigverd confirmà a la canònica el domini sobre el castell. El 1220, Guillem de Cervera i el seu fill, feudataris, cediren al paborde de Solsona, per 280 sous la vila i el castell de Malgrat. A la darreria del segle xiii, els Malgrat posseïen la castlania en nom dels pabordes de Solsona. El 1328, la castlania passà a Arnau de Biure. En els fogatjaments del segle XIV es reconeix la senyoria de la canònica de Solsona sobre Malgrat però el rei devia posseir-hi molts drets jurisdiccionals. El 1393, Joan I va vendre la jurisdicció canonical i el mer i mixt imperi a Ponç de Ribelles que, el 1396, va vendre a Santa Maria de Solsona tota la jurisdicció que hi posseïa. Malgrat continuà sota el domini de la canònica de Solsona fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle xix.

Escales dins de Malgrat

wpt025

Gir esquerre

wpt026

Gir dreta

wpt027

Gir esquerre

wpt028

La Prenyanosa

wpt029 (Tret de Wiquipèdia) La Prenyanosa és una entitat de població al terme de Cervera, a la comarca de la Segarra. El poble, situat en un coster a l'esquerra del riu Sió, a 3 km de Cervera i a 12 km de Guissona, té al voltant d'una vintena de cases disposades sobre el pendent de la vall. Una carretera l'envolta des del pla superior a la vall, i la connecta amb la carretera local L-311. Presideix el conjunt una casa de tipus senyorial, amb una robusta torre de planta rectangular, però molt modificada com a estatge de pagès. L'església parroquial, dedicada a Sant Miquel, conserva alguna paret de la construcció romànica, i al seu costat hi ha el cementiri que es troba una mica separat del nucli de cases. Història La primera referència escrita de la Prenyanosa apareix l'any 1024 en una afrontació del terme de Guissona. El 1099 figura en l'acta de consagració de l'església de Guissona. Al segle xii passa sota el domini del llinatge dels Fluvià i del monestir de Solsona. El 1262 Guillem de Fluvià ven al prepòsit de Solsona, Ponç, tot el que té a la Prenyanosa, i des d'aquell moment el poble forma part del patrimoni eclesiàstic solsoní i són els prepòsits i abats de Solsona qui nomenen el batlle. Als primers temps hi tenen un castlà, com Jaume Ros, del que se'n té constància l'any 1311. Al segle xiv intenta, juntament amb Malgrat, fer-se veïna de Cervera i pertànyer a la hoste de la vila. Fins a l'any 1972 forma un municipi propi del qual és cap. L'antic terme incloïa la Cardosa, Castellnou d'Oluges, Malgrat, Queràs i Sant Miquel de Tudela.

Creuar carretera

wpt030

Tarroja de Segarra

wpt031 (Tret de Wiquipèdia) arroja de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra. El terme municipal ocupa una extensió de 7,61 km², i es troba rodejat pels municipis de Torrefeta i Florejacs al Nord i pel de Cervera al Sud. La vila de Tarroja és el cap del municipi i l'únic nucli de població del terme. Està situat a la meitat septentrional del terme, a l'encreuament del riu Sió i el torrent de Valls. El poble de Tarroja està situat a la riba dreta del Sió, una mica enlairat respecte la llera del riu, a 460 metres d'altitud. El nucli primigeni és format per l'antiga vila closa fortificada, quasi circular, on hi trobem al bell mig la plaça amb l'església neoclàssica de Sant Salvador, d'origen romànic. Dins del nucli encara es conserven els antics elements de la vila closa com diferents portals i carrers coberts. Altres indrets d'interès arquitectònic són la casa Tella i la casa Sileta.

Comments (1)

Dipti Gimeno Anguera Jan 8, 2022
👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼

You can add a comment or review this trail