Un tomb per l'Aiguabarreig. De Seròs al bosc de Seròs, la Granja d'Escarp i Massalcoreig

[CA] Un tomb per l'Aiguabarreig. De Seròs al bosc de Seròs, la Granja d'Escarp i Massalcoreig

A ponent del Principat, els rius Segre i Cinca s'ajunten en un sol cabal abans de confluir amb l'Ebre. Els dos cursos dibuixen una forma de V sobre el territori abastant una àmplia plana presidida pel relleu de la serra de Montllober. Aquest espai de gran interès natural, humà i econòmic és l'Aiguabarreig. Ocupa part dels termes municipals de Seròs, Massalcoreig i la Granja d'Escarp per la banda del Segrià, i de Torrent de Cinca i Mequinensa per la del Baix Cinca, a la Franja de Ponent, d'administració aragonesa. Nombrosos jaciments arqueològics testimonien el poblament antic d'un territori on l'abundància d'aigua, pesca i caça, juntament amb els recursos miners, ha atret l'home des de sempre. Hi ha indicis de regs prehistòrics i restes d'obres iberes i romanes, però va ser durant el llarg període de dominació àrab que el regadiu va prendre proporcions considerables. Durant els segles XVIII i XIX, el creixement demogràfic va impulsar nombrosos projectes de reg. Amb un retard considerable, el 1906 es va inaugurar la primera gran obra hidràulica del vessant pirinenc de l'Ebre, el canal de Catalunya i Aragó, inicialment anomenat de la Llitera, que recorre una distància de 124 km des de l'embassament de Barasona fins al sud de Seròs, on desaigua al Segre. El projecte preveia regar 104.850 ha. El 1927, quan la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre es va fer càrrec del canal, se'n regaven 73.000, cinquanta anys després, el 1976, 93.745, de les quals 36.075 a Catalunya. Actualment, la superfície regada per aquest canal al Principat és de 40.000 ha.

La singularitat d'aquest espai rau en el fort contrast entre l'entorn verd i esponerós de l'Aiguabarreig i el paisatge àrid i ressec de la plana i serres que l'envolten. Aquest contacte d'hàbitats i entorns tan diferents ha donat a aquest espai una riquesa biològica única a Catalunya i l'ha convertit en un indret d'atracció per als observadors de la fauna de tot Europa, especialment per als ornitòlegs. A més de l'agricultura i dels recursos fluvials, una altra activitat econòmica pròpia d'aquest entorn ha estat la mineria, actualment en fort retrocés. Afortunadament, l'activitat turística basada en la natura i el paisatge pot aportar a aquestes terres el complement necessari i equilibrador de la seva economia.

L'itinerari descrit és un magnífic recorregut en bicicleta que, per les seves característiques, s'hauria de realitzar en una estada de dos dies. Discorre per un territori sorprenent, poc conegut, de gran valor naturalístic, històric i econòmic. El centre d'atracció de la ruta és el paratge de l'Aiguabarreig. Diverses instal·lacions, observatoris i passeres permeten endinsar-se per aquests aiguamolls, canyissars i boscos de ribera fruint d'una varietat d'espècies botàniques i de fauna inusual, on destaquen ocells i aus aquàtiques. Prenent com a punt de partida la població de Seròs, amb una ruta d'anada i tornada, es visita primer el bosc de ribera del Segre i els extensos conreus de fruita i hortalissa de la plana d'Avinganya; en un segon tram, es va de Seròs a la Granja d'Escarp passant pel monestir d'Avinganya, es visita l'Aiguabarreig i es recorre un tram de la riba oriental del Cinca passant per Massalcoreig, on hi ha l'Oficina d'Informació i d'Interpretació de l'Aiguabarreig. Part d'aquest entorn ha estat protegit per l'Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre-Cinca, que abasta un total de 450 hectàrees.
Ruta senyalitzada parcialment.

Es parteix del poble de Seròs. S'hi pot accedir per la carretera LP-7041 des de la N-IIa (km 449), a l'oest d'Alfarràs, o des de la sortida del km 442 de l'A-2, entre Lleida i Fraga. També hi duu la carretera A-242 i C-45 de Reus a Fraga, que es pren a la sortida de Fraga de l'A-2.

