Transpirenaica etapa 3. Martinet - Aubinyà. (Andorra)

Que bé que es menja i es dorm a casa, i és molt més barat!

Avui no matino gens, el recorregut m'és majoritàriament desconegut encara que sóc conscient que serà dur. El Qnillet em porta amb el cotxe cap a Martinet i arrenco per la carretera que porta a Arànser.

La distància no és exagerada però avui pujaré des de 950 mts d'alçada fins als 2.200 al collet de la Serra de les pinyes just a sobre de Bescaran. Segurament que ho dic influenciat per vincles emocionals però el paisatge aquí no és bonic sinó que per a mi és la part més bonica de la transpirenaica. Pocs llocs del pirineu permeten rodar per sobre dels 2.000 mts d'alçada i a més les vistes al Monturull cap endavant i cap a la cara nord del Cadí-Moixeró cap endarrera són corprenedores. A més la zona fronterera entre Catalunya i Andorra ofereix unes vistes brutals de les valls del riu Segre primer i de les Valls del Valira més endavant. Jo diria que estar en aquest indret pot resultar terapèutic i tot!

Faig un petit descens pel camí que em duria a Bescaran i en l'encreuament vora el riu torno a prendre camí amunt, són 7 kms més per anar a buscar els boscos de La Rabassa i la collada de Pimes. Aquesta part sí que la conec i molt bé. Com que em queda poc pujo el ritme i entro a Andorra i quan estic a punt d'arribar a l'aparcament de Naturlàndia prenc el PR (Petit Recorregut) que baixa fins a Juberri al qual a Andorra li diem el camí de St. Vicenç. És un corriol increïble que té algún tram bastant complicat i molt tècnic però que jo prefereixo a l'alternativa de baixar per la carretera. Les pluges han deixat algun d'aquests trams per posar peu a terra i així ho faig perquè tinc moltes ganes de continuar el camí sense magulladures.

Ja torno a ser a casa!