Transpirinenca etapa 12-Aurín-Echo

DOTZENA ETAPA. Aurín-Echo.
Sortim del Càmping a dos quarts de nou per la carretera direcció Jaca, aprofito una benzinera per comprovar la pressió de les rodes i prenem una carretereta que porta a Larres, passat el poble seguim per la carretera que puja per la Vall d’Acumuer, passem vora els jaciments de gas i abans d’arribar a Isín prenem una pista cap a l’esquerra que puja a la serra d’Escués pel mig d’una roureda i boscos de pi i avet. Una vegada som al coll, agafem una mica d’alè mentre cau alguna gota de pluja, preparem els impermeables però ha estat poca cosa, baixem per un sender que és un pedregar, més endavant trobem una pista igual de pedregosa vora el riu Iguazel que ens fa baixar lentament cap a Garcipollera on comença l’asfalt que ens portarà a Castiello de Chaca on farem un avituallament a la font de la plaça. Prenem la transitada N-330 cap al nord, sortosament aviat tranquem cap a l’esquerra direcció Aratores per una carretereta força dreta que puja al Coll de de la Serra on fem un entrepà i baixa a Borau. Sortint del poble tornem a pujar, ara cap a la collada d’Array per tornar a baixar, ara cap a Aísa. La carretera millora i tornem a pujar fina a arribar al refugi de la Loma d’Aísa i baixem a Jasa, en aquest punt hauríem de pujar a Aragües d’O Puerto i creuar cap a Urdues, però ens han informat que a Urdues hi ha un corriol, La Senda de Urdues, molt pedregós sense res de bo, molt lent i que amb les alforges es fa molt pesat, amb trams que hem de pujar la btt a coll i que va a Echo per lo que decidim amb molt bon criteri sortir de Jasa cap al sud per la carretera vora el riu Osia, comença a gotejar de nou, porta tot el dia amenaçant la pluja, cada vegada plou més i ens veiem obligats a posar-nos els impermeables, al final fa un bon ruixat i quedem força xops, arribem a la cruïlla de la carretera que puja a Echo vora el riu Aragón, la seguim fins a arribar al poble. Ens plantem a l’allotjament, l’Hotel La Val, una mena d’hostal antiquat amb una mestressa amb molta xerrameca, fem una bona dutxa calenta per recuperar-nos del fred de la pluja, sembla que vol sortir el sol i sortim a donar un volt pel poble, encara no hem caminat un parell de carrers que torna a caure un bon xàfec. Finalment acabem fent una cerveseta al Bar, en sortir visitem una mica el poble, és bastant maco. Al vespre tornem a l’antiqualla a sopar, molta xerrameca i quatre ossos per rosegar, o sigui, aquesta dona no sap que necessitem calories per recuperar-nos de l’esforç d’avui i per cremar a l’endemà. Avui l’oruxo no és per pair, sinó per omplir la panxa, i a dormir.
Avui ha semblat una etapa de transició, al principi hem pujat per una pista poc motivadora, em baixat per un pedregar de mal baixar i hem fet molt i molt asfalt. I a sobre he sopat malament. Lo millor el pobles petits i tranquils.

Etapa 13- Echo-Izaba

Transpirinenca