Bosc de Seròs i volta a l'Aiguabarreig

0,00 km (104 m). Seròs. Es pren com a punt de partida de l'itinerari l'ampla zona de lleure situada a l'àrea esportiva de Seròs, al NO de la població, entre la piscina i el camp de futbol. S'agafa la carretera C-45 en direcció SE cap a Maials, es creua la rotonda de la carretera de la Granja d'Escarp (la LP-7041) i es continua per la C-45 que, a poc a poc, gira a l'est.

0,78 km (91 m). Bifurcació. Cal abandonar la carretera i prendre la pista que surt a mà dreta en direcció SE. Se segueix per la pista principal, sempre recte (SE), deixant a banda i banda trencalls que van als conreus.

1,71 km (86 m). La pista arriba a l'alçada del riu Segre i gira 90 graus a la dreta (O). Se segueix paral·lelament el curs del riu deixant desviaments secundaris a mà dreta (N) que es dirigeixen als camps de conreu i de fruiters. A mà esquerra (S), entre la pista i el riu, creix un esponerós bosc de ribera.

3,00 km (83 m). La pista penetra de ple en el bosc de ribera. Poc més endavant, a mà esquerra, el riu forma una illa. En aquest entorn de canals (aquí anomenats galatxos), aiguamolls, tamarigars (tamariu) i canyissars creix una notable diversitat d'espècies botàniques, refugi de gran varietat d'ocells.

4,14 km (79 m). La pista mor al costat del riu Segre. Es torna enrere desfent el camí fins a l'encreuament amb la carretera de la Granja d'Escarp (LP-7041) per dirigir-se a l'Aiguabarreig.

7,75 km (95 m). Rotonda on conflueixen les carreteres C-45 i LP-7041. Ara es gira a l'esquerra (SO) per la LP-7041 en direcció a la Granja d'Escarp. Cal parar compte i circular arrambats a la dreta aprofitant l'ample voral existent.

9,66 km (95 m). Bifurcació. Es deixa la carretera i s'agafa a l'esquerra (SO) una pista que accedeix al monestir d'Avinganya. El monestir, dedicat a Nostra Senyora dels Àngels, originàriament d'estil gòtic, va ser el primer establiment hispànic de l'orde monàstic dels trinitaris. Després de la visita, es continua per la pista que surt en lleugera baixada des del temple en direcció S, i després O, i que, 500 m després, creua la carretera LP-7041.

10,19 km (94 m). S'agafa la pista que surt a l'altra banda de la carretera LP-7041, a la dreta (NO) des del nostre sentit de la marxa. Es passa pel costat del mas del Po i es gira a l'esquerra (SO; km 10,55, 101 m) abans de creuar el canal d'Aragó i Catalunya (aquí ja molt estret perquè és a prop del seu final). Se segueix sempre per la pista vorejant el canal.

13,50 km (87 m). La pista desemboca a una carretera asfaltada. Per l'esquerra (NE), se surt a la carretera LP-7041. Es gira a la dreta (O) i es passa pel costat del convent de Santa Maria d'Escarp, actualment abandonat. Després es tornarà fins aquí. Es creua el riu Segre per un pont (km 13,92, 75 m).

14,09 km (75 m). Bifurcació. Immediatament després del pont, es deixa la carretera i es pren una pista de terra de mà dreta que fa un gir al N de 180 graus. Es travessa un primer encreuament de pistes i, ja davant del riu, es gira a l'esquerra (SO; km 14,20, 75 m) per la pista que el voreja i discorre entre conreus de fruiters, canyissars i arbres de ribera. De seguida, es pot observar a la dreta la confluència del Cinca amb el Segre, l'aiguabarreig pròpiament dit. Més endavant, es deixa a l'esquerra una àrea de lleure i, després, també a mà esquerra (SE; km 15,47, 73 m), un trencall per on es tornarà més tard.

