V Marxa BTT 7 Ermites - Bescanó 2012 (volta curta)

V Marxa BTT de les 7 Ermites, Bescanó 12 d'Agost de 2012. Les previsions eren que faria calor, molta calor. Els dos dies anteriors havíem assolit les temperatures més altes des de l'inici d'any. Tot hi això, la participació, ha estat molt elevada, prop de 70 "bikers" a la curta i quasi 200 a la volta llarga. Tothom que s'apunta a una cursa de BTT a Bescanó sap el que l'espera. Els recorreguts d'allò més currats, amb varietat de pistes forestals, corriols llargs, ràpids i de bon fer, i algun tram de baixada d'aquells que millor no respirar. Ja se sap, així son les curses, i a tothom a qui li agrada aquest esport, precisament busca muntanya en estat pur. La meva sortida era de la meitat cap enrera. Deu minuts abans de prendre la sortida, els craks, la gran majoria federats, ja s'havien situat estratègicament, per a fer una bona sortida i poder aspirar a quedar entre les posicions davanteres. No hi ha pòdium, ni tansols obsequis entre els tres primers, però el fet de portar dorsal, ja és un afegit per a motivar al personal. Dins del primer kilòmetre i mig de carrera, una caiguda en una forta pujada, provoca un petit embús que fa que la gent opti per superar-lo com pot. Jo esquivo aquest "tap" passant pel marge. Als pocs metres sento com la roda comença a perdre pressió, he punxat. No se si abandonar o canviar la roda i seguir. Opto per la segona opció, he vingut a passar-m'ho bé i està clar que tornar a peu, no és la solució al problema. Canvio la roda (la del darrera), i això fa que perdi 10 minuts segons el meu GPS. Tothom comença a superar-me fins al punt de situar-me últim. Aquí comença el meu repte, em sento en forma, còmode i amb ganes d'apretar. Doncs gas i amunt, poc a poc començo a atrapar gent, més gent, avançant posicions a les pujades més exigents, i tibant d'allò més a les baixades. El recorregut és molt guapo, perfecte pel meu gust. M'ho estic passant molt bé, i m'alegro d'haver reparat la punxada. A l'últim kilòmetre, tinc la moto apretant-me, el primer de la volta llarga no està lluny. Al final entro amb un temps d'una hora i 31 minuts, just al mateix temps que l'Oriol Colomé Roca, que queda primer de la marxa llarga (1h:30min:56seg). Només hi ha una diferència, jo he fet 18,6 km i ell uns 33. Però us puc assegurar, que m'ho he passat tant bé com ell. L'any que ve, repeteixo. Aquesta ja s'ha convertit en una cursa habitual dins del meu calendari. L'enhorabona a l'organització.