Trialeres senders i corriols de Collserola

BTT amb assistència elèctrica cosa que permet pujar per les trialeres. Sense assistència cal estar fort o molt fort per fer algunes de les pujades però totes són ciclables.

La major part del recorregut són senders fàcils i agradables. Si t'agraden les trialeres difícils ho trobaràs força senzill excepte dos o tres punts.
Si no t'agraden les trialeres només has d'evitar la pujada al Puig de la Guàrdia i seguir la pista en lloc d'enfilar-te al sender carener després de Can Coll, a la Serra d'en Fotjà. L'alternativa és molt evident.

Tota la resta és ciclable amb senders i corriols estrets i ufanosos de vegetació, molt agradable i un plaer de pedalar.

Des de Karl Marx pugem pel caminoi i sender fàcil de la Font de la Mercè, aquest us dóna una idea del que considero un sender fàcil i agradable (si no fa solana, que és dels pocs sense ombra de tota la ruta.
Pugem al Forat del Vent i 150m més avall ja agafem el sender del Torrent de Sant Iscle que aviat es cobreix de vegetació ufanosa, molt molt maco, torrent avall fins el sender dels camps de Can Lloses i la font on hi ha un tramet de caminoi molt simpàtic.
Agafem un moment la pista cap el cementiri i a tocar de les oficines la pista ràpida de Can Catà però la deixem per sender amb tanca en pujada direcció turó pelat (hi ha un indicador) que acaba trobant el GR-92. Aquest és un exemple de sender que es fa sense assistència elèctrica si tens alhora força i tècnica. Amb l'assistència elèctrica la força no cal i tècnicament no és molt difícil.
Deixem el GR per pujar al Llagat i baixar per la serra de Na Joana, amb un punt d'interès però del tot factible.
Parem a la pista de Canaletes i després d'un parell de voltes trobo el sender al marge esquerra del Torrent de Sant Iscle que ara farem de pujada (suau i fàcil) fins la pista a Can Catà. Gir a dreta i desviació per pista amb tanca a fer el Tobogan un parell de vegades, a jugar!!

El següent sender l'anomeno Flow, és paral·lel a la pista que va cap a Can Coll i de baixada (avui el pugem) té molt de flow.
A mig camí veiem per la dreta la duta baixada que ve del Puig de la Guàrdia. Agafem la següent desviació i la pujada no és tan bèstia (si vas electrificat!). Sender boscós ben xulo amb un parell o tres de peus a terra.
De baixada del Puig de la Guàrdia segueixo una traça pel torrent però no trobo camí enlloc, només arbres tombats i vegetació disposada a no deixar-me passar així que decideixo tornar parcialment per on he pujat i fer la part final més dreta de baixada per tornar on era fa una estona. Si no us van les trialeres podeu estalviar-vos tot el bucle.

Can Coll, desert, vespre de dimecres. SI fos cap de setmana seria una locura de gent. No recomano fer aquestos senders en cds ja que molestem els vianants.
De Can Coll sortim per la caseta d'aigües camuflada sota la vegetació i remuntem el sender preciós però molt fressat que puja cap el Sud, camí de la Serra de Masriera confluència amb Fotjà pel costat del Turó de Can Cerdà.
Si us agrada aquesta pujada seguiu per senders cada cop més tècnics de turó en turó però si ja en teniu prou només cal seguir la pista paral·lela i molt propera tota l'estona.

De postres el sender que surt de Casa Juaco i baixa del turó d'en Fotjà, espès i brut però de bon baixar, el corriol-mirador que va fins la torre d'alta tensió per fer fotos a Barcelona i el corriol-mirador dels senglars per fer fotos al Vallès i si fos de dia més lluny encara.
Ctra de les Aigües i cap a casa!

Espero que us agradi!