Torelló-Grau del Feu-l’Esquirol-Cantonigrós-Roques de la Corbera-Salt de l’Eixerit-Salt d’en Nara-Salt del Cabrit-Torelló
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 27.72 mi
- Elevation gain
- 3,898 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 3,898 ft
- Max elevation
- 2,971 ft
- TrailRank
-
88
5
- Min elevation
- 1,407 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 7 hours 11 minutes
- Coordinates
- 1906
- Uploaded
- April 2, 2017
- Recorded
- March 2017
near Torelló, Catalunya (España)
Viewed 4464 times, downloaded 274 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta espectacular per els corriols que farem quan ens posem per els diferents torrents que seguirem, també s’ha de dir que em escollit la primavera i després de unes pluges, els torrents anaven plens d’aigua i els salts que hem passat rajaven a dojo, la visita a les roques de la Corbera també paga la pena, encara que haurem d’arrossegar la bici en algun tram, però com deia el Pau Riba “si fa sol, no es cap mal de morir dins de l’aigua”.
Sortim de Torello, i anem a creuar el Ges, a Gual, al molí del Viver, ens enfilem una mica i agafem un senderó que va pel costat de la carretera per anar a buscar la pista que va pujant paral•lela a la C-37, la pista va pujant, amb un pendent moderat, amb alguna baixadeta pel mig i algun repetjó dur, fins que arribem al grau del Feu. Deixem la pista que seguíem i trenquem a la dreta per baixar cap al Feu i la Vilassa, arribem a un corriol que sense cap dificultat tècnica baixa fins a creuar la carretera C-153 i arribem tot seguit a l’Esquirol.
Passem l’Esquirol per la vora i anem a creuar la riera de les Gorgues pel pont de la Gorga, agafem el camí Ral de Vic a Olot que va pujant per unes codines, força pesades per pedalar, més amunt el camí es una mica pedregós i amb algun xaragall combinat amb algun tram formigonat cap al final i així arribem a Cantonigrós.
Passem per la part final de Cantonigrós i quan en sortim agafem un corriol, que baixa i algun cop planeja, amb el torrent del Bala que ens queda al costat esquerra al fons de la vall. Ens en apartem una mica, remuntant, per anar a creuar el torrent del Gabatx, afluent del Bala, i tornem a posar-nos paral•lels al torrent del Bala, tot i que cada vegada el tenim més avall. El camí arriba a un punt que queda una mica perdedor perquè ens volem acostar a la cinglera que comença a formar les roques de la Corbera, d’aquesta manera anirem baixant per la vora de la cinglera, amb la bici al costat fins que ens en separem per anar a buscar un corriol que, ara ja sobre la bici, ens porta fins a les roques on podem gaudir de les seves formes.
Retornem pel corriol que entre pedregós i el pendent amunt ens farà empènyer una mica fins que s’aplani, quan tornem al punt on havíem deixat el camí abans, busquem a l’esquerra un sender amb un inici poc visible, aquest sender ens baixa fins la carretera BV-5207 que seguirem una mica pujant en direcció a l’Esquirol. Deixem la carretera per agafar una pista que va per la carena del Viver fins que en un revolt tancat la deixem per agafar un corriol que segueix pel costa del torrent del Viver fins que aquest vessa les aigües a la riera de les Gorgues, el corriol la segueix aigües amunt passant pel costat del salt de l’Eixerit, si el volem veure d’aprop em de deixar la bici acostar-nos-hi a peu.
Continuem pel corriol fins a travessar el torrent de Riupregon, també afluent de la riera de les Gorgues, ho fem empenyent la bici, seguim riera amunt fins arribar al pont del molí de la Bertrana que ens queda a l’altre banda i per arribar-hi travessem la riera a gual, l’entorn es preciós. Pugem pel pont i arribem a un camí estret que va pujant vora un quilòmetre i torna a baixar passant per la Barra de Ferro i més avall, quan la riera de les Gorgues ja ha arribat al pantà de Sau, arribem al torrent de les Paganes, abans de travessar-lo, remunten, a peu, uns centenars de metres per ana a veure el salt d’en Nara, que com ja he comentat abans avui tot raja espectacularment.
Travessem el torrent de les Paganes, a gual, tot i l’aigua que porta es pot travessar sense problemes a sobre de la bici, seguim el sender que va vorejant el pantà i en un punt, a l’esquerra, trobem un corriol que baixa una mica i ens porta a un bon mirador que ens permet veure el gran salt de les paganes, aquest corriol l’hem de fet a peu deixant la bici al sender. Seguim el sender de pla i baixada i de seguida arribem al salt del Cabrit, que com tots els altres raja de debò.
