Vallbona, Can Sagristà, Ca n'Aguilera, Coll del Bruc, Castellolí, Igualada, La Pobla, Castell deCastellolí i Vallbona 22/09/2023

Download

Trail photos

Photo ofVallbona, Can Sagristà, Ca n'Aguilera, Coll del Bruc, Castellolí, Igualada, La Pobla, Castell deCastellolí i Vallbona 22/09/2023

Author

Semitiel

2,343 262 1900

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 40.99 mi
Elevation gain: 4,984 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 4,984 ft
Max elevation: 2,364 ft
TrailRank: 41
Min elevation: 767 ft
Trail type: Loop

Moving time: 4 hours 37 minutes
Time: 6 hours 15 minutes
Coordinates: 9387
Uploaded: September 22, 2023
Recorded: September 2023

Be the first to clap

near Vallbona d'Anoia, Catalunya (España)

Viewed 22 times, downloaded 2 times

Trail photos

Itinerary description

Avui sortim del carrer del Turó, a tocar del passeig del Mirador. Baixem fins la via del tren i sortim de Vallbona pel camí de la Tarrera. Creuem la Riera Seca per una forta pujada i seguim el camí principal fins arribar a Mas Bonans.

A la bifurcació de Mas Bonans, anem a l'esquerra i just després de passar la via del tren anem a l'esquerra i, uns metres més endavant, tornem a anar a l'esquerra per agafar, a mà dreta, la Riera Seca.

Seguim la Riera Seca com a camí principal fins arribar a una sortida a la dreta per anar en direcció a Cal Sagristà. Quan estem a mig camí, deixem la pista ample i agafem un corriol a la dreta que ens deixa a sota de Can Sagristà. Quan sortim del corriol ens trobem amb un carrer asfaltat que agafem a mà esquerra en forta pujada i que ens porta fins el Mas de Can Sagristà.

Just davant de Can Sagristà deixem el camí asfaltat i agafem a la dreta un corriol molt maco que va fent ziga-zagues fins arribar a un camí ample, que agafem a la dreta i que ens porta fins Ca n'Aguilera.

Quan arribem a la carretera, girem a l'esquerra i travessem Ca n'Aguilera seguint la Riera. A la primera bifurcació anem a la dreta i a la segona també, encara que jo recomano que aneu a l'esquerra i enllaceu una mica més endavant, ja que si aneu a la dreta, com vaig fer jo, agafareu un camí on ens haurem de baixar de la bici en diferents ocasions, ja que el camí està intransitable. Al final, vaig arribar fins un carrer asfaltat que vaig agafar a mà esquerra en pujada, i vaig agafar la primera sortida a l'esquerra per agafar un nou corriol. Tornem a fer ziga-zagues fins arribar a una pista ample, on anem a l'esquerra en baixada. Passem a tocar de la Fembra Morta i arribem a una cruïlla on anem per un altre corriol fins un camí principal que ens porta fins la Font de Ferro.
El corriol cada vegada fa més pujada fins que arriba un punt que hem de baixar de la bici (jo almenys) fins arribar a un camí a dalt, que agafem a l'esquerra. Aquest camí estret ens porta fins un més ample, que agafem a la dreta i immediatament sortim a l'esquerra per un corriol, que igualment ens porta fins un més ample, que agafem a la dreta i immediatament sortim a l'esquerra. Aquest camí ens fa passar per davant d'un dipòsit i anem agafant corriols fins arribar al Coll del Bruc.

Al Coll del Bruc, anem a l'esquerra i tornem a agafar un nou corriol que ens porta al Paller de Can Soteres, on anem recta i agafem la sortida a la dreta per anar a la Balma de Can Soteres.

Continuem fins arribar a un camí ample, que agafem a la dreta i que ens fa passar per la desviació a les Coves de Cal Llucià. Continuem el camí principal fins arribar a Castellolí.

A Castellolí agafem l'avinguda principal a mà esquerra fins passar Ca n'Alzina i arribar a la N-2a que agafem a l'esquerra i sortim a la primera sortida a la dreta fins arribar primer a una rotonda i després a un pont que agafem a la dreta per travessar per dalt la autovia A-2. Continuem fins arribar a l'ermita de Sant Sebastià on girem a la dreta. A la primera bifurcació anem a l'esquerra per un camí que ens fa passar primer per sota de l'A-2 i després per la C-37. A la següent bifurcació tornem a girar a l'esquerra i després de passar per Can Macià (Celler Bohigues) i on també està la Capella de la Mare de Déu de la Mercè, arribem a una cruïlla on anem a la dreta en direcció a la carretera, que agafem amb precaució fins agafar la primera sortida a l'esquerra. Continuem recte fins arribar a un mas (Cal Rabell) que voregen a l'esquerra (encara que també es pot vorejar si agafem el camí de la dreta). Arribem a un pont, que agafem per travessar l'autovia A-2 i seguim el camí fins a tocar d'Igualada, o deixem el camí principal per agafar una drecera que ens baixa fins el camí de la via blava que agafem en direcció a Igualada.

