Transpirenaica 2010 - Etapas 12 a 16

Etapa 12. Senegüé-Aragüés do Puerto: 62 qm. i 1.450 mts. Bonica etapa amb quatre colls. Un de llarg al matí, el Pueyo de Escués, que ens ha enlairat fins als 1.500 mts. i 3 no tan llargs a la tarda, que ens han portat a 3 boniques valls perdudes del Pirineu, les dels pobles de Borau, Aisa i Jasa. Les vistes des dels diversos indrets han estat magnífiques.
Etapa 13. Aragüés-Isaba: 58 qm. i 1.350 mts. Al matí, hem fet 3 colls. El primer fins a Urdués, el segon fins a Echo i el tercer fins a Ansó. Els dos primers hem trigat 3.30h. degut al camí dolent. Però ha valgut la pena per les trialeres i el paisatge. El tercer també ha sigut laboriós de baixada. El resultat és que hem arribat a dinar a Ansó a les 15h. amb una gana que ens aixecava. A la tarda hem tingut un coll llarg, però suau i molt bonic: les imponents gorges de Zuriza, abans de baixar per una preciosa fageda fins a Isaba.
Etapa 14. Isaba-Roncesvalles: 84 qm. i 1.600 mts. Llarga etapa amb bones pistes i cinc colls. Al matí hem assolit els boscos d’Irati després de pujar el segon coll del dia. La llarga baixada fins a Orbaiceta de 44 qm. amagava encara dos colls més, que han endarrerit l’hora del dinar. Finalment, a Orbaiceta ha arribat la recompensa al restaurant Pardix a les 15.30h. A la tarda encara ha calgut fer un cinquè coll per arribar al final d’etapa, Roncesvalles.
Etapa 15. Roncesvalles-Etxalar: 82 qm. i 1.750 mts. Etapa llarga, amb tres colls. Al sortir pugem el coll de Lindux, el de menys desnivell del dia, però difícil per la fina pluja que cau i el fred (7º), en especial per la llarga baixada, de més de 900 mts., fins a Banca. Aquí, per sort, la pluja ha parat. El segon i tercer coll, l’Elorrieta i l’Iñaberri, són força més durs per les dures pendents que presenten, però els dos tenen baixades divertides i trialeres, l’Elorrieta fins a Elizondo, on dinem, i l’Iñaberri, fins a Etxalar.
Etapa 16. Etxalar-Hondarríbia: 50 qm. i 1.100 mts. Tot i la moderada distància, és una etapa exigent pel molt fort pendent dels seus 3 colls. Sortim i encadenem els tres colls de forma successiva, sense trobar cap poble. En el segon pugem a la falda del Larrún, cim dominant de la zona, amb baixada molt trialera. Finalment, per zona boscosa baixem fins a nivell del Bidasoa, que ja seguim fins a la seva desembocadura a Hondarribia i la platja, on ens banyem.