Seguim el sender una mica fins a la casa del Pont on arribem al camí Ral de Vic a Olot, que ens porta a travessar la C-152, deixem el camí Ral i ens enfilem pel serrat de l’Arimany, el camí ens porta cap a Llafrenca i després de pla anem a buscar el camí de la casa de l’Hora, ara per diversos camins anirem baixant cap a Torelló.
Sortim de Torello, i anem a creuar el Ges, a Gual, al molí del Viver, ens enfilem una mica i agafem un senderó que va pel costat de la carretera per anar a buscar la pista que va pujant paral•lela a la C-37, la pista va pujant, amb un pendent moderat, amb alguna baixadeta pel mig i algun repetjó dur, fins que arribem al grau del Feu. Deixem la pista que seguíem i trenquem a la dreta per baixar cap al Feu i la Vilassa, arribem a un corriol que sense cap dificultat tècnica baixa fins a creuar la carretera C-153 i arribem tot seguit a l’Esquirol.
Passem l’Esquirol per la vora i anem a creuar la riera de les Gorgues pel pont de la Gorga, agafem el camí Ral de Vic a Olot que va pujant per unes codines, força pesades per pedalar, més amunt el camí es una mica pedregós i amb algun xaragall combinat amb algun tram formigonat cap al final i així arribem a Cantonigrós.
Passem per la part final de Cantonigrós i quan en sortim agafem un corriol, que baixa i algun cop planeja, amb el torrent del Bala que ens queda al costat esquerra al fons de la vall. Ens en apartem una mica, remuntant, per anar a creuar el torrent del Gabatx, afluent del Bala, i tornem a posar-nos paral•lels al torrent del Bala, tot i que cada vegada el tenim més avall. El camí arriba a un punt que queda una mica perdedor perquè ens volem acostar a la cinglera que comença a formar les roques de la Corbera, d’aquesta manera anirem baixant per la vora de la cinglera, amb la bici al costat fins que ens en separem per anar a buscar un corriol que, ara ja sobre la bici, ens porta fins a les roques on podem gaudir de les seves formes.
Retornem pel corriol que entre pedregós i el pendent amunt ens farà empènyer una mica fins que s’aplani, quan tornem al punt on havíem deixat el camí abans, busquem a l’esquerra un sender amb un inici poc visible, aquest sender ens baixa fins la carretera BV-5207 que seguirem una mica pujant en direcció a l’Esquirol. Deixem la carretera per agafar una pista que va per la carena del Viver fins que en un revolt tancat la deixem per agafar un corriol que segueix pel costa del torrent del Viver fins que aquest vessa les aigües a la riera de les Gorgues, el corriol la segueix aigües amunt passant pel costat del salt de l’Eixerit, si el volem veure d’aprop em de deixar la bici acostar-nos-hi a peu.
Continuem pel corriol fins a travessar el torrent de Riupregon, també afluent de la riera de les Gorgues, ho fem empenyent la bici, seguim riera amunt fins arribar al pont del molí de la Bertrana que ens queda a l’altre banda i per arribar-hi travessem la riera a gual, l’entorn es preciós. Pugem pel pont i arribem a un camí estret que va pujant vora un quilòmetre i torna a baixar passant per la Barra de Ferro i més avall, quan la riera de les Gorgues ja ha arribat al pantà de Sau, arribem al torrent de les Paganes, abans de travessar-lo, remunten, a peu, uns centenars de metres per ana a veure el salt d’en Nara, que com ja he comentat abans avui tot raja espectacularment.
Travessem el torrent de les Paganes, a gual, tot i l’aigua que porta es pot travessar sense problemes a sobre de la bici, seguim el sender que va vorejant el pantà i en un punt, a l’esquerra, trobem un corriol que baixa una mica i ens porta a un bon mirador que ens permet veure el gran salt de les paganes, aquest corriol l’hem de fet a peu deixant la bici al sender. Seguim el sender de pla i baixada i de seguida arribem al salt del Cabrit, que com tots els altres raja de debò.
Seguim el sender una mica fins a la casa del Pont on arribem al camí Ral de Vic a Olot, que ens porta a travessar la C-152, deixem el camí Ral i ens enfilem pel serrat de l’Arimany, el camí ens porta cap a Llafrenca i després de pla anem a buscar el camí de la casa de l’Hora, ara per diversos camins anirem baixant cap a Torelló.
Waypoints
Waypoint
1,673 ft
Comments (7)
You can add a comment or review this trail
L'herba fetgera, viola de llop o viola de pastor (Anemone hepatica) és una planta perenne de la família de les ranunculàcies. Es troba en boscs generalment caducifolis, principalment a l'estatge montà, però també al subalpí i a la part més plujosa de la regió mediterrània. Al Pirineu català es troba des de la Val d'Aran i de la Baixa Ribagorça fins al Vallespir i l'Alt Empordà. La trobem també en zones d'Osona, del Bages i del baix Solsonès a l'Anoia. És present, a més, a la Serralada Prelitoral i a les zones que van des del Gironès fins al Montnegre i de Montserrat als Ports de Beseit. A nivell mundial es troba a l'hemisferi nord, tant a Europa com a l'Àsia o Amèrica del Nord. Aquesta planta també és coneguda com a viola borda, viola de galàpet o herba de la Trinitat.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/torello-grau-del-feu-lesquirol-cantonigros-roques-de-la-corbera-salt-de-leixerit-salt-den-nara-salt-17035158/photo-10762081
El cucut (Primula veris) és una planta perenne herbàcia que pertany a la família de les Primulàcies.