16,24 km (71 m). En una clariana entre els arbres, es troba l'accés a la passera del Sòl de l'Horta, una magnífica instal·lació que permet endinsar-se per un genuí ambient fluvial. Al capdavall, hi ha un observatori de fusta. Els amants dels ocells hi trobaran motius de gaudi únics a Catalunya. Després de la visita a peu, es torna al lloc on s'han deixat les bicicletes i es continua en direcció S.

16,48 km (74 m). Bifurcació. Es desemboca a la carretera de la Granja d'Escarp a Mequinensa, que es pren a l'esquerra (NE) en direcció a la Granja d'Escarp, on s'arriba aproximadament en mig quilòmetre. Es creua la població seguint en la mateixa direcció (NE) per la carretera.

17,41 km (80 m). Bifurcació. A l'alçada de l'Ajuntament, que queda a mà dreta, es gira pel primer carrer que es troba a l'esquerra (NO) i se surt del poble per una pista de terra. Es travessa una pista perpendicularment i després se surt a la pista emprada a l'anada.

17,90 km (73 m). Pista de l'anada. Cal reprendre-la a la dreta (NE) desfent el camí fins al convent de Santa Maria d'Escarp.

19,71 km (85 m). Bifurcació enfront del convent de Santa Maria d'Escarp. Cal girar a la dreta (S) per la pista que baixa per davant seu i tomba a ponent. Es passa per sota del pont de la carretera i s'accedeix a l'aiguabarreig del Cinca amb el Segre.

20,34 km (74 m). Aiguabarreig dels rius Cinca i Segre. El camí gira a la dreta (NO) i es dirigeix, per la dreta del Cinca, cap a Massalcoreig vorejant conreus de fruita.

22,95 km (92 m). Bifurcació. Cal tombar a la dreta (E) i, immediatament després, als 100 m, a l'esquerra (N) en direcció a Massalcoreig. Es travessa la població cap al N pel carrer Nou fins a la plaça del Barranc.

24,28 km (90 m). Cruïlla a la plaça del Barranc de Massalcoreig. A mà dreta (NE) queda la carretera d'accés al poble (la LV-7045 o carrer de Sant Bartomeu). Davant (N), hi ha l'Oficina d'Informació de l'Aiguabarreig i la pista per on després es tornarà. Ara es baixa a l'esquerra (O) per una pista (Camí de Barca) que es dirigeix tot recte de nou al riu Cinca.

25,35 km (82 m). Riba del Cinca. Hi ha una torre d'observació d'aus. Es gira a la dreta (N) seguint per la pista més propera al riu, que queda a l'esquerra (O). Passats 300 m, hi ha una esplanada a mà dreta d'on surt una altra passera, la de la badina (llacuna) de Massalcoreig, que duu a un punt d'observació amagat. L'itinerari continua pista amunt (N). A mà esquerra (O), a l'altra banda del Cinca, es pot veure el poble de Torrent de Cinca, ja en plena Franja de Ponent.

28,73 km (88 m). Bifurcació. A les envistes de l'autopista AP-2, que tenim enfront (N), es deixa la pista per agafar un desviament de la dreta (E). 200 m més enllà (km 28,92, 88 m), cal girar de nou a la dreta (S).

29,32 km (87 m). Bifurcació. Es tomba a l'esquerra (NE) fins a sortir a una pista asfaltada (km 29,58, 93 m), que, per la dreta (S), torna a la plaça del Barranc de Massalcoreig.

32,34 km (90 m). Cruïlla a la plaça del Barranc de Massalcoreig. S'és de nou davant de l'Oficina d'Informació de l'Aiguabarreig. Ara es pren a l'esquerra (NE) la carretera d'accés al poble (la LV-7045 o carrer de Sant Bartomeu) pujant suaument i sortint de la població.

33,82 km (143 m). Bifurcació. S'agafa la desviació de la dreta (NE) en direcció a Seròs, que mena directament al punt d'inici de la ruta.

36,41 km (104 m). Àrea de lleure del complex poliesportiu de Seròs, punt de partida i final de l'itinerari. Es pot fer un tomb pel nucli antic del poble, on destaquen l'edifici barroc de l'església de Santa Maria i l'elegant Palau dels Montcada.