Quan arribem a davant de la carretera, girem a l'esquerra i anem fins arribar a l'Institut, on girem a l'esquerra per un camí de terra que ens porta fins el Tanatori. Aquí, girem novament a l'esquerra i anem a tocar del Riu Anoia fins arribar al Molí dels Moletons i la depuradora d'aigües de Vilanova del Camí. Continuem en direcció a La Pobla de Claramunt que entrem pel "Xatarrero".

A la Pobla agafem la carretera i girem a l'esquerra pel pont, fins arribar als Vivencs, on girem a l'esquerra per travessar el pont de la C-15 i passar per Can Martorell en direcció a els Masets. Una vegada passat els Masets, girem a l'esquerra seguint les indicacions del GR-172 que ens porta fins Cal Jaume Bruguers. A la cruïlla, anem recte en direcció al Castell de Castellolí que voregem agafant un corriol a mà dreta. Passem a tocar de Cal Muset, i quan arribem a la Collada de Cal Muset, anem a la dreta. Quan ja portem una estona pujant, vaig agafar un corriol a mà dreta que mai em recordo que hi ha un tram en força mal estat (així que qui vulgui pot continuar pel camí principal). Per un camí o per l'altre arribem al Coll de Can Muntaner (Plaça del Pi Gros) on anem a la dreta en direcció al Turó de l'Avellana. Passat el Turó, tornem a agafar un corriol a mà dreta que ens porta al Serral de la Muja, on anem a la dreta en baixada fins al Coll del Bosc.

Al Coll del Bosc anem recta en forta pujada al principi, però després comencem a baixar durant força estona fins arribar a Vallbonica. Abans d'arribar-hi, hem de deixar el camí principal i agafar un corriol a mà dreta que ens deixa a Vallbonica de Piera.Just entrem, passem un dipòsit rodó i agafem a mà dreta l'últim corriol d'aquesta ruta, que ens porta fins el camí de la Font del Magí i entrem a Vallbonica de Vallbona d'Anoia. Des d'aquí només hem de continuar recta fins arribar al punt d'inici i final d'aquesta ruta!

Ruta circular des de Vallbona d'Anoia passant per:
- Ermita de la Mare de Déu de Mas Bonans
- Font del Ferro
- Mirador de Montserrat
- Coll del Bruc
- Coves de Cal Llucià
- Iglesia de Sant Vicenç
- Pantà de Can Macià
- Església de Santa Maria
- Collada de Cal Muset
- Coll del Bosc

Ruta #247

Waypoints

Mare de Déu de Mas Bonans.

El Mas Bonans o Ca n'Orpí és un mas al terme municipal de Piera (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Abans del segle xvi es coneixia la casa amb el nom de Mas Bonans, canviant a Ca n'Orpí a partir del segle xvii, en què hi començaren a viure els Orpí, concretament en el 1659 la casa era habitada per Salvador Orpí i continuà en mans d'aquesta família fins a Dolors Orpí i Almirall que ho va vendre a Josep Vidal. L'estructura actual va ésser molt acuradament acabada l'any 1956 per en Josep Vidal, personatge molt conegut i apreciat a la vila. La casa, per les seves característiques, és la típica casa pagesa catalana construïda a mitjans del segle passat i de la qual tants exemples trobem a les nostres terres. En un petit turó al costat de la casa, s'enlaira l'ermita de la Mare de Déu de Mas Bonans, construïda el mateix any que la casa. L'ermita fou construïda quan es dugué a terme la restauració de la casa el 1956, edificada per iniciativa de Josep Vidal i Munné, imitant l'estil romànic de les seves homòlogues ja existents a la rodalia. És en aquest punt on se celebra l'aplec del Mas Bonans des de 1976. Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis circular i finestres d'arc de mig punt. La porta d'entrada presenta també un arc de mig punt, elaborat amb dovelles, així com una petita finestra en forma de creu. La teulada s'acaba a dues vessants, i el campanar té forma triangular. Les obertures es ressalten amb una línia estucada de color blanc.

