Vallbona d'Anoia - Balma de Can Solà

Balma de Can Solà.

Depòsit d'aigua.

Mas Bonans.

El Mas Bonans o Ca n'Orpí és un mas al terme municipal de Piera (Anoia) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Abans del segle XVI es coneixia la casa amb el nom de Mas Bonans, canviant a Ca n'Orpí a partir del segle XVII, en què hi començaren a viure els Orpí, concretament en el 1659 la casa era habitada per Salvador Orpí i continuà en mans d'aquesta família fins a Dolors Orpí i Almirall que ho va vendre a Josep Vidal. L'estructura actual va ésser molt acuradament acabada l'any 1956 per en Josep Vidal, personatge molt conegut i apreciat a la vila. La casa, per les seves característiques, és la típica casa pagesa catalana construïda a mitjans del segle passat i de la qual tants exemples trobem a les nostres terres. En un petit turó al costat de la casa, s'enlaira l'ermita de la Mare de Déu de Mas Bonans, construïda el mateix any que la casa. L'ermita fou construïda quan es dugué a terme la restauració de la casa el 1956, edificada per iniciativa de Josep Vidal i Munné, imitant l'estil romànic de les seves homòlogues ja existents a la rodalia. És en aquest punt on se celebra l'aplec del Mas Bonans des de 1976. Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular, amb un absis circular i finestres d'arc de mig punt. La porta d'entrada presenta també un arc de mig punt, elaborat amb dovelles, així com una petita finestra en forma de creu. La teulada s'acaba a dues vessants, i el campanar té forma triangular. Les obertures es ressalten amb una línia estucada de color blanc

Vallbona d'Anoia.

Vallbona d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia.

La Font de la Reina.

La Font de la Reina és un veïnat de la vila de Capellades (Anoia). És a l'est de la vila, a l'antic camí ral que vorejava el riu. Està format per un reduït conjunt d'edificis que formen un únic carrer. Hi ha una capella dedicada a santa Bàrbara, del segle XVII. El lloc constituïa un lloc estratègic de pas fet que explicaria l'existència de nombrosos hostals. Al costat del portal d'un hostal hi ha una font neoclàssica en forma de bust femení, dels pits de la qual brollaven dos raigs d'aigua. Hom creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d'Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que el 1151 va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric.

Capellades.

Capellades és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

La Rata.

La Pobla de Claramunt.

La Pobla de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Els Vivencs (La Pobla de Claramunt).

Els Vivencs és un petit barri situat a l'est del terme de la Pobla de Claramunt (Anoia), emplaçat entre els torrents de Cal Galan i del Forn d'en Munner, ambdós tributaris del riu Anoia. Està separat físicament del nucli urbà d'aquest municipi per alguns camps de conreu i un parc públic (el Parc del Mil·lenari). Amb una quinzena de cases, aquest indret compta aproximadament amb quaranta habitants. Destaquen algunes masies, com ara Cal Puget, actualment transformada en un restaurant, Cal Sabaté o Cal Pere Valls. Per altra banda, els Vivencs són coneguts arreu de la comarca per la seva font, situada a la plaça de Sant Josep, al centre del barri.

Els Masets.

Can Mabres.

Cal Muset.

Font de Ferro.

Can Soteres.

Coll del Bruc.

Montserrat Parc.

Fembra Morta.

La Fembra Morta és una muntanya de 685 metres que es troba entre els municipis d'Castellolí i Piera a la comarca de l'Anoia.

Ca n'Aguilera.

Ca n'Aguilera és una entitat de població del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia, que compta amb 175 habitants (2005). La pedania es va formar al voltant de la casa de la família Zaragoza de Viala (descendents dels Aguilera). La casa popularment es coneix com la Baronia de Ca N'Aguilera per un dels títols nobiliaris de la família: la Baronia d'Almenar. L'edificació principal data del segle XV. El conjunt arquitectònic de la Baronia està format per la casa principal amb l'església, que és d'estil modernista i és obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Antoni Gaudí. El 12 de juny de 1712 en Josep Aguilera i Centelles va rebre llicència per a "obrar capella" al costat de la casa principal pero no va ser fins a finals de 1910, quan va ser construïda de nou, que l'Església va esdevenir la construcció d'avui en dia. Les mecenes de la remodelació modernista de l'església varen ser Mercedes d'Aiguavives i de León, baronessa d'Almenar i la seva filla Isabel de Viala i d'Aiguavives, viuda de Matíes Zaragoza de Viala. El 23 de gener de 1921 l'esglèsia va ser cedida l'església al Bisbat, essent bisbe de Barcelona el doctor Ramón Guillamet i Comas. En Joan Vilanova i Cucurella ha publicat el llibre Camins per la memòria, que relata tradicions, costums i part de la història del llogaret des de principis del segle XX.

Can Martí de l'Estela.

El Bosc de l'Àliga.

Tenis Piera.

La Venta i Can Mossarro.

La Terrera.