[ES] Paseo por el entorno de L'Aiguabarreig. De Seròs al bosque de Seròs, la Granja d'Escarp y Massalcoreig

A poniente del Principado, los ríos Segre y Cinca se juntan en un solo caudal antes de confluir con el Ebro. Los dos cursos dibujan una forma de V sobre el territorio abarcando una amplia llanura presidida por el relieve de la sierra de Montllober. Este espacio de gran interés natural, humano y económico es el denominado Aiguabarreig. Ocupa parte de los términos municipales de Seròs, Massalcoreig y la Granja d'Escarp por el lado del Segrià, y de Torrent de Cinca y Mequinensa por el del Baix Cinca, en la Franja de Ponent, de administración aragonesa. Numerosos yacimientos arqueológicos testimonian el poblamiento antiguo de un territorio donde la abundancia de agua, pesca y caza, junto con los recursos mineros, ha atraído al hombre desde siempre. Hay indicios de riegos prehistóricos y restos de obras íberas y romanas, pero fue durante el largo periodo de dominación árabe que el regadío tomó proporciones considerables. Durante los siglos XVIII y XIX, el crecimiento demográfico impulsó numerosos proyectos de riego. Con un retraso considerable, en 1906 se inauguró la primera gran obra hidráulica de la vertiente pirenaica del Ebro, el canal de Catalunya y Aragón, inicialmente llamado de la Llitera, que recorre una distancia de 124 km desde el embalse de Barasona hasta el sur de Seròs, donde desagua en el Segre. El proyecto preveía regar 104.850 ha. En 1927, cuando la Confederación Hidrográfica del Ebro se hizo cargo del canal, se regaban 73.000, cincuenta años después, en 1976, 93.745, de las cuales 36.075 en Catalunya. Actualmente, la superficie regada por este canal en el Principado es de 40.000 ha.

La singularidad de este espacio radica en el fuerte contraste entre el entorno verde y frondoso de L'Aiguabarreig y el paisaje árido y reseco de la llanura y sierras que lo rodean. Este contacto de hábitats y entornos tan diferentes ha dado a este espacio una riqueza biológica única en Catalunya y lo ha convertido en un lugar de atracción para los observadores de la fauna de toda Europa, especialmente para los ornitólogos. Además de la agricultura y de los recursos fluviales, otra actividad económica propia de este entorno ha sido la minería, actualmente en fuerte retroceso. Afortunadamente, la actividad turística basada en la naturaleza y el paisaje puede aportar a estas tierras el complemento necesario y equilibrador de su economía.

El itinerario descrito es un magnífico recorrido en bicicleta que, por sus características, se debería realizar en una estancia de dos días. Discurre por un territorio sorprendente, poco conocido, de gran valor naturalístico, histórico y económico. El centro de atracción de la ruta es el paraje de L'Aiguabarreig. Varias instalaciones, observatorios y pasarelas permiten adentrarse por estos humedales, carrizales y bosques de ribera disfrutando de una variedad de especies botánicas y de fauna inusual, donde destacan pájaros y aves acuáticas. Tomando como punto de partida la población de Seròs, con una ruta de ida y vuelta, se visita primero el bosque de ribera del Segre y los extensos cultivos de frutas y hortalizas de la llanura de Avinganya; en un segundo tramo, se va de Seròs a la Granja d'Escarp pasando por el monasterio de Avinganya, se visita L'Aiguabarreig y se recorre un tramo de la orilla oriental del Cinca pasando por Massalcoreig, donde se encuentra L'Oficina d'Informació i d'interpretació de l'Aiguabarreig. Parte de este entorno ha sido protegido por L'Espai d'Interès Natural de l'Aiguabarreig Segre-Cinca, que abarca un total de 450 hectáreas.
Ruta señalizada parcialmente.

Se parte de Seròs. Se puede acceder a este pueblo por la carretera LP-7041 desde la N-IIa (km 449), al oeste de Alfarràs, o desde la salida del km 442 de la A-2, entre Lleida y Fraga. También se puede llegar por la carretera A-242 y C-45 de Reus a Fraga, que se toma a la salida de Fraga de la A-2.

