Transcat 2012 - Molina - Barcelona - 200Km

Ultra Marathó BTT de 200Km, amb un IBP de 308 i un desnivell acumulat en pujada de 3600+.

CRÒNICA

Sortim de Figueres , en Marc i jo disposats a fer una cursa èpica, anar de la Muntanya al mar travessant mig Catalunya 200Km i 3600+ és la Transcatalunya 2012 de la Molina al Fòrum de Barcelona.
Quedem a les 10 del matí per anar amb temps i tota la calma del món, anem a Badalona, on deixarem el cotxe perquè som de fora i no sabem on deixar el cotxe a Barcelona tot el cap de setmana, un amic nostre, en Guillem, hi viu i el diumenge ens vindrà a buscar.
A 2/4 de 12 agafem el metro i com si algú els hi hagués dit als operaris del metro, ens veuen amb les bicicletes i automàticament ens obren les portes laterals per poder passar sense problemes, semblava que fossin voluntaris de probike, sense més incidents amb un canvi de línea de metro pel mig arribem a l’estació de Sants.
Pugem a les bicicletes i comencem a pedalar tot carregats amb el macuto de l’organització cap a probike, on a dos quarts de quatre, un autobús ens portarà direcció a la Molina. Cap a un quart de dues arribem a Probike, ens comenten que el tercer torn d’autobusos encara tardarà a sortir, nosaltres ja ho sabem però no volíem haver d’anar amb preses i demanem per guardar les bicicletes a l’interior per poder anar a dinar mentre fem temps per que arribi l’autobús. Amb un tracte d’allò més amable ens les deixen guardar a Probike(fins i tot ens incorporen un microxip anti-vandàlic). sortint de la botiga ens trobem en Pere l’organitzador que se’ns presenta i ens promet que ho passarem d’allò més bé fent la cursa. Ens dirigim a un restaurant de la cadena Fresco on el menjar bufet ens ajudarà a acumular carbohidrats pel que ens espera l’endemà. Són tres quarts de tres i ja tornem a ser a probike per carregar les bicicletes al bus, on ja hi veiem una munió de gent fent cua, passen els minuts i cada cop hi ha més gent, sort que ja estem a la cua i una noia de l’organització molt amable ja ens ha passat llista. Comencem a veure tots els participants d’aquest 3er torn que ja hi són tots fent cua. De seguida ens n’adonem, tot mirant-nos amb en Marc, ens preguntem “Has vist quines bicicletes que té la gent ?“ les Specialized epic, cube, Scott i models d’alta gama abunden. Nosaltres quedem una mica ridiculitzats amb les nostres, una trek i una rockrider de 700€, de seguida comencem a pensar “què passa que tothom és pro aquí?” hem entrenat molt i som conscients que podem acabar i que serà molt dur, però, potser no sabem on ens hem ficat i del nivell de la gent.
Pugem a l’autobús i ens dirigim cap a la Molina falta gent!! Un cop arribem descarreguem les bicicletes i ja tenim un garatge per deixar-les durant la nit, tot apunt, una zona per deixar el macuto de l’organització que l’endemà el portaran a Barcelona, tot organitzat. Ja sabem quina habitació ens ha tocat, la gent de Probike saben fer molt bé les coses.
Un cop instal•lats sortim caminant de l’hotel Super Molina al Alberg de les neus on es apunt de començar el brífing de la cursa, mentre baixem l’autobús que ens ha portat ens veu i ens deixa pujar-hi per portar-nos-hi molt amablement….arribem el Brífing…gent molt ben preparada, cames depilades, bessons i cames que fan por et fan una sensació de que tothom entrena molt. Després d’una hora de comentar el roadbook i de com esta l’estat del terreny, aquest any , que ja ens avisen que està pitjor que l’any passat, tornem caminant cap al Super Molina ja tenim gana, es hora de sopar i s’ha d’anar a dormir ben aviat, a mig camí ens trobem els BP bikers un grup genial i unes màquines de la Btt que era la primera vegada que ens veiem però que feia temps que parlàvem pel facebook i aquí ens varem veure les cares per primera vegada, sopem junts i el monotema BTT està servit. Havent sopat anem cap a l’habitació ens hem d’aixecar a les 4 del matí doncs la sortida és a les 5..i hem de mirar de dormir tot el que puguem perquè necessitarem totes les forces que puguem acumular.
Son les 4 i el despertador no ha sonat, però sentim els esperons de la gent pel passadís, que ens indica que toca aixecar-nos, ens vestim d’una revolada i baixem a esmorzar amb els nous companys d’armes els BPBikers, que ja no veurem més en tota la cursa.
