Tines de la Vall del Flequer-Torrent del Sot de l'Infern-Puig de la Balma-Mura-Rocafort (IBP:120)

Desnivell acumulat + real: 1.400m

Al cor de la comarca del Bages, entre Rocafort de Bages i el Pont de Vilomara, s’hi amaga la vall del Flequer, on es troba un impressionant conjunt d’enormes tines de pedra que durant el segle XIX s’utilitzaren per fer vi a les vinyes que quedaven molt lluny dels pobles. La seva funció no era exclusivament l'emmagatzematge del vi, sinó sobretot portar a terme la premsada i la fermentació del most, per evitar que el vi es fés malbé durant els llargs trajectes fins els punts de comercialització. La part inicial de la ruta recorre diferents conjunts de tines, magníficament conservats i amb panells informatius que expliquen detallada i gràficament el procés constructiu, funcions de les tines i de les edificacions annexes i l’elaboració del vi.
Abandonant el sector de les tines, pedalem uns quilòmetres (amb bones vistes de la cara Nord de Montserrat) i arribem al Torrent del Sot de l'Infern: recorrem el torrent, creuant-lo diverses vegades, i enfrontem les rampes més dures del recorregut, complicades a més per la presència de molta pedra solta. En finalitzar aquestes rampes, tenim una bona vista del curiós Turó del Mal Pas (formació rocosa característica del Parc de Sant Llorenç de Munt).
El següent punt d'interès és el Puig de la Balma, masia construïda amb pedra tot aprofitant l’aixopluc d’una imponent balma, al terme de Mura: de tota la construcció es constaten diversos períodes: la part central correspon al segle X, l’ala esquerra al XVII i l’ala dreta al XIII.
Des d'aquí ens dirigim cap`a Mura, un dels pobles més bonics de Catalunya, on val la pena aturar-se una estona i recórrer els seus carrerons de pedra i fer-hi un mos.

En sortir de Mura, de seguida prenem una pista en ascens i, poc després de coronar la pujada, prenem el corriol més divertit de la ruta, estret, sinuós i amb vegetació frondosa. Aquest corriol acaba a l'anomenat Torrent de Ramonet, que després de fortes pluges hem de recórrer literalment per dintre de l'aigua, seguint la llera, durant un bon tram. Superat aquest sector, pugem per asfalt al poblet de Rocafort i el darrer tram fins el punt de sortida decidim fer-lo per carretera per evitar un altre torrent que prometia complicacions importants.

NOTES: els primers metres del track no es van gravar per error del GPS, però només cal enllaçar el waypoint de la sortida (aparcament) amb l'inici del track.
No fer cas del temps, ja que inclou esmorçar i 2 avaries mecàniques, a banda de moltes aturades a fer fotos.