Bosque de Seròs y vuelta a L'Aiguabarreig

0,00 km (104 m). Seròs. Se toma como punto de partida del itinerario la extensa zona de recreo situada en el área deportiva de Seròs, al NO de la población, entre la piscina y el campo de fútbol. Se coge la carretera C-45 en dirección SE hacia Maials, se cruza la rotonda de la carretera de la Granja d'Escarp (la LP-7041) y se continúa por la C-45 que, poco a poco, gira al este.

0,78 km (91 m). Bifurcación. Hay que abandonar la carretera y tomar la pista que sale a mano derecha en dirección SE. Se sigue por la pista principal, siempre recto (SE), dejando a ambos lados desvíos que van a los cultivos.

1,71 km (86 m). La pista llega a la altura del río Segre y gira 90 grados a la derecha (O). Se sigue paralelamente el curso del río dejando desvíos secundarios a mano derecha (N) que se dirigen a los campos de cultivo y de frutales. A mano izquierda (S), entre la pista y el río, crece un frondoso bosque de ribera.

3,00 km (83 m). La pista penetra de lleno en el bosque de ribera. Un poco más adelante, a mano izquierda, el río forma una isla. En este entorno de canales (aquí llamados galatxos), humedales, tarayales y cañaverales crece una notable diversidad de especies botánicas, refugio de gran variedad de aves.

4,14 km (79 m). La pista muere junto al río Segre. Se vuelve atrás deshaciendo el camino hasta el cruce con la carretera de la Granja d'Escarp (LP-7041) para dirigirse a L'Aiguabarreig.

7,75 km (95 m). Rotonda donde confluyen las carreteras C-45 y LP-7041. Ahora se gira a la izquierda (SO) por la LP-7041 en dirección a la Granja d'Escarp. Hay que tener cuidado y circular arrimados a la derecha aprovechando el ancho arcén existente.

9,66 km (95 m). Bifurcación. Se deja la carretera y se toma a la izquierda (SO) una pista que accede al monasterio de Avinganya. El monasterio, dedicado a Nuestra Señora de los Ángeles, originariamente de estilo gótico, fue el primer establecimiento hispánico de la orden monástica de los trinitarios. Tras la visita, se continúa por la pista que sale en ligera bajada desde el templo en dirección S, y luego O, y que, 500 m después, cruza la carretera LP-7041.

10,19 km (94 m). Se toma la pista que sale al otro lado de la carretera LP-7041, a la derecha (NO) desde nuestro sentido de la marcha. Se pasa junto a la masía del Po y se gira a la izquierda (SO; km 10,55, 101 m) antes de cruzar el canal de Aragón y Catalunya (aquí ya muy estrecho porque está cerca de su final). Se sigue siempre por la pista que bordea el canal.

13,50 km (87 m). La pista desemboca en una carretera asfaltada. Por la izquierda (NE), se sale a la carretera LP-7041. Se gira a la derecha (O) y se pasa junto al convento de Santa Maria d'Escarp, actualmente abandonado. Después se volverá hasta aquí. Se cruza el río Segre por un puente (km 13,92, 75 m).

14,09 km (75 m). Bifurcación. Inmediatamente después del puente, se deja la carretera y se toma una pista de tierra de la derecha que hace un giro al N de 180 grados. Se atraviesa un primer cruce de pistas y, ya frente al río, se gira a la izquierda (SO; km 14,20, 75 m) por la pista que lo bordea y discurre entre cultivos de frutales, cañaverales y árboles de ribera. Enseguida, se puede observar a la derecha la confluencia del Cinca con el Segre, L'Aiguabarreig propiamente dicho. Más adelante, se deja a la izquierda un área de recreo y, después, también a mano izquierda (SE; km 15,47, 73 m), un desvío por donde se volverá más tarde.