Deixem el macuto de l’organització i baixem amb la bicicleta 2Km fins el punt de sortida. Ens situem dels últims no tenim cap pressa, són les 5 del matí, en Pere de probike surt i tot fent un discurs que no sentim, 5h2min es dona la sortida, fa impressió veure 370 persones amb frontals i sortint tots a l’hora, prudentment, anem fent sense pressa toca conservar el dia serà molt llarg, anem pujant fins a la Mesella on agafem una pista vermella i cap amunt falta gent…el començament el camí és força amable però mica en mica es va complicant fins que arriba un moment que toca arrossegar la bicicleta, un cop passat el tram difícil que no dura gaire, anem pujant fins arribar al coll de Pal, fem parada tècnica per menjar un plàtan i continuem, 2kms de baixada per asfalt i apa pista pedregosa i trams de grava pràcticament tot el trajecte fins a baix…es fa dura la baixada!!! Ja només començar ens trobem 2 nois i un estirat a terra que sembla que s’ha fet molt mal, el seu company ens va demanant calma al baixar, (Al acabar al dia ens diuen que al final tot ha quedat en un espant i prou i no tenia res) veient que tot està organitzat i que ja truquen per telèfon demanant ajuda, continuem avall fins arribar al primer control, on mengem una mica i de seguida re emprenem la marxa per carretera fins a la Poble de Lillet on emplenarem aigua a la Font del poble i enfilarem la segona pujada del dia i més dura, una pujada de 14Km. Comença amb un parell de quilòmetres amb unes rampes molt dures, anem fent i em vaig preguntant que no pot durar tant aquesta pendent tan pronunciada ja que sinó faríem molt més desnivell del qui hi ha marcat en el track, mica en mica la pendent modera i es converteix amb un tram de pista molt agraït, trams planerets per recuperar i pujar, i anar fent una bona estona, de cop arribem a un tram on tot canvia i la pujada aumenta ple de pedregar, fang, sorra i grava buuuffff no s’acaba mai, es molt pesat sembla el camí interminable, arribem a un refugi on l’amo ens espera amb coca-coles i aquarius, però no parem i continuem pujant pel pedregar i la pista en mal estat, puja que pujaràs fins que finalment el GPS m’indica que hem arribat al cim, genial ara podrem baixar….em pensava que tindríem una pista maca per fer una baixada maca però no…més pedra i camins trencats però sense pensant-nos-ho gaire anem baixant en Marc i jo, tenim ganes de trobar el segon control que sembla que no acaba d’arribar, de seguida tornem a pujar fins que un cop passat una pujada d’1km aproximadament i ja baixant veiem el segon control Km 52….que bé, hem de recuperar forces i menjar que l’estomac ja crida. Mengem, bevem força en Marc es veu un Iogurt de maduixa i continuem la ruta, ja hem fet uns 1800m de desnivell en pujada i ara ens queden 150Km per fer-ne 2000+, ens sembla que ja esta fet….anem baixant i ens trobem un noi que va sol, ens acompanya un tram, fa cara de molt cansat i d’anar amb molta por a les baixades i això que va amb un Specialized epic doble(bufff la portéssim nosaltres aquesta), el tram es fa molt dur la pista no acompanya gents, continua la pedra i els camins trencats, travessem un parell de cops el riu i el camí no millora, tota l’estona pujant i baixant, quan sembla que s’acaba torna a venir més pista pedregosa sembla un no acabar mai…..(li comento a en Marc, “ Noi m’havien venut un altres cosa amb això de la Transcat, em varen dir tot pista bona però de moment ..buuuffff quin fart”)encara ens queden 35Km fins el 3er control i dinar, de cop tenim un petit descans d’enllaç per carretera però de seguida ens trobem un noi de l’organització que també ens havíem conegut el dia abans a probike, que ens anima i ens fa anar un altre cop per una pista que sembla encara més trencada… aquí ens n’adonem que el noi de la spezialized ja no ens segueix…ja no el tornarem a veure en tota la ruta. comencem està farts de rebotar tan amb les nostres rígides i la pedra que hi ha, de cop arribem al riu, el travessem com podem fins una carretera on resem perquè ens donin una mica de treva amb les pedres, la ruta no ens endinsa per cap més camí de pedra ni sorra com fins ara….(Anem comentant amb en Marc camins rodadors…no sé que entenen per rodador aquest no han fet mai, el carrilet de sant Feliu a Ripoll això si que és rodador) sembla que l’asfalt abunda i fins i tot la baixada amb només alguna petita pujadeta per continuar baixant, ara podem agafar un bon ritme anem fent durant uns 15 Km fins que de cop hem arribat al control 3, molt a prop de Santa Maria de Merlès, ostres que bé, tot just són dos quarts d’una, tot muntat i apunt per fer un bon àpat, pasta de primer, botifarra i pa amb tomata de segon, macedònia de postres, que bé que ens cuida la gent de Probike i que bé que es posa aquest tiberi, fins i tot, ens donen un val per fer un Café al bar del costat on tenen la carpa, ben servits, ben menjats i descansat tornem agafar el track per continuar el camí cap al quart punt de control, endavant que ja està fet això 100Km més i ja ho tenim.
Continuem per asfalt 2 o 3 Quilometres com abans de dinar…però es clar si és BTT no podia pas durar massa i comença un tros de pujada amb trams de molt pendent, comença a fer una calor que cada cop costa més anar pujant quin tip de suar, però puja que pujaràs el dinar ens ha donat força i ganes, anem fent …. en un tres i no res arribem al quart control on trobem dos corredors més, mengem una mica però sobretot bevem molt que fa calor i la set apreta, continuem cap a la conquesta del 5è control aquest tram comença molt bé amb poca pendent i es fa bastant ràpid tot i que cap al final comença a ser molt dur, pel camí ens anem trobant grupets de 2 o 3 que anem passant arribem a Artés,