Torà. GR Vall del Llobregós
near Torà de Riubregós, Catalunya (España)
Viewed 7107 times, downloaded 165 times
Trail photos
Itinerary description
Descripció:
L’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT) conjuntament amb el Consell Comarcal de la Segarra està portant a terme la senyalització d’un sender de gran recorregut d’una distància de 65 quilòmetres, que afectarà cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós.
El sender és molt agradable, alternant boscos, rieres i camps de conreu, així com una gran quantitat de patrimoni arquitectònic. S’hi diferencien dues zones delimitades per les serres de l’Aguda i Pinós. Al nord, trobem un medi típicament Solsonès, on predominen les obagues de bosc de pi i roure alternats amb camps de conreu i s’hi concentra també la major part de masies, camins i fonts. En canvi, al sud d’aquestes serres el paisatge és típicament segarrenc. La plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, dóna pas a les guixeres dels altiplans d’Ivorra, Palouet i Biosca.
Actualment, la ruta encara no està homologada per la FEEC. Per aquesta raó, per poder fer la ruta sense problemes us podeu baixar els tracks i waypoints del GPS. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l’avenc d’Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l’horta de les Merites a Torà.
LA SEGARRA, SENSE PRESSES.
El paisatge de la Segarra es caracteritza per la seva ruralitat. Però, en comptes de l’exuberant varietat de conreus i productes de la Catalunya humida, la Segarra és un país en què el blat ha anat substituint el policultiu tradicional de tipus mediterrani que hi havia antigament, del qual alguns camps de cereal anomenats “vinyes” recorden com era la comarca en el passat. La Segarra sorprèn el visitant per la seva aspror de país sec, com seques són les pedres amb què es van fer els bancals, cabanes i pletes, veritables obres mestres de l’arquitectura popular.
Tanmateix, si la Segarra contrasta amb altres contrades del país, per ventura més exuberants i variades en conreus i productes, ella mateixa és una terra de contrastos. Així, mentre a l’hivern són freqüents les gebrades i a l’estiu les calorades intenses, la primavera i la tardor són èpoques de temperatures agradables en què el visitant, a més, pot descobrir dos paisatges completament diferents lligats al cicle vegetatiu del blat: el verd primaveral intens i tots els tons tardorals de l’ocre.
El paisatge rural de la Segarra s’adiu perfectament amb el seu patrimoni històric. Un patrimoni fet d’edificacions modernistes, de castells-palau que competeixen entre ells en ostentació, de grans santuaris i de petites capelles, de cases humils encabides en llogarets tancats sobre ells mateixos en forma de vila closa, d’antigues ciutats romanes, d’austeres torres de guaita de l’any 1000 i d’antics poblaments islàmics de quan les terres de la Segarra foren la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans.
Per tot això, la Segarra és un país diferent i alhora divers, amb una bellesa intrínseca que satisfà els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències. Recórrer la comarca a peu o en bicicleta és la millor manera de trobar-les.
Seleccioneu la ruta: Turons Torre de Vallferosa Torres de guaita Dels Romans De la pleta Del monestir Dues valls Cercavins Castells del Sió Castells del Doll
Vist al Consell Comarcal de la Segarra - Web de Turisme
L’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà (APACT) conjuntament amb el Consell Comarcal de la Segarra està portant a terme la senyalització d’un sender de gran recorregut d’una distància de 65 quilòmetres, que afectarà cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós.
El sender és molt agradable, alternant boscos, rieres i camps de conreu, així com una gran quantitat de patrimoni arquitectònic. S’hi diferencien dues zones delimitades per les serres de l’Aguda i Pinós. Al nord, trobem un medi típicament Solsonès, on predominen les obagues de bosc de pi i roure alternats amb camps de conreu i s’hi concentra també la major part de masies, camins i fonts. En canvi, al sud d’aquestes serres el paisatge és típicament segarrenc. La plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, dóna pas a les guixeres dels altiplans d’Ivorra, Palouet i Biosca.
Actualment, la ruta encara no està homologada per la FEEC. Per aquesta raó, per poder fer la ruta sense problemes us podeu baixar els tracks i waypoints del GPS. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l’avenc d’Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l’horta de les Merites a Torà.
Per veure la Ruta del Llobregos Clica |
El paisatge de la Segarra es caracteritza per la seva ruralitat. Però, en comptes de l’exuberant varietat de conreus i productes de la Catalunya humida, la Segarra és un país en què el blat ha anat substituint el policultiu tradicional de tipus mediterrani que hi havia antigament, del qual alguns camps de cereal anomenats “vinyes” recorden com era la comarca en el passat. La Segarra sorprèn el visitant per la seva aspror de país sec, com seques són les pedres amb què es van fer els bancals, cabanes i pletes, veritables obres mestres de l’arquitectura popular.
Tanmateix, si la Segarra contrasta amb altres contrades del país, per ventura més exuberants i variades en conreus i productes, ella mateixa és una terra de contrastos. Així, mentre a l’hivern són freqüents les gebrades i a l’estiu les calorades intenses, la primavera i la tardor són èpoques de temperatures agradables en què el visitant, a més, pot descobrir dos paisatges completament diferents lligats al cicle vegetatiu del blat: el verd primaveral intens i tots els tons tardorals de l’ocre.
El paisatge rural de la Segarra s’adiu perfectament amb el seu patrimoni històric. Un patrimoni fet d’edificacions modernistes, de castells-palau que competeixen entre ells en ostentació, de grans santuaris i de petites capelles, de cases humils encabides en llogarets tancats sobre ells mateixos en forma de vila closa, d’antigues ciutats romanes, d’austeres torres de guaita de l’any 1000 i d’antics poblaments islàmics de quan les terres de la Segarra foren la frontera entre al-Andalus i els comtats catalans.
Per tot això, la Segarra és un país diferent i alhora divers, amb una bellesa intrínseca que satisfà els esperits sensibles als valors de la natura, de la vida rural i de la història. Esperits que cerquen noves experiències. Recórrer la comarca a peu o en bicicleta és la millor manera de trobar-les.
Seleccioneu la ruta: Turons Torre de Vallferosa Torres de guaita Dels Romans De la pleta Del monestir Dues valls Cercavins Castells del Sió Castells del Doll
Vist al Consell Comarcal de la Segarra - Web de Turisme
Comments (5)
You can add a comment or review this trail
Te gusto la ruta?? de donde eres??
Va semblar-me un recorregut prou interessant per la varietat tan del paisatge, com pels indret que transita. Cal de tenir en compte la dificultat, tan per la distancia com per alguns corriols tècnics que pots trobar al llarg del recorregut pensat com a sender tipus Gr. Pot llegir el resum de l excursió al Bloc, clica l enllaç: "http://cicloturisme100x100.blogspot.com/2011/05/ruta-del-llobregos-la-segarra.html"
Pel que fa a la meva ubicació soc de Manresa.
Qualsevol altre informació no dubtis en contactar.
Que gaudeixis de l excursió.
Salut
jo ja l´he feta. Bravo!!.Enhorabona.
Hola creativo, celebro que la gaudisis. Salut.
Hola,
Tot i que han passat 10 anys de quan la vas fer, em sabries dir si està ben senyalitzada?
Salut.