VALL DEL TER A VALL DE RIBES (Vilallonga de Ter-Tregurà-Pardines-Collada Verda) (IBP:105)

Desnivell acumulat + real: 1.430m

Volta que connecta la vall del Ter amb la vall de Ribes i que constitueix la ruta núm. 14 del centre BTT del Ripollès. Recorregut d'alta muntanya en el que s'assoleix cota 2.000m.

S'inicïa amb l'ascens a Tregurà, per asfalt, amb una pujada moderada que serveix d'escalfament. Des de Tregurà de Dalt, l'asfalt es converteix en pista, que puja de manera moderada i suau: en el primer tram de l'ascens, ens aturem a la creu de fusta o Creu de Tregurà, en la que hi ha un bon mirador. Seguim pujant, sempre amb pendents suaus, i anem gaudint de fantàstiques vistes de Setcases, la capçalera de la vall del Ter, l'estació de Vallter i els cims de la zona, destacant el Balandrau. Aquesta pujada, fins a cota lleugerament superior als 2.000m, es pot arribar a fer pesada perquè és llarga i monòtona (no hi ha variacions de pendent) i no ofereix cap ombra, de manera que convé distreure's amb les vistes. De totes maneres, no hi ha en cap moment pendents que facin patir les cames.
Una vegada coronat l'ascens, s'inicïa un tram en el que pràcticament planegem, passant pel refugi de Tregurà. Al cap d'una estona s'inicïa la baixada per pista i, després de passar el Coll de Pardines, arriba un moment en el que l'hem d'abandonar per prendre un corriol (waypoint assenyalat com a "Trencall !"): aquest corriol atravessa diversos prats i zones de matolls denses (en alguns moments es perd la traça del camí i cal estar atents al GPS) i ens condueix ràpidament cap a un turó que s'alça amb vistes imponents sobre Pardines i la vall de Ribes.
Després d'una petita parada al bonic poble de Pardines, iniciem la pujada de retorn cap a la Collada Verda, que té un sector inicial de bosc més frondós i ombrívol i que creua diversos rierols. Cal advertir que aquesta pujada, tot i tenir menys desnivell total que la inicial, és MOLT DURA, amb llargs trams de pendents superiors al 20% (arribant a assolir-se el 25%) i que, en combinació amb les pedres i la sorra solta del camí, fan pràcticament impossible fer-la tota sobre la bicicleta. Es tracta d'una pujada de les que queden gravades a la memòria i que m'han fet classificar la ruta com a difícil (ja que a més s'inicïa quan ja es porten més de 1.000m acumulats d'ascensió).
Una vegada assolida la Collada Verda, es gaudeixen de precioses vistes de la Serra Cavallera, amb una immensitat de prats verds a gran alçada inundats de ramats.
La baixada des d'aquest punt es fa per pista, que té trams força pedragosos en els que cal anar amb compte fins al final.