Aquesta planta es troba a les regions temperades d'Euràsia, llevat les zones més septentrionals. Als països catalans es troba a les zones muntanyoses del nord del País Valencià i a l'interior del Principat.
El seu hàbitat ideal són boscos poc espessos i zones humides amb un rang altitudinal d'uns 600 a 2100 metres per sobre del nivell del mar.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/torello-grau-del-feu-lesquirol-cantonigros-roques-de-la-corbera-salt-de-leixerit-salt-den-nara-salt-17035158#wp-17052520/photo-10762229
La xicoia (Taraxacum officinale), també anomenada dent de lleó, camaroja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies. La seva morfologia és molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40cm - 50cm d'alçada. Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa arreu. És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita. És una planta molt comuna a tota Europa, on el Taraxacum compta amb unes 1.200 espècies més, molt semblants entre elles. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar gairebé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/torello-grau-del-feu-lesquirol-cantonigros-roques-de-la-corbera-salt-de-leixerit-salt-den-nara-salt-17035158#wp-17052529/photo-10762389
L'abellera aranyosa o flor d’aranya (Ophrys sphegodes, Mill., 1768) és una orquídia monopodial i terrestre de la subtribu Orchidinae de la família Orchidaceae del gènere Ophrys. El seu nom genèric ophrys deriva de la paraula grega ophrys = 'cella' referint-se a l'alta consideració que es té cap a aquest gènere. Del grec sphegodes = 'similar a una vespa' referint-se al seu label. Ophrys s'esmenta per primer cop en el llibre Naturalis Historia de Plini el Vell .
Ophrys sphegodes és una orquídia terrestre que té tubercle subterrani, globular i petit, del qual surt la tija floral erecta senzilla i sense ramificacions, d'uns 30 cm. Aconsegueixen una alçària de 25 a 30 cm. Les petites fulles basals formen una roseta de fulles enganxades arran de terra, oblongolanceolades arrodonides sense indentacions, tenen un color verd blavós. Les flors tenen un label de grans dimensions. El label és trilobulat d'un color marró fosc, amb lòbul central vellutat, triangular, allargat i bombat. El label de color marró vermellós, d'uns 13 a 18 mm de longitud, té tres lòbuls amb els dos laterals triangulars que estan girats lleugerament cap endavant, amb uns pèls fins i sedosos imitant èlitres d'insecte. El lòbul intermedi és glabre i més gran que els laterals, en el qual l'espècul és de color acer o una mica purpuri, amb forma de H o de lletra "pi" grega. Aquesta varietat té dos sèpals laterals iguals en grandària, el tercer es gira una mica cap endavant. Els tres sèpals són d'uns 7 mm de longitud i un color uniforme verd vermellós o verd. Els tèpals interns són bastant més petits que els externs, estrets i afilats (imiten les antenes d'un insecte), però del mateix color verd que els sèpals, i fan un gran contrast amb els tons foscos del label. De dos a deu flors es desenvolupen en la tija floral amb fulles basals. Les flors són úniques, no solament per la seva inusual bellesa, gradació de color i formes excepcionals, sinó també per la ingenuïtat amb la qual atreuen els insectes. El seu label imita en aquest cas l'abdomen d'una aranya. Aquesta espècie és molt variable en els seus dibuixos i gradació de color.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/torello-grau-del-feu-lesquirol-cantonigros-roques-de-la-corbera-salt-de-leixerit-salt-den-nara-salt-17035158#wp-17052533/photo-10762410
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
ruta molt interesant per el entorn i la cantitat de corriols
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Difficult
L'amic Totof sempre ens regala amb itineraris excel·lents. Aquest no és diferent.
La ruta és exigent físicament i la dificultat dels corriols no és molt alta, cosa que ens farà gaudir dels indrets.
Potser el principi de la ruta resulta poc atractiu, mentre anem paral·lels a la C37, però queda de sobres compensat amb els magnífics corriols que trobem després de Cantonigrós. També destacar la pujada a Cantoni, per un camí ple de llosses i graons, amb un pendent prou pronunciat com per exigir-nos uns bons esbufecs.
Merci Totof!!
Moltes gràcies alnat, intentant ser un deixeble del gran mestre dels corriols.
Salut!!