Desviació. Anem a la dreta.

Cal Sagristà.

Cal Sagristà és una casa entre mitgeres de planta i dos pisos a la vila de Piera (Anoia) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És interessant pels elements modernistes que incorpora a la façana: ornamentació de les llindes de les obertures de tema floral, essent els del segon pis molt treballats. També la tribuna del primer pis, de vidriera i columnes de pedra artificial. En l'acabament de façana hi ha l'any de construcció inscrit en un rombe ornamentat. Destaca també la barana del terrat d'elements de ferro i obra alternats, i amb un fris ondulat. Els murs de la primera i segona planta són d'arrebossat imitant carreus

Cal Sagristà.

Bifurcació. Arribem a una pista ample que agafem a la dreta en baixada.

Cruïlla. Anem a la dreta.

Bifurcació. Deixem el corriol i anem a la dreta cap a un camí ample i asfaltat que agafem a mà esquerra i en pujada.

Fembra Morta (685 m.)

La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres que es troba entre els municipis de Castellolí i Piera, a la comarca de l'Anoia.

Cruïlla. Anem a la dreta.

Cruïlla. Anem a la dreta per un camí estret.

Font del Ferro.

Panoràmica de la muntanya de Montserrat.

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat: una marededéu trobada, i també coneguda popularment amb el nom de “la Moreneta”. Així mateix hi ha el Monestir de Sant Benet de Montserrat que és de monges benedictines.

Coll del Bruc (614 m).

Balma de Can Soteras.

Desviació opcional per anar a les Coves de Cal Llucià.

Font davant l'església de Sant Vicenç de Castellolí.

Castellolí és un municipi de la comarca de l'Anoia que forma part de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena. Fou centre d'una baronia, la qual s'incorporà als estats dels Cardona, i d'aquests als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli, fins a l'extinció de les senyories al segle XIX.

Església de Sant Vicenç de Castellolí.

L'Església parroquial de Sant Vicenç de Castellolí és una obra amb elements historicistes de Castellolí (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció L'església presenta planta rectangular, presidida per un porxo. Compta amb una sola nau i absis. Els murs estan realitzats amb maons i el sostre amb teules, coberta a dues vessants. És la tercera església parroquial de Castellolí. Pertany a l'estil neoromànic. Història Es bastí a partir de 1940

Ermita Can Sant Sebastià.

Capella de la Mare de Déu de la Mercè. Can Macià.

Can Macià, Mas Rossinyol de Moragues o Can Bohigas és una casa pairal d'Òdena (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció És d'estil popular, propi dels segles XVI-XVII fonamentalment, amb les típiques parts com: pati d'entrada, cuina, escala, cambres, sala per a les festivitats, rellotge de sol del segle xix i una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, construïda l'any 1927, de regust historicista-neogòtic. Disposa d'instal·lacions annexes amb caves destinades a l'elaboració de vins escumosos. Destaca l'acurada arquitectura i el seu mobiliari i ceràmica que decoren l'interior. Els murs són de maçoneria arrebossats i emblanquinats. La coberta és de teula àrab. Història La pairalia és esmentada en diversos capbreus dels anys 1531, 1573 i 1627, en què és citat el nom antic Mas Rossinyol de Moragues. El nom de Can Macià el prengué a mitjan segle XIX. L'any 1933 i a càrrec d'en Joan Vives es construïren les caves per a vins escumosos; el seu nebot, Josep Maria Bohigas, ha modernitzat el procediment i ha donat nom a la marca "Bohigas".

Font a Igualada.

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya. El municipi és a uns 55 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. Descripció geogràfica La ciutat d'Igualada està situada al est de l'Anoia, a 315,8 metres sobre el nivell de la mar, en el centre de la fossa d'erosió que rep el nom de conca d'Òdena. El municipi limita al nord i a l'oest amb el terme d'Òdena, a l'est amb Vilanova del Camí i al sud amb l'Anoia, que serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui. El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons. El seu terme municipal, amb tan sols 8.29 km², és ocupat quasi totalment pel sòl urbà. És, de fet, un dels municipis més petits geogràficament de la comarca, però amb la densitat de població més alta del territori, amb 5.046,3 hab/km².

Castell de Castellolí des de Can Marbres.

