Vall de Madriu

Primer de tot dir que segurament aquesta no és la millor ruta per fer amb bicicleta. No vull pas dir que el lloc no valgui la pena, ans el contrari! La Vall de Madriu és una vall verge i m’atreviria a dir que és un “must see” a Andorra (després de l’Andorra 2000).
És un recorregut exigent que vaig decidir de fer l’agost del 2013 després d’haver vist un track aquí mateix al Wikiloc, però amb una diferència important: era amb raquetes de neu i no amb bici.
Si el vols fer, has de saber on et fiques. És una pujada mooolt llarga, que majoritàriament fas a peu arrossegant la bici, i una baixada també mooolt llarga on has de mirar de no fer-te mal i amb alguns trams on també has d’anar caminant.
No diré pas que no si algú diu que és millor fer-la a peu o bé a l’hivern amb raquetes, però jo sóc una mica especial i la vaig voler fer “pedalant”.
Consells:
- No hi aneu sols a fer-la. Jo ho vaig fer, i m’arriba a passar alguna cosa baixant del Cap dels Agols, no sé com m’ho hauria fet.
- Porteu aigua i menjar, sobretot a l’estiu. Vaig patir set fins i tot portant el camelback ple, i tampoc no trobareu gaires hipermercats allà dalt.
- No ho feu el recorregut amb bici. Bé si voleu sí, però sigueu conscients del què fareu i del vostre nivell tècnic i físic (jo d’això últim en tinc més aviat poc).
La ruta surt des l’Estany d’Angolaster i en direcció sud seguint el GR 11 ens endinsarem al Bosc de les Molleres per un caminet molt ven marcat i amb direcció al Coll Jovell. Anirem pedalant fins a l’últim tram, on ja apareixeran els primers rocs de grans dimensions que faran impossible poder pujar sobre la bici.
Des del coll, flanquejarem la Vall de Madriu per un corriolet a mitja alçada a la Solana de Ràmio, un continu puja i baixa amb algun punt una mica compromès i on alternarem la pedalada amb la caminada. Anirem perdent alçada cap al fons de la vall, buscant el Refugi de Fontverd.
Ja al fons de la Vall de Madriu, anirem pujant (de nou pel GR) cap a la Barraca de la Farga d’Andorra, i com abans, anirem pedalant i empentant la bici.
Sota el Pic del Pla de l’Ingla anirem trobant estanys petits i molleres, torrents que baixen del sud on podem veure la Tossa Plana de Lles, frontera amb Catalunya.
Més amunt trobarem el Refugi de Riu dels Orris, cada vegada costarà més anar a cavall de la bici i se’ns farà més feixuc empènyer-la.
Anirem remuntat la vall, ara més en direcció nord fins la Cabana dels Estanys, just al costat mateix de l’Estany de la Bova, segurament podrem veure vaques pasturant i fixant-nos-hi una mica, potser alguna marmota sobre les roques.
Continuem amunt, passant ara per l’Estany Rodó, fins que finalment arribarem al Refugi de l’Illa, just sota la presa artificial de l’estany/embassament de l’Illa.
No ens equivoquem, no som pas a dalt. Encara queda una bona pujada i ara pel mig de prats i roques on el camí ja no és evident i em d’anar trempejant-ho com es pugui.
Travessarem pel mig dels Estanys de Gargantillar i l’Estany Forcat, ara ja a més de 2500 metres d’alçada, i farem l’últim repetjó fins al Cap dels Agols a 2665 metres.
A partir d’aquí baixada. Primer una tartera tècnica i inclinada amb el camí poc fresat, després trams de prats barrejats amb rocs de considerables dimensions i terrenys fangosos fins arribar al Refugi dels Agols, on hi ha una font.
Després del refugi toca un tram molt desagraït, on per culpa dels rocs és impossible baixar sobre la bici, però afortunadament la cosa no dura tota la baixada i poc després estarem baixant per un sender ràpid i divertit tot seguint el curs del Montuell fins a sobre mateix d’Encamp.
La tornada a Engolasters serà per una pista ample i compactada amb poquíssim desnivell que serveix perquè puguin passejar molts turistes i famílies pel voltant del llac.