16,24 km (71 m). En un claro entre los árboles, se encuentra el acceso a la pasarela del Sòl de l'Horta, una magnífica instalación que permite adentrarse por un genuino ambiente fluvial. Más abajo, hay un observatorio de madera. Los amantes de los pájaros encontrarán motivos de disfrute únicos en Catalunya. Tras la visita a pie, se vuelve al lugar donde se han dejado las bicicletas y se continúa en dirección S.

16,48 km (74 m). Bifurcación. Se llega a la carretera de la Granja d'Escarp a Mequinensa, que se toma a la izquierda (NE) en dirección a la Granja d'Escarp, donde se llega aproximadamente en medio kilómetro. Se cruza la población siguiendo en la misma dirección (NE) por la carretera.

17,41 km (80 m). Bifurcación. A la altura del Ayuntamiento, que queda a mano derecha, se gira por la primera calle que se encuentra a la izquierda (NO) y se sale del pueblo por una pista de tierra. Se atraviesa una pista perpendicularmente y luego se sale a la pista utilizada en la ida.

17,90 km (73 m). Pista de la ida. Hay que retomarla a la derecha (NE) deshaciendo el camino hasta el convento de Santa Maria d'Escarp.

19,71 km (85 m). Bifurcación frente al convento de Santa Maria d'Escarp. Hay que girar a la derecha (S) por la pista que baja por delante suyo y gira a poniente. Se pasa por debajo del puente de la carretera y se accede a la confluencia del Cinca con el Segre (L'Aiguabarreig).

20,34 km (74 m). Confluencia de los ríos Cinca y Segre. El camino gira a la derecha (NO) y se dirige, por la derecha del Cinca, hacia Massalcoreig bordeando cultivos de fruta.

22,95 km (92 m). Bifurcación. Hay que girar a la derecha (E) e, inmediatamente después, a los 100 metros, a la izquierda (N) en dirección a Massalcoreig. Se atraviesa la población hacia el N por la calle Nou hasta la plaza del Barranc.

24,28 km (90 m). Cruce en la plaza del Barranc de Massalcoreig. A mano derecha (NE) queda la carretera de acceso al pueblo (la LV-7045 o calle de Sant Bartomeu). Delante (N), se encuentra L'Oficina d'Informació de l'Aiguabarreig y la pista por donde luego se volverá. Ahora se baja a la izquierda (O) por una pista (Camí de Barca) que se dirige todo recto de nuevo al río Cinca.

25,35 km (82 m). Orilla del Cinca. Hay una torre de observación de aves. Se gira a la derecha (N) siguiendo por la pista más cercana al río, que queda a la izquierda (O). Pasados ​​300 m, hay una explanada a mano derecha de donde sale otra pasarela, la de la laguna (badina) de Massalcoreig, que lleva a un punto de observación escondido. El itinerario continúa pista arriba (N). A mano izquierda (O), al otro lado del Cinca, se puede ver el pueblo de Torrent de Cinca, ya en plena Franja de Ponent.

28,73 km (88 m). Bifurcación. Viendo la autopista AP-2, que tenemos enfrente (N), se deja la pista para seguir por un desvío de la derecha (E). 200 m más allá (km 28,92, 88 m), hay que girar de nuevo a la derecha (S).

29,32 km (87 m). Bifurcación. Se gira a la izquierda (NE) hasta salir a una pista asfaltada (km 29,58, 93 m), que, por la derecha (S), vuelve a la plaza del Barranc de Massalcoreig.

32,34 km (90 m). Cruce en la plaza del Barranc de Massalcoreig. Estamos de nuevo delante de L'Oficina d'Informació de l'Aiguabarreig. Ahora se toma a la izquierda (NE) la carretera de acceso al pueblo (la LV-7045 o calle de Sant Bartomeu) subiendo suavemente y saliendo de la población.

33,82 km (143 m). Bifurcación. Se toma la desviación de la derecha (NE) en dirección a Seròs, que conduce directamente al punto de inicio de la ruta.

36,41 km (104 m). Área de recreo del complejo polideportivo de Seròs, punto de partida y final del itinerario. Se puede dar un paseo por el casco antiguo del pueblo, donde destacan el edificio barroco de la iglesia de Santa Maria y el elegante Palau dels Montcada.