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia. Del recinte encara es conserven importants fragments de muralla, una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt. En un dels extrems es conserven l'absis guarnit amb bandes llombardes de la que va ser església romànica de Sant Feliu, i que, posteriorment dedicada a Sant Vicenç, fou parroquial fins a l'any 1705. Ubicació El conjunt de ruïnes de l'antic castell es troben ben a prop del camí que uneix Igualada i la Conca d'Òdena amb Barcelona a través dels Brucs. Va ser construït en un indret ben estratègic pel que fa a la defensa de les terres situades a la riba esquerra del Llobregat (la Catalunya Vella) esdevenint doncs un pas vital en aquest sentit. L'altre castell proper que defensava l'altre pas important era el de Castell de Claramunt, que guardava el camí que conduïa al Penedès a través de l'estret de Capellades. Una missió idèntica servant dos passos vitals per a la consolidació de les fronteres comtals amb els sarraïns del Baix Penedès i Camp de Tarragona. Història Les primeres notícies del castell daten del juliol de 990 amb motiu de la donació de Senderedus i muller a l'església de Santa Maria del terme del castell de Claramunt i del comtat de Barcelona, d'uns terrenys que es trobaven al comtat de Manresa «in terminio de castrum Audelino». Aquesta denominació prové, segons afirmà Francesc Carreras i Candi (1907), del nom d'un noble anomenat Eulí, Aulí o Odelí, el qual amb el temps es convertí en Olí. El desembre de 1003 fou proclamat el testament sacramental d'«Audesindo», qui, en acudir a defensar el «kastrum Audelini» contra els sarraïns que hi posaren setge va ser mort. En confirmar el papa Silvestre II els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès fa esment del castell Odelino. D'aquest castell hi ha documents sota les denominacions Adolino (1046), Odolini (1058), Udulini (1063) i Odolino (1068) amb motiu de vendes i referències a descripcions de territoris. Una nova confirmació de béns del monestir de Sant Cugat datada el 1098 també parla d'aquest castell, ara anomenat Odilone, i el 1131 torna a aparèixer en el contenciós obert entre Ramon Guillem d'Òdena, senyor de la baronia del mateix nom, amb l'abat de Sant Cugat. En aquest document es parla de la seva castlania la qual va encomanar Ramon Berenguer IV al vescomte Reverter, junt amb altres castells. El vescomtat de Barcelona s'extingí, però l'any 1268 el rei Jaume I va escriure al vescomte de Cardona, Ramon Folc, ordenant-li que lliurés a Joan Pere Sabata, batlle de Montblanc, la possessió dels castells que per ell tenia en feu, i entre ells figurava el de Castellolí. El 1337, Guillem de Castellolí, (documentalment consta com de Castell Auli) tenia també el castell d'Òdena en nom del rei Pere el Cerimoniós i amb vinculació a Ramon de Cardona. Aquesta vinculació no agradava als jurats d'Igualada cosa que manifestaren en diverses ocasions al rei. Uns anys després un fogatge dimanat de les Corts de Cervera (1359) indica l'existència de 27 focs per «Castellaulí dels Comtes de Cardona». Quan es creà el comtat de Cardona, el 1375, Castellolí consta com integrat en ell. D'aquests temps hi ha notícies de picabaralles entre els bàndols dels «Castellaulins» i els «Ocellons», havent de ser pacificats el 1384 pel mateix rei Pere. El 2 de juliol de 1416 té lloc una sentència en la que el jutge declarà que el comte Joan Ramon Folc de Cardona havia de pagar 2.500 florins d'or d'Aragó al donzell Bernat d'Argençola pels drets que li pertanyien en el castell de Castellolí. De fet, el castell de Castellolí, juntament amb el d'Òdena i el de Claramunt, possessions dels Cardona, mantingueren un antagonisme amb Igualada, vila reial, situació que perdurà fins al segle xvii. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) Castellolí i el seu castell jugaren un paper important en l'estratègia d'intentar tallar el pas a les tropes castellanes. L'últim episodi que viuria el castell va ser durant la primera guerra carlina, quan Castellolí fou centre d'un destacament militar per defensar el camí i l'accés a Igualada.

Bifurcació. Anem a la dreta.

Coll de Cal Muntaner.

Coll de Cal Muntaner, també coneguda com a plaça del Pi.

Serra de la Tardana.

La Serra de la Tardana és una serra situada entre els municipis de la Pobla de Claramunt i Piera a la comarca de l'Anoia, amb una elevació màxima de 706 metres.

Comments

You can add